«El coneixement científic, a qualsevol edat, serveix per millorar l'espècie»

—El meu fill de tretze anys va veure el seu llibre a casa i se’l va emportar per llegir-lo. És un llibre adequat per a ell?

—Això és molt important. Sí, l’hem fet perquè la gent jove pugui tenir unes claus sobre l’evolució, però d’una manera moderna, amb informació amena, llegible. Volem que la gent dels instituts pugui tenir aquesta base empírica, però també conceptual, de l’evolució humana, parlant dels sistemes, els invents, les emergències, la socialització, el passat de l’espècie, el futur... Els meus interessos a la vida han estat fer recerca d’alta qualitat, fer una acadèmia ben feta, lligada a la recerca, i la socialització del coneixement per arribar a la gent que no està a les universitats. Però jo no escric llibres de divulgació, faig llibres per interessar a la gent sobre els problemes de l’evolució humana. A part dels assajos, que són llibres amb un compromís de tipus social, ideològic i científic.

—Un nen de 13 anys pot pensar que estem en el millor moment de l’evolució. Està equivocat?

—Estem en un punt de molta complexitat i dificultats, perquè estem canviant d’estructura evolutiva. El que ve no és nou, és un altre món, i per entendre’l hem de saber què ha passat. I això és el que intento fer amb aquest llibre. Anem cap a la transhumanitat, una humanitat que es millorarà a ella mateixa. I tot això és un camí, en què el passat no marcarà el futur, però hi està contingut. Per a mi, passat, present i futur formen part d’una seqüència que està lligada, i això ho expliquem en el llibre. Parlem de coses molt transcendents: per exemple, si no tinguéssim consciència que som una espècie en perill, segurament no faríem els canvis i transformacions que hem de fer. Ens millorarem com a espècie i no només socialment, també tecnològicament. Tot això són conceptes que els nanos han d’incorporar, en una forma de pensament més profund. I els pares igual, aquest llibre el poden llegir ells també. Si pares i fills el poguessin llegir, serien molt més conscients del que està passant.

—La humanització és un procés voluntari o ens hi veiem arrossegats?

—Has dit la paraula: ens hi veiem impel·lits, arrossegats, és un procés natural, de l’atzar. El que passa és que ara som conscients que l’atzar és una probabilitat, i volem que l’atzar no ens dirigeixi, que la probabilitat sigui tan petita, que sigui controlable. Si jo vull anar fins allà [assenyala un punt proper], hi aniré, no serà l’atzar qui m’ho impedirà, perquè faré el que sigui perquè no intervingui: si ha de caure un meteorit, evitaré que toqui terra, el faré explotar. Si fa molt de fred, buscaré la manera de trobar refugi. Abans, si feia més fred del compte, moria, perquè no tenia manera de combatre’l. Que la Terra acaba els recursos? Doncs emigrarem. No tots, uns quants, anirem a Mart. I probablement viatjarem a la velocitat de la llum, alguns de nosaltres viurem a Alfa Centauri o hi haurà diverses espècies al planeta.

—Com acaba de comentar, i com apunta al llibre, vostè assenyala la possibilitat que en un futur l’espècie humana torni a tenir diversitat de gèneres.

—Sí, aquesta qüestió l’estic treballant en una obra que publicaré en un o dos anys.

—Al llibre també afirma que el futur serà humà o posthumà. Què vol dir?

—Vull dir que, si anem bé, ens deshumanitzarem.

—M’ho pot explicar?

—És bàsic, quan t’has humanitzat, no et queda més remei que deshumanitzar-te. És com la termodinàmica: si obres un frigorífic, hi entra calor. Si el deixes obert, molta calor, i només quan el tanques, es torna a refredar. Deshumanitzar-se vol dir transhumanitzar-se, millorar-nos i deixar de ser una espècie com la que som ara. Primer serem transhumans, perquè ens millorarem i farem diverses espècies, i després serem posthumans. I tant de bo, perquè això voldrà dir que hem evolucionat.

—Tornem al meu fill de tretze anys. Què he de fer perquè pugui afrontar tots els reptes que se li presentaran?

—És molt difícil, perquè ara, tu i jo estem aquí, parlant d’un projecte intel·lectual conscient, i som gent que tenim una formació per poder-ho entendre. Però això no és la vida diària.

—En efecte, penso que el seu llibre és molt ambiciós.

—Sí, però sé que en alguns llocs es llegirà, pares, nens, i en alguns instituts els professors diran que s’ha de llegir. I aquesta gota d’aigua continua, com una gota malaia, ha de servir per intentar que les coses millorin. L’objectiu del coneixement científic és millorar l’espècie, i això s’ha de fer a qualsevol edat. Un gran amic físic em diu que perdo el temps escrivint, que m’he de dedicar a la resta de coses, perquè la gent no ho entén. Però jo ho faig per contribuir al fet que la gent parli amb coneixement de causa. I, si ho comences de petit, el coneixement de causa a vint anys és increïble. Tot i que el dia a dia és complicat, i de vegades et fan emprenyar, cal contribuir amb aquestes dosis de coneixement i pensament crític.