El primer arxiu modern de l'Església a Espanya compleix 100 anys

L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, el primer arxiu modern de l'Església a Espanya i el primer religiós que ha posat en obert a Internet tot el seu fons documental, ha iniciat aquesta setmana la celebració del seu centenari .

L'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona va ser inaugurat en l'època del cardenal Francesc Vidal i Barraquer fa 100 anys i des de 1999 està dirigit pel pare Manuel M. Fuentes, que, segons el portal d'informació religiosa Catalunya Religió, s'ha encarregat de digitalitzar tot el fons documental per fer-lo accessible a tothom.«"L'Arxiu mostra com ha viscut, com ha pensat, com ha estimat i com ha mort la gent de la nostra terra», va explicar l'arquebisbe primat de Tarragona Joan Planellas, durant l'acte d'obertura del centenari de l'arxiu que es va celebrar dilluns passat al Centre Cultural del Seminari de Tarragona. Per això, va afegir el prelat, té el gran valor de «preservar la memòria i acostar-nos a la necessitat de saber realment qui som i d'on venim».

A l'acte van assistir també la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, la presidenta de la Diputació tarragonina, Noemí Llauradó, així com diversos alcaldes que tenen els fons parroquials dels seus municipis a l'arxiu. Vilallonga va remarcar que l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona «ha passat per totes les dificultats la història de Catalunya dels últims cent anys», iniciat amb l'impuls de el Renaixement, en perill durant la Guerra Civil, abandonat durant el franquisme, i adaptant-se als temps tecnològics en arribar al segle XXI. El portal Catalunya Religió ha recordat que el primer director de l'arxiu va ser mossèn Sancho Capdevila, que va ser el primer encarregat d'evitar que es perdés la documentació històrica, assegurar-ne la conservació, i garantir la seva consulta per divulgar aquest patrimoni.

L'arxiu conserva un gran diversitat de fons que inclouen els arxius parroquials de tot l'arquebisbat, l'arxiu de la mitra i de la catedral, dels concilis provincials de la Tarraconense, d'institucions històriques tarragonines, com l'Hospital de Santa Tecla i diverses confraries , o els més recents de la Conferència Episcopal Tarraconense. En els últims anys també s'han incorporat diversos fons personals com els de l'arquebisbe Josep Pont i Gol, a més de conservar la butlla papal de l'any 1091 que ordena la restauració de l'arquebisbat de Tarragona. Entre d'altres episodis dels cent anys de la seva història, l'arxiu tarragoní va evitar que durant la Guerra Civil desaparegués la documentació històrica parroquial.

Les autoritats republicanes van protegir l'arxiu tapiant-lo per evitar els saquejos i, després de caure en l'oblit durant la postguerra, el 1971 l'arquebisbe Pont i Gol va inaugurar la nova seu que havia promogut el cardenal Arriba i Castro, tot i que, segons que sembla, els fons estatals per a l'Arxiu es van acabar quan va arribar a Tarragona un arquebisbe que no era del gust de règim franquista. Fuentes destaca «la política arxivística inclusiva i de col·laboració» que ha volgut mantenir l'arxiu, que compta amb professionals i un equip de voluntaris.

A més, també s'ha iniciat a través d'internet un projecte col·laboratiu per indexar els llibres de registres de sagraments de manera que qualsevol persona pot col·laborar en el buidatge de dades a través del web. Amb aquest projecte han aconseguit indexar ja gairebé 700.000 registres. Paral·lelament s'han digitalitzat 15.000 documents, amb més de 2 milions d'imatges disponibles a la xarxa.