«Hi ha moltes ajudes als joves, paguen la meitat del lloguer»

Marina Soler és una tarragonina de 24 anys que després de fer el curs de Tripulant de Cabina de Passatgers (TCP) va anar a treballar durant tres anys a Tolouse (França). Actualment ha tornat a Tarragona per estudiar el Grau de Pedagogia a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Des de molt jove sempre he estat treballant, vaig començar com a cambrera en un restaurant familiar durant els tres mesos d’estiu, després vaig passar a tots els caps de setmana fins que vaig acabar el batxillerat i vaig poder accedir a Correus i Telègrafs en llocs d’atenció a client en diferents oficines.

—Quins motius la van portar a anar a viure a l’estranger?

—En fer el curs de Tripulant de Cabina de Passatgers (TCP) ja ens van informar que el mercat de l’aviació a Espanya estava sobresaturat, l’oferta és molt més baixa que la demanda en aquests moments. Des del moment en què vaig començar a fer entrevistes vaig saber que hauria de mudar-me a l’estranger, era un dels requisits de la majoria de les empreses pel que, si volia treballar del que havia estudiat, em tocaria desplaçar-me.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar a Tolouse?

—Des de molt jove sempre he tingut un especial afecte per França, m’imagino que pel coneixement de l’idioma i la cultura. Però la ciutat que l’empresa em va assignar la coneixia i la primera impressió que em vaig emportar va ser molt grata. Es veia una ciutat molt viva, amb molts joves i multicultural, em va reconfortar bastant sentir que no era una estrangera totalment. Tolouse és molt bonica, és una de les ciutats més grans de França i el flux de turisme és força elevat durant tot l’any. Em vaig sentir molt còmoda els primers dies i no vaig tenir excessius problemes per fer-me a la ciutat pel que encara em va agradar més.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—Atès que era la primera vegada que m’emancipava i més en un país estranger va ser un procés una mica estrany, però quan vaig començar a treballar tot va fluir més. Em va ser més fàcil conèixer gent, sortir a fer coses d’oci i gaudir de les tradicions autòctones. Quan vaig deixar Espanya no em vaig imaginar com seria perquè només pensava en les ganes que tenia de treballar i de viure sola.

—Quines són les principals diferències entre França i casa seva?

—En mudar-me a Tolouse no vaig perdre qualitat de vida però sí que és cert que vaig notar les pèrdua d’alguns privilegis que tenia a casa. La bugada, la cuina, la neteja, la planxa, les tasques de la llar, en definitiva, les havia de fer entrar en la meva rutina diària, una cosa a la qual no estava acostumada. Els horaris també vaig trigar temps a incloure’ls en els meus hàbits, el de menjar a les 3 de la tarda o anar a sopar a les 10 de la nit es va acabar o sortir de compres fins a les 9 del vespre és impensable a França. Igual que la festa, a Espanya sortim fins que surt el sol i fins i tot després, en la majoria de clubs francesos es tanca a les 2 o 3 del matí i tothom se’n va cap a casa. Sí que hi ha clubs fins a les 6 del matí i afters però són per a festes específiques o esdeveniments. I, finalment, una cosa que a dia d’avui no para de fer voltes pel meu cap és que no tenen formatge fresc. França, el país dels formatges, sense tenir formatge blanc, això sí que em va afectar molt i crec que va ser el pitjor.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—El Capitoli és emblemàtic i preciós, és el cor de la ciutat, des d’aquest estan connectats la majoria dels carrers. La festa de la música que fan al juny també és molt coneguda, durant un dia sencer tota la ciutat es veu embolicada en melodies de diferents estils i en diferents espais de la ciutat, a més dels típics mercats de menjar. Tolouse és considerada la ciutat de l’aeronàutica de manera que les visites guiades per les instal·lacions d’Airbus són obligatòries si hi passes més d’un parell de dies. De la mateixa manera que el parc temàtic anomenat Cité de l’espace en què es poden descobrir moltes coses sobre l’espai i l’Univers.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Els horaris laborals són molt millors i estan molt enfocats a la vida familiar, hi ha moltíssimes ajudes per als joves (paguen la meitat del lloguer, si el teu salari és mínim et paguen una part addicional a través de la seguretat social...). Són persones molt organitzades i porten els horaris clavats, tenen molta consideració cap als llocs d’atenció a client. Seguretat social, atur, Caf i totes les entitats estan connectades entre sí pel que fa a les gestions administratives.

—Des que hi va arribar li ha passat res curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Quan vaig marxar a Tolouse vaig fer tota la gestió de l’apartament des d’Internet. En no conèixer la zona, vaig buscar alguna cosa que em quedés a prop de la feina per no haver de desplaçar-me en excés donats els meus horaris laborals. Mentre arribava amb el cotxe a l’adreça d’on estaria el meu allotjament em vaig adonar el gran error que havia comès en no informar-me més i buscar el més pràctic i econòmic. Vaig sentir moltíssima ansietat per la inseguretat que em transmetia la zona on em quedaria. Ni tant sols vaig visitar l’apartament, els vaig explicar als propietaris que atès que viuria sola, arribant de matinada o marxant molt d’hora, no creia que fos la zona més segura per a una jove de 20 anys, vaig agafar de nou el meu cotxe i durant una setmana em vaig quedar en un Airbnb mentre buscava un altre lloc on quedar-me.