«A França no et posen mala cara per la manera de vestir»

­­—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Sóc hostessa de vol en la companyia espanyola Volotea i estar en el món de l’aviació és una cosa totalment diferent d’altres treballs. Vaig fer l’entrevista amb Volotea i vaig haver d’anar a Madrid deu dies, en els quals només tenies 6 o 7 per poder estudiar un manual de 900 pàgines, a banda de procediments en casos d’emergència en anglès. Ho veia impossible, però em vaig dir, Ana, ho has de fer perquè és el que més desitges. Sóc una persona alegre, positiva, que anima moltíssim a la gent. Amb 20 anys he crescut molt, tant de pensaments com de maduresa.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Una vegada et fiques a l’aviació i vas amb una companyia, ells escullen la base per a tu. Hi ha alguns que el dia de l’entrevista ja saben la base, però en el meu cas no. Va ser dur al principi anar a un país on no sabia parlar l’idioma, no estar amb la meva família ni els meus amics. Després em vaig acostumar i vaig començar a parlar el bàsic de francès, a llegir i a conversar.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Quan vaig arribar a Nantes vaig quedar molt impressionada perquè la gent d’allí és molt educada, es preocupen pel medi ambient. Et sents segura anant pel carrer perquè sempre hi ha policia vigilant. És totalment diferent a Espanya. Hi ha gent de totes les cultures. Allà on vagis són molt amistosos.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Va ser molt sorprenent, la veritat. França el que vol és que ningú estigui al carrer sense treball o sense fer res. Llocs de treball en trobes per tot arreu, però l’únic inconvenient és que allí no parlen anglès i per treballar has de parlar i entendre el francès.

—Quines són les principals diferències entre Nantes i casa seva?

—A Espanya tenim el costum de menjar i sopar a unes hores molt tard. A Franca mengen al voltant de les 13 hores i sopen cap a les 19 hores, i matinen molt. El caràcter espanyol és més obert, alegre i extrovertit, i més sorollosos a l’hora de parlar. A França són més seriosos i discrets, però una vegada coneixes a algú, cosa que costa, les seves portes estaran obertes per tota la vida. També he de dir que la vida és molt de cara a França. El primer mes em vaig passar com a dues hores fent la compra per menjar perquè no sabia què agafar per no gastar més de cent euros. Ho vaig haver d’assumir.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Nantes és una ciutat bonica i té moltes coses per visitar. El que més m’agrada és el castell dels Ducs de Bretagne, la Torre Bretagne, de 144 metres d’altura on pots veure tota la ciutat de Nantes 360 graus, el Museu d’Art o les Machines de l’île, una de les principals atraccions d’aquesta ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

—La manera de treballar a França és molt diferent de la d’Espanya. Tenen jornades més curtes i vacances més llargues. Treballes una mitjana de 35 hores a la setmana.

—Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Sí, a la feina he de lidiar amb passatgers que, a vegades, creuen que les hostesses de vol només som persones que servim una Coca-cola i una magdalena. En una ocasió vaig haver de dir a uns passatgers que, en cas d’una evacuació, havien de ficar tots els seus estris personals al compartiment superior. De sobte, em van començar a dir que no volien perquè les seves bosses eren caríssimes i que preferien ficar-ho a terra. Els vaig dir que havien d’acceptar la llei i que era més important la vida de 160 persones que unes bosses de marques i van callar. No volem ser les dolentes del vol, però nosaltres estem per garantir la seguretat, a més de servir menjar i beguda. Al final del vol, aquells passatgers em van donar les gràcies amb un somriure, cosa que s’agraeix perquè som humans.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Tenir el suport de la teva mare o l’amor de la família, o simplement veure aquell animalet que tens a milers de quilòmetres i el veus només una vegada al mes. Sortir a prendre alguna cosa amb les amigues o anar a córrer per la platja i sentir-te lliure en raconets que tens per pensar i desconnectar.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria el comportament de la gent de França. No et critiquen ni et posen males cares per la manera d’anar vestit o de parlar. Simplement, l’educació en tots els aspectes, que a Espanya s’ha perdut.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Sí, tinc intenció de tornar aviat perquè com a casa en cap lloc. Però com sóc molt jove, vull conèixer més món i gaudir de la vida, ja que només en tenim una.