Vuit famílies malviuen al Càmping La Unión 9 mesos després del tancament

El Càmping La Unión, de Salou, va tancar el passat 28 de febrer. Tot i així, diverses famílies van continuar vivint-hi mentre no trobessin una alternativa habitacional –malgrat que està prohibit, molts hi tenien la residència permanent– i, des de fa un mes, compten amb uns nous veïns. Es tracta d’un grup de persones «amb permís de la propietat», segons indica un dels residents, Julio Esteban Álvarez, que han dut a terme destrosses «de manera esporàdica». La seva última visita va ser diumenge i entre d’altres s’han carregat quadres de llum, lavabos o tanques. «Fa nou dies que estem sense llum», afirma Abdeslam El Kadir, qui també resideix al càmping, en el seu cas des de fa 11 anys.

Precisament ahir es va convocar una mediació judicial, a instàncies d’una denúncia del gerent contra les 22 famílies que inicialment residien al càmping –un cop van tancar portes al públic. En el marc d’aquestes converses, el gerent està intentant tancar la venda dels mobile home o el trasllat a un altre càmping. En un mínim de tres famílies de les vuit que encara hi viuen, el gerent ja hi ha tancat un preacord, segons informen els mateixos residents. «Es fa amb coaccions, estem sense llum i sense aigua i ens ofereix una petita part del valor real que tenen les cases», assegura Julio Esteban Álvarez. Ells també han presentat denúncies, concretament quatre, cap al gerent. «Som vuit famílies, dues d’elles amb nens d’entre 4 i 5 anys», es lamenta aquest resident.

En relació als fets transcorreguts diumenge, la denúncia indica que «ara mateix estem sense subministraments» i que «hi ha avis que estan malalts». En aquest sentit, demanen que fins que no estigui resolta la via judicial no es pugui fer cap tipus d’activitat dins del càmping i ells puguin seguir residint-hi, una petició que, de moment, no ha estat escoltada.

Sense alternativa

Basilio Díaz és un altre dels residents. Ell també ha tancat un acord amb el gerent per tal de marxar, de fet, ho havia de fer ahir, però encara no disposa de cap lloc on mudar-se. «Serveis Socials em diuen que haurà de passar un any fins que em puguin ajudar», destaca. Pensionista i veí del càmping des de fa més de 18 anys, ha viscut aquests dies amb incertesa. Referent al grup que es dedica a fer destrosses, nega que hi hagi hagut enfrontaments, però des de fa dies ha vist com s’han dedicat a arrencar les tanques perimetrals.

«En una setmana ens diuen que hi haurà desnonament», afegeix Abdeslam El Kadir, qui dilluns diu que se n’anirà. «Buscaré una habitació i després, amb temps, un estudi». En el seu cas hi ha una destinació clara, però no en el de Basilio Díaz, qui amb la seva pensió –«la mínima»– es veu incapaç de pagar cap lloguer.