«És una ciutat increïble, sempre hi ha coses a fer, no s'acaba mai»

La Isabel Sugrañes és d’Almoster, té 23 anys i és a Londres des del setembre de 2019. Principalment el seu objectiu és millorar el seu nivell d’anglès. Va estudiar a la Universitat Rovira i Virgili el grau de Publicitat i Relacions Públiques, el qual va acabar el passat curs 2018-2019. La Isabel encara no té data per tornar a casa.

—Quins motius el van portar a anar a Londres?

—Principalment millorar el meu anglès. Havia acabat la carrera i estava una mica perduda, no sabia quin camí seguir i vaig decidir marxar fora per millorar l’idioma i tenir temps per pensar en mi mateixa i decidir el meu futur. Crec que per torbar una bona feina en publicitat o màrqueting és fonamental tenir un nivell molt alt d’anglès i no hi ha millor manera d’aprendre’l que viure a un país on es parli i rodejada de persones natives.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

— No havia estat mai al Regne Unit així que tot era nou per mi. La meva primera impressió no va ser gaire bona, ja que veia que les persones, en general, no eren massa sociables. Però em va sorprendre molt el temps, no era tan dolent com tothom deia. De fet hi ha més dies de sol dels que la gent pensa i no plou cada dia tampoc, acostuma a ploure només una estona i no gaire fort.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—El canvi va ser millor del que havia imaginat però l’adaptació va ser més llarga del que pensava. Al principi em feia por que les diferències culturals i el no poder expressar-me perfectament en anglès fos un impediment a l’hora de relacionar-me amb la meva família d’acollida. Però, afortunadament, he tingut molta sort i no he tingut cap problema. Òbviament, però, l’adaptació ha sigut llarga perquè els canvis a la meva vida han sigut molt dràstics. Vaig passar de tenir una vida molt còmoda, on era una estudiant que vivia amb els pares a ser la responsable de dues nenes de 4 i 6 anys i a viure a casa d’una família anglesa que no coneixia. A més, el canvi de país ha fet que els horaris i la rutina a la qual estava acostumada canviessin per altres totalment diferents i acostumar-s’hi no és una cosa de dos dies.

—Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

—Com tothom sap, Anglaterra és un país on la gent ho fa tot molt més aviat. A l’hivern es fa fosc a les 16 h. més o menys i el sol no acaba mai de sortir del tot. Això fa que a les 19 h. tinguis la sensació que són les 22 h. de la nit i et sentis cansat molt més aviat. A més, els negocis a les 19 h. ja comencen a tancar i només queden oberts pubs i restaurants. Els hàbits alimentaris també són molt diferents, els britànics no són gaire famosos per la seva cuina així que la majoria de restaurants que trobes als carrers són d’altres cultures. A més, a la gent d’aquí tampoc li agrada cuinar així que els supermercats estan plens de menjar precuinat. Sobre la vida a Londres, o t’encanta la ciutat o l’odies. A mi, tot i que sóc d’un poble petit, sempre m’ha agradat la ciutat, així que el caos que suposa viure en una ciutat tan gran no em molesta. Londres és una capital increïble, tot funciona i sempre hi ha coses a fer, no s’acaba mai. Però per altra banda, és molt difícil fer amics, ja que tothom va a la seva. Diria que Londres és una ciutat molt impersonal però tampoc és impossible relacionar-se amb gent, amb el temps acabes coneixent a moltes persones.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Regent Street, Oxford Street, Piccadilly Circus, Hyde Park, Covent Garden, Westminster, el Big Ben, Candem Town, el Tower Bridge, Notting Hill i la City de Londres són els llocs que s’han de visitar sí o sí. Però també recomano molt fer una ruta al costat del riu Tàmesi a Southbank i pujar al Lonodn Eye, o una ruta pels nombrosos museus de Londres gratuïts.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Quan tornava d’unes vacances a Catalunya, al donar el passaport a la policia de l’aeroport em van estar fent preguntes sobre què feia a Londres durant uns 20 minuts abans de deixar-me entrar al país. A més, em van fer ensenyar proves per demostrar que la història que estava explicant era certa. No m’havia adonat del que realment suposava el tema del Brexit fins aquell moment. Hi ha molta tensió i incertesa sobre què passarà exactament.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—El que més em falta és la meva família, el meu gos i els meus millors amics. Londres seria perfecte si tots ells estiguessin aquí.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Els horaris definitivament. Crec que fer les coses més aviat fa que tot sigui més productiu. En el cas de la feina, després de les 19 h. de la tarda ets lliure amb la qual cosa vol dir que encara tens una gran part del dia per aprofitar. I, en el cas de sortir a la nit, si es fa com a Anglaterra, de 21 h. a 3 h. de la matinada, l’endemà tens suficient energia per gaudir del dia.