«De Bolonya m'emportaria el costum del 'happy hour'»

Laura Diez és una tarragonina de 21 anys que actualment està cursant el seu quart any del Grau de Dret a la Universitat de Bolonya (Itàlia), en el marc del programa de mobilitat europeu Erasmus. Hi és des del passat mes de setembre, en conveni amb la URV.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig començar Dret a la URV ara fa quatre anys i al tercer any vaig fer SICUE a Madrid y el quart any soc d’Erasmus a Bologna, Itàlia. Aquest estiu faré les pràctiques del Grau.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Doncs per començar perquè m’agrada molt viatjar, ja que comporta conèixer noves cultures i, a més, em feia molta il·lusió anar a Itàlia per poder reforçar els meus coneixements en Dret. Per altra banda, volia provar l’experiència de viure fora de casa.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Vaig ser l’any passat a Bolonya de viatge amb dues amigues. Vam anar a diverses ciutats del nord d’Itàlia i Bolonya no em va cridar tant l’atenció com les altres, Venècia, Florència o Milà. Per contra, després d’estar-hi vivint durant sis mesos em sembla una ciutat totalment diferent de com la vaig conèixer, ja que és una ciutat amb un ambient molt universitari i a l’estiu encara no havia arribat la majoria dels estudiants.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—Totalment sorprenent ja que, com he explicat anteriorment, pensava que era una ciutat sense gaire activitat i mai m’hagués imaginat que en realitat fos una ciutat tan plena de vida. Aproximadament cada any arriben 80.000 estudiants Erasmus.

—Quines són les principals diferències entre Bolonya i casa seva?

—Els horaris eren bastant semblants de manera que en aquest aspecte no he notat gaires canvis però sí que n’he notat força d’alimentaris, ja que tant la pizza com la pasta són el menjar tradicional i per aquest motiu és més econòmic per als estudiants. També he estat convivint amb sis persones en un pis d’estudiants i, tot i que pot semblar una situació caòtica, finalment vam portar la situació de manera eficient i sé que m’emportaré amics d’aquesta experiència.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—La visita a Due Torri i a Piazza Magiore, com els monuments principals, així com la seva gastronomia tan rica.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Realment són bastant semblants a les de l’Estat espanyol i és per això que una de les destinacions per fer un Erasmus en el Grau de Dret és Itàlia, ja que el sistema legal s’assimila.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Tinc un parell d’anècdotes però la més important va ser a l’hora d’escollir un pis en el qual viure. El primer pis es trobava a la zona de Bolonyina, era un pis amb unes condicions magnífiques i jo no podia haver estat més contenta. El problema va venir en descobrir que em trobava situada a una zona molt llunyana del centre de Bolonya, com Cala Romana del centre de Tarragona, de manera que vaig haver de prioritzar un aspecte tan important com la zona on viure. Al final de setembre ja vivia al centre de Bolonya.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—Sobretot a la meva família, amics i la platja. També el clima perquè és una ciutat lleugerament més freda comparada amb Tarragona. Les meves amigues i jo ens sorpreníem si ens despertàvem amb sol.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—Un costum molt freqüent d’Itàlia és l’anomenat happy hour, que comença a les 5 de la tarda fins a les 9 aproximadament. Tracta d’una beguda específicament, l’Apperol Spritz, una mica més cara del que normalment costa però acompanyada de bufet lliure. És un costum que m’emportaria a la meva ciutat.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Evidentment, perquè trobo a faltar els familiars i els amics, però sens dubte hi tornaria per viure.