Els òxids d'etilè i propilè són «relativament poc tòxics» i el seu perill rau en la inflamabilitat, segons un expert

El professor emèrit d'enginyeria química de la Universitat de Barcelona (UB) ha explica ta l'ACN que l'òxid d'etilè i l'òxid de propilè són substàncies «relativament poc tòxiques» i que poden provocar la mort «si només respires això», però creu que en l'accident de la indústria de la Canonja no ha suposat risc per a la població. Assegura que el «perill estàndard» d'aquests compostos no naturals rau en la seva inflamabilitat i per això creu que els equips d'emergència han actuat correctament a l'hora d'evitar que les flames es propaguessin en altres dipòsits o tancs. Per això, defensa que no es fessin sonar les sirenes al complex industrial i lamenta que la població no es refiï «dels seus dirigents».

Mans ha explicat que aquestes dues substàncies, l'òxid d'etilè i l'òxid de propilè, són substàncies químiques que no existeixen a la naturalesa. Es fabriquen a partir d'etilè i propilè obtinguts a través del petroli, en refineries, i es fan reaccionar amb oxigen per a la seva obtenció. Són, ha explicat, «molt volàtils, molt reactives i molt inflamables» i per això, ha recalcat, es tenen sempre tancades dins de dipòsits o canonades i no estan mai «visibles». Per comparar-ho, Mans ha posat l'exemple del gas butà, que sempre està en dipòsits tancats tret de quan es crema a la cuina, i ha dit que es podria comparar a una gasolina «molt volàtil i inflamable».

Per això, Mans ha volgut fer èmfasi que la perillositat d'aquestes substàncies i per tant, de l'accident de Tarragona, és aquest risc d'inflamabilitat que comporten les substàncies no tant la toxicitat per als éssers viu. Assegura que si només respires algun d'aquests dos compostos si que es pot posar en risc la vida però que és més perillós que es puguin incendiar altres dipòsits o cisternes. En aquest cas, ha dit Mans, no hi ha gas a l'atmosfera, sinó que tot s'ha anat cremant que és l'únic que es considera que es pot fer en aquesta situació.

En aquest sentit, defensa que no es fessin sonar les sirenes del complex industrial perquè creu que no hi havia risc per a la població i ha suposat que qui va recomanar el confiament no era la mateixa persona que havia de decidir fer sonar les sirenes. «Això ho hauran de discutir», diu Mans, que creu que el problema és que la població «no es refia ni es creu res» ni «dels seus dirigents» i per tant, posa en dubte aquesta decisió. En canvi, Mans defensa que s'ha actuat correctament. Posa en dubte, en canvi, que s'hagi fet una «comunicació de risc» adequada i s'ha d'estudiar si les coses s'han comunicat correctament i quina «ha estat la cadena». Per Mans, la comunicació de risc és molt «complicada» i no hi ha una única solució «perquè la població se senti informada».

Mans no s'ha volgut aventurar a donar una causa de l'accident però creu que aquestes situacions es sonen quan es trenca una connexió o algú s'hagi equivocat i hagi augmentat la pressió, o hagi fallat el sistema de refrigeració dels tancs provocant així, l'explosió. Destaca que els accidents sempre passen «perquè ha passat alguna cosa que no havia de passar» i ha destacat que els materials «es fatiguen» de manera que les indústries han de fe runa feina de manteniment preventiu.

Aquestes dues substàncies s'utilitzen per fer altres substàncies que es fan servir en la indústria per exemple, per fabricar en el cas de l'òxid d'etilè, fibres sintètiques, detergents o cosmètics. Mans ha recalcat que són «substàncies intermèdies» per obtenir ingredients per fer-ne d'altres.