El Jurat internacional escull 'Canción sin nombre' com a Millor Opera Prima del Festival REC 2019

Una història d’amor al periodisme i a la cerca de la veritat, aquests són dos dels principals eixos de ‘Canción sin nombre’, el llargmetratge escollit com a Millor Opera Prima Internacional en el marc del Festival REC 2019, un film que ens situa al Perú, al centre de la crisi política dels 80.

Georgina és una jove dona dels Andes, amb pocs mitjans i no gaires recursos. Buscant el suport caritatiu d’una clínica oberta, li succeirà quelcom impactant. Desesperada i sense respostes, arribarà als despatxos d’un gran diari. Allà, un solitari i tenaç periodista la creurà, i farà de la investigació de la desgràcia de la Georgina el motor de la seva existència.

Basada en una història real, la serena i potent actuació de Pamela Mendoza es desenvolupa en el llenç d’un pulcre i respectuós blanc i negre, que afegeix solemnitat i profunditat a un relat que esdevé universal. Amb una exitosa trajectòria al curtmetratge, la directora peruana Melina León va decidir adaptar un reportatge del seu propi pare, Ismael León, per debutar al llargmetratge.

Una història sincera i honesta que, després de la seva estrena a Cannes, ha seguit conquerint festivals. Al Festival REC 2019, el film ha estat representat per la Actriu canaria Ruth Armas, que executa un dels papers principals de la història, i que va explicar les seves experiències durant el rodatge a l’Antiga Audiència.

Premi del públic: ‘System Crasher’

D’altra banda, el Premi del Públic en l’edició 2019 recau en ‘System Crasher’, la commovedora història que signa Nora Fingscheidt i que ens parla de la Benni, que té 9 anys i una energia desenfrenada. En la seva salvatge cerca d’afecte duu a la desesperació a tothom del seu entorn. És petita, però perillosa; allà on va, acaba sent expulsada: ha acabat sent allò que el servei de protecció del menor anomena un 'system crasher'.

La pel·lícula ha estat una de les grans sorpreses del festival on, com en altres certàmens, ha impactat amb la seva energia i nervi. Essent radicalment autèntica, la debutant Nora Fingscheidt transcendeix l’estudi psicològic manufacturant una gran peça de cinema vibrant, visceral i emotiva.

A través dels enquadraments precisos i acords amb el relat, la directora demostra que ha superat els seus referents amb aquesta primera pel·lícula, que és la proposta alemanya per als Oscar.

‘Ya no estoy aquí’- Millor Pel·lícula per al Jurat de la Crítica

A més a més de la distinció com a Millor Opera Prima, el Festival REC d’enguany compta amb més pel·lícules que han vist guardonada la seva proposta original, valenta i arriscada.Aquest és el cas de ‘Ya no estoy aquí’, de Fernando Frías, que ens parla d’Ulises, un noi mexicà de 17 anys, es veu forçat a immigrar als Estats Units a causa d’un malentès amb el càrtel local. Deixa enrere tot el que el defineix: el seu grup i les festes ‘cúmbia’ que adora. Un film poderós que ens introdueix l’extravagant i alhora fascinant tribu urbana dels colombians, existent a Monterrey. Amants de la 'cumbia regia', tot i ser considerats una mica freaks, són admirats i seguits pels seus balls i festes, i també per la seva sorprenent estètica; pentinats cridaners, moda bastarda i actitud cool.

En el seu segon llargmetratge després de la indie Rezeta (2012), Fernando Frías ens fa gaudir d’aquesta complexa subcultura a través d’uns enquadraments mestres i una personal mise-en-scene que construeix una presència totèmica dels personatges, revelant unes potents imatges icòniques d’un moviment musical amb prou feines conegut.

El Festival REC com a taller d’investigació i difusió de pel·lícules de qualitat

En el marc de l’anunci de les pel·lícules guanyadores del Festival REC 2019, alguns dels membres del jurat han pres la paraula per reivindicar el paper que té el Festival REC dins de l’àmbit de la cultura de la ciutat de Tarragona.

En aquest aspecte, cal destacar la intervenció de l’editor, mànager i programador de Filmin i de l’Atlàntida Film Fest, Joan Sala, que posa en relleu la «importància d’un festival com el REC, que aconsegueix la fita de dur a Tarragona un programa de cinema que sovint costa molt que arribi a les sales comercials i que posa de relleu una feina d’investigació minuciosa i de nous directors que mereixen tenir una veu i una visibilitat. Per això és important un inequívoc suport institucional per a que el festival no s’hagi de centrar en subsistir sinó en créixer».

D’altra banda, Jana Wolff, del Festival de Berlin, i també membre del Jurat Internacional, ha reivindicat «el paper d’un petit gran festival com el REC no només a nivell territorial, sinó com a motor de desenvolupament del sector audiovisual, conectant el nou talent amb el circuit professional».