El govern tarragoní gastarà «menys» per la pèrdua dels impostos de la Canonja

Al mes d’abril –concretament, el dia 15–, se celebraran deu anys des que el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del municipi de la Canonja. D’aquesta manera es resolia una de les demandes històriques del nucli, agregat a Tarragona el 1964 per tal de reunir en un sol terme municipal la indústria química del polígon sud. Per l’acord econòmic que se’n va derivar i que es va fer efectiu a partir del mes d’octubre de 2010, els dos municipis van compartir la recaptació dels impostos provinents de la indústria fins al 2026, quan ja finalment la Canonja es quedarà el 100% del recaptat. Són 2.668.261 euros amb què compta Tarragona per als seus pressupostos de 2020 i que anirà perdent de manera progressiva cada any vora 400.000 euros.

L’exalcalde Ballesteros (PSC) va apostar públicament en diverses ocasions durant el seu mandat per omplir aquest buit financer amb la recaptació d’impostos a través del desenvolupament urbanístic, que provocaria a la llarga més IBI per a les arques municipals. Aquesta no és la via adoptada pel nou govern, d’Esquerra Republicana i En Comú Podem, que s’ha oposat per exemple a què es tiri endavant el pla de la Budellera. El regidor de Serveis Econòmics Jordi Fortuny assegura que la línia d’actuació prevista per tal de pal·liar la davallada d’ingressos és «reestructurar la despesa i adequar el sistema fiscal de Tarragona». «O hi ha més ingressos o hi ha menys despesa», afirma Fortuny.

El responsable de l’àrea econòmica recorda que el repartiment a partir de 2010 es va acordar per no perdre de cop 9.200.900 euros –el total del que recapta la Canonja per la indústria química– i fer polítiques per atenuar els inconvenients econòmics. Tot i aquesta promesa de reestructuració, el govern municipal descarta qualsevol alternativa de finançament i aposta per «gastar menys», sense especificar quines àrees se’n veurien ressentides.

A l’altre costat de la balança, la Canonja compta els dies per poder diposar del 100% dels impostos que recapta. Al marge dels serveis prestats per l’Ajuntament de Tarragona –el transport urbà de l’EMT i la recollida i gestió de residus urbans, en total 1.030.000 euros segons el pressupost de 2020–, la Canonja disposarà ben aviat de 2 milions d’euros més. Tot plegat, en un municipi que va tancar el 2019 amb 5.893 empadronats i que el 2026 podria disposar de prop de 16 milions d’euros de pressupost. Per posar un exemple, Constantí, de 6.540 habitants, té un pressupost de poc més de 9 milions.

Segons indica l’alcalde Roc Muñoz, el percentatge d’ingressos que percep la Canonja a través de l’IBI i l’IAE a la indústria és del 70% del total. «Està clar que tenim moltes coses a fer en el nostre municipi, de fet el nostre programa electoral contempla totes aquelles inversions que considerem necessàries i que no depenen de si tenim o no tenim més ingressos», apunta l’alcalde. «Estem fent inversions per potenciar altres sectors i diversificar els nostres ingressos, tot i que esperem que l’activitat industrial no desaparegui mai del territori», conclou Roc Muñoz.

Maite Olivé (Junts-La Canonja)

Un poliesportiu lleuger, un centre de dia o un tanatori són algunes de les propostes de la regidora Maite Olivé, de Junts, per destinar el 100% de la recaptació a la indústria. Olivé reclama un pla estratègic de desenvolupament econòmic per afavorir sectors del poble. «Tenim molt a oferir i hem de destinar els recursos necessaris per embellir el nostre poble i posar en valor el que tenim», conclou.

Marc Riu (ERC-La Canonja)

El grup d’Esquerra Republicana considera que amb aquests diners «cal reforçar l’estuctura del poble». El seu regidor, Marc Riu, destaca àmbits com l’ocupació, el comerç o els serveis socials per invertir. «Centrar l’economia d’un poble en un sector econòmic és un error i un perill», assegura Riu. «Amb accidents com el d’IQOXE ens trobem amb un ajuntament lligat de mans», alerta.

Oriol Olivé (Som Poble-La Canonja)

Som Poble destaca que l’acord amb Tarragona «ha sigut important per poder dotar dels serveis l’Ajuntament». El regidor Oriol Olivé creu que «caldria revisar com reverteixen els ingressos», perquè les conseqüències de l’activitat industrial «no es concentren en un nucli». Establir alternatives és «del tot necessari» per tal que «no siguin altres agents qui decideixin el futur del territori», conclou.

Laia Estrada (CUP-Tarragona)

La regidora de la CUP Laia Estrada retreu que l’acord no anés més enllà en polítiques mancomunades. Creu que Tarragona podria recaptar més IBI fent pagar a l’Església o augmentant l’IAE. Tot i això, afirma que «tornar a parlar de necessitats econòmiques és desviar el tema que l’accident d’IQOXE ha posat sobre la taula, de què respirem, la seguretat, la poca informació...».

Sandra Ramos (PSC-Tarragona)

La portaveu del grup del PSC a l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, recorda que la distribució econòmica «la va fer el govern Nadal, sent generós, en uns moments previs a la crisi». Alhora, que «qualsevol revisió en el temps seria positiva per a Tarragona». Els socialistes continuen apostant pel desenvolupament urbanístic com a alternativa de finançament, per tal de recaptar més IBI.

Rubén Viñuales (Ciutadans-Tarragona)

Rubén Viñuales, portaveu del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona, proposa «modificar l’impost IAE de tal manera que la indústria no pagui només als ajuntaments del terme municipal on es troba físicament si no a tots els municipis on té impacte mediambiental, visual, etc.». D’aquesta manera, afirma, «es pagaria el mateix però repartit segons un criteri molt més just».