L'abat de Poblet inicia la celebració del 475è aniversari de la Sang

La Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist inicia demà dissabte el programa d’activitats per commemorar el 475è aniversari de la seva creació. El primer acte tindrà lloc a l’església de Natzaret, a les 12 del migdia, i consistirà en una missa inaugural presidida per Octavi Vilà, abat de Poblet i membre de la congregació. El segon acte es farà el divendres 7 de febrer, també a l’església de Natzaret, a partir de les 20 hores, amb la conferència El centre històric de Tarragona. Ritualitat i patrimoni, a càrrec de l’historiador i arqueòleg Joan Menchon

L’entitat, una de les més llegendàries de Catalunya, va ser fundada l’any 1545 i el punt de partida van ser els gremis d’espardenyers i d’esparters. Els tres misteris fundacionals van ser el Sant Crist Crucificat, l’Ecce-Homo i la Mare de Déu de la Soledat. Cinc anys després de la seva constitució, el 1550, la congregació organitza la primera processó del Sant Enterrament, que és, també, la primera de què es té constància a Catalunya.

La congregació es dedicava a activitats socials, dirigides a persones malaltes amb pocs recursos econòmics, l’enterrament d’indigents i acompanyament als condemnats a mort, a qui donava sepultura i se’n feia càrrec de les despeses, entre altres intervencions.

La història de la congregació va lligada a la del país. La Sang va constituir el primer somatent de Catalunya, per defensar la ciutat dels bandolers amb armes lliurades pels cònsols tarragonins. Va intervenir activament com a cap d’esquadra a la Guerra dels Segadors, a la Guerra Carlista, i també va participar en la defensa de Tarragona a la Guerra del Francès.

Una de les seves característiques és la formació dels Armats, de la qual ja hi ha referències en la processó de Dijous Sant de l’any 1758. Des de l’any 1917 la congregació ostenta el títol de Reial, títol que li va ser concedit per Alfons XIII.

El 1936 la congregació va perdre totes les imatges, cremades en una foguera a la plaça del Rei. Els revolucionaris van acabar amb el Sant Crist de la Sang, de Benet Baró (1617); el pas de La Flagel·lació, de Josep Campeny (1914), i el pas del Crist de la Humiliació, dels escultors Clemente Cantos i Antonio Garrigós, creat el 1927 i adquirit el 1931. El 1999 la congregació va aconseguí que la Generalitat declarés la Processó del Sant Enterrament com a festa tradicional d’interès nacional i, més tard, com a element festiu patrimonial d’interès nacional.