Onada d'incendis a Austràlia
«La meva parella i el meu fill de dos mesos van estar 3 dies tancats a casa»
Tres tarragonins residents a Austràlia expliquen com estan vivint l’incendi més greu de la història del país oceànic
Les pluges dels últims dies a Austràlia han alleujat, en part, els incendis que viu el país oceànic. Tanmateix, els diferents focs continuen cremant el territori i, a hores d’ara, ja han calcinat 11,2 milions d’hectàrees, han matat a 29 persones i milions d’animals i han destruït més de 2.500 habitatges.
Una de les persones que ha estat més a prop del foc és Anna López, una fotoperiodista reusenca que el passat setembre va decidir anar a Austràlia per satisfer el seu gust de viatjar. Actualment està vivint a una illa de Queensland, lluny dels incendis, però des que va arribar al país oceànic va estar vivint a Yamba, a la regió de New South Wales, una de les zones més afectades. López explica que amb la seva furgoneta s’anava movent per la zona i que, en diverses ocasions, va agafar la càmera i es va decidir a acostar-se als petits incendis més pròxims. «Parlant amb la gent que vivia al bosc em va semblar molt fort que algunes persones estiguessin tan tranquil·les. Em deien que estaven acostumats als focs perquè és un país que pateix molta sequera i que, tot i que aquests incendis eren més massius, tenien tancs amb aigua preparats», relata la fotoperiodista.
Des que va arribar, els incendis van anar augmentant i, assegura, la majoria de la gent estava espantada. «Hi havia dies que no veies ni el sol per la quantitat de fum que hi havia a l’aire. La carretera que comunica Sydney i Brisbane va estar tancada bastants dies. Era tot molt caòtic», assegura López. La reusenca també lamenta que, a primera línia de foc, podia veure cangurs fugint de les flames amb els pèls cremats. López reconeix que en una d’aquestes excursions prop dels incendis es va quedar atrapada en un poble que només s’hi podia accedir per una carretera, la qual van tallar, i s’hi va haver de quedar tres dies. «Un d’aquests dies vam anar a passejar pel lloc on havia cremat i em va impactar molt perquè el terra cremava, literalment, se’m van desfer les sabates, veies com els arbres anaven caient socarrimats. Aquí també em vaig espantar, era molt perillós. Veies els animals escapant de les flames. Era tot molt trist, mai havia vist res igual», explica.
Des del govern, segons López, no s’està gestionant bé la catàstrofe. «És cert que tots els bombers estan dedicant el seu esforç a apagar el foc i també està arribant molta ajuda i voluntaris d’altres països, però per Cap d’Any, per exemple, no es van cancel·lar els focs artificials de Sydney i es van fer festes a tot arreu quan crec, sincerament, que aquests diners es podrien haver destinat a seguir lluitant contra els incendis», pensa la reusenca.
Gerard Curto, un cuiner de Sant Carles de la Ràpita, també està vivint a Austràlia, però més allunyat dels incendis massius. Viu a Melbourne, a 130 kilòmetres del foc més proper, però tot i això assegura que la setmana passada va arribar el fum per primera vegada a la ciutat. «A les 12 del migdia la ciutat era negre, no es veia res», apunta Curto, que lamenta que «desconeixem com afectarà tot això en temes de salut, sobretot en gent gran, nadons i persones amb asma, als qui recomanaven que no sortissin al carrer». «Aquesta mala qualitat de l’aire va provocar que la meva dona i el meu fill, acabat de néixer fa dos mesos i mig, s’haguessin de tancar a casa durant tres dies», explica Curto, reconeixent que van ser els més «fotuts». El rapitenc celebra també la gran quantitat de donacions que han rebut en les zones més afectades, així com els voluntaris que han anat a ajudar. «En aquest sentit hi ha molta cooperació. Actualment han iniciat una campanya que et demana que quan tinguis vacances vagis als llocs més afectats per donar suport al comerç i a l’hostaleria de la zona», explica Curto. «Hi va haver un moment en què sí que vam barallar l’opció de marxar, o almenys que la meva parella, que és francesa, i el meu fill, tornessin a França», assegura. Per altra banda, Curto destaca la «incertesa» i el «nerviosisme» que patia la població. A més, diu, «sortien polítics a fer declaracions però no inspiraven gaire confiança i veies que no tenien el control dels incendis perquè no tenen els mitjans». Finalment, Curto remarca que «aquí va molestar molt que el president del govern estava a Hawaii de vacances quan hi havia gent ho ha perdut tot».
Rocio Misol també està vivint a Brisbane, a l’estat de Queensland. És de Torredembarra i, després de viure a Anglaterra va decidir anar a treballar a Austràlia per seguir aprenent anglès i conèixer el país. Misol celebra les pluges d’aquests últims dies, però lamenta el fet que no siguin suficients per a acabar amb el foc. «Realment podem fer vida normal perquè aquí estem a una hora de distància i, de moment, l’aire encara no està contaminat. De totes maneres ha arribat una mica de boira provocada pels incendis i recomanen que estiguis en alerta», explica. Misol apunta que els australians «estan frustrats perquè el govern defensa que els incendis no són causats pel canvi climàtic, però realment sí. Els fa molta ràbia no poder fer res per acabar amb la catàstrofe i qui pot no ho fa». «Quan parles amb la gent d’aquí ho passes malament perquè et poses en la seva pell. El pitjor és la incertesa perquè no sabem què passarà, si s’estendrà, si podrem seguir aquí al país, etc», assegura la torrenca. De totes maneres, Misol és optimista i remarca que «aquesta setmana estem feliços perquè plou, almenys, una mica».