«Les classes teòriques són a la sorra i amb vista a la badia»

Bernat Boré Reguant és un altafullenc de 28 anys que, després de graduar-se en màrqueting a Barcelona, va decidir marxar a Tailàndia, concretament a Koh Tao, que traduït al català vol dir illa tortuga. En un principi, Boré va anar-hi de viatge, però sense bitllet de tornada. Ja havia estat viatjant per altres països d’Àsia. En arribar va estar recorrent el país, coneixent les diverses regions de Tailàndia, però fins ara ha estat treballant de guia de busseig a l’empresa espanyola IHASIA.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig vindre a Koh Tao a fer un curs de busseig recreatiu. Després de tres mesos viatjant pel país vaig decidir tornar a fer el curs. El Dive Master són tres mesos de pràctiques de busseig (acompanyant a l’instructor, ajudant-lo i aprenent) i també d’estudi de teoria pels exàmens. Són tres mesos totalment pràctics. En aquest sentit, estic agraït amb la meva escola, ja que la seva política és formar bons professionals que puguin treballar amb ells i estiguin ben preparats. Això dóna molta confiança. Un cop estàs certificat, es tracta de seguir fent el que portes fent tres mesos.

—Quins motius el van portar a anar a Koh Tao?

—Jo no anava a treballar, ni tan sols ho tenia entre els meus plans. Vaig marxar a fer un viatge sense bitllet de tornada i sense planejar res, va ser improvisant que vaig acabar aquí. De fet quan vaig començar el curs, la idea era acabar-lo i marxar, però vaig anar allargant la data de tornada.

—Quina va ser la seva primera impressió a arribar-hi?

—Ja havia viatjat força per Àsia, així que ja sabia una mica al que venia. Tailàndia és dels països més preparats pel turisme del sud-est asiàtic, així que és un lloc molt fàcil per viatjar. Koh Tao és una illa molt turística, on no et falta res, és un lloc molt fàcil per viure-hi per ser Àsia. A la feina sí que et puc dir que es nota més diferència; la meva aula per les classes teòriques és amb els peus a la sorra i vistes a la badia, la feina és bussejar i en el tema de satisfacció dels clients és molt més fàcil, em refereixo al fet que la gent, quan la portes a bussejar, és molt agraïda. Tot i això, no és que estem aquí vivint un somni, al final estem treballant i hem d’anar a l’aigua et vingui o no de gust, et trobis bé o no, etc.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—El que a tothom sorprèn quan arribes és com tenen de plens de cables els pals d’electricitat, i tots enredats. A més la gent és molt diferent segons la zona: si vas a llocs poc turístics, són molt amables i et transmeten molta energia positiva, en canvi, si vas a un lloc més turístic, se’ls nota molt que estan cansats dels turistes i t’intenten treure fins a l’últim baht (moneda de Tailàndia), que portes a sobre. Fins i tot els monjos budistes t’intentaven vendre polseres.

—Quines són les principals diferències entre Koh Tao i casa seva?

—Són tantes que és difícil d’enumerar-les, estàs a l’altra punta del món. Però, tot i això, aquí està ple de gent d’Europa que et fa semblar que no estàs tan lluny.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—La badia de Chalok, amb la naturalesa típica d’Àsia i els punts de busseig. Els que tenen més renom serien Chumpon Pinnacle, Sail Rock i Southwest Pinnacle.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Al final treballo en una escola espanyola, però aquí cobres per feina feta, no tens un sou fix, així que podem dir que, si no vas a l’aigua, no cobres.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Potser m’agradaria destacar una cosa més general, coneixes molta gent, persones que comences a apreciar molt de pressa, casi tan de pressa com marxen. És una illa amb molt tràfic de gent, molts comiats. És una cosa que es fa molt dura. Parlant de busseig, sempre és bonic quan et trobes amb els taurons balena, que és una experiència brutal.

—Què és el que més trobava a faltar de casa?

—A part de la família i els amics, que suposo que ja ho diu tothom, jo diria que sobretot el meu llit i menjar. Si veniu, porteu fuet...