La Guerra Civil amb tots els matisos

En el marc dels actes programats a la ciutat de Tarragona per commemorar el final de la Guerra Civil, aquest dimarts l’Arxiu del Port va acollir la xerrada Per mar i aire: els atacs al port de Tarragona (1936-1939). Tipologies, tàctiques i estratègies emprades, a càrrec dels historiadors David Iñíguez i David Gesalí.

El Port de Tarragona va ser greument afectat pels bombardejos durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). El primer atac va tenir lloc el 27 de maig de 1937, i el darrer el 15 de gener del 39. Tal com recull el mateix Arxiu del Port, es calcula que, en aquest interval, Tarragona va patir 144 atacs aeris induïts per 600 avions Savoia, Junkers i Heinkel de les forces alemanya i italiana, que llençaren més de 2.200 bombes.

Aquesta informació, explica David Íñiguez, està extensament documentada, d’aquí que els dos investigadors hagin volgut anar un pas més enllà: «Els historiadors treballem amb el que va passar i per què va passar, però sovint aquesta segona pregunta queda una mica oblidada. Els bombardejos aeris no busquen només matar civils, cada atac té una explicació, i això és el que ens interessa», explica. A tall d’exemple, el també professor de la UB recorda un dels atacs més famosos de Tarragona, el bombardeig contra el dipòsit de Campsa, en el qual es van cremar 18 milions de litres de combustible –unes dimensions que l’historiador equipara al que podria ser en l’actualitat un atac a la petroquímica. «Aquest assalt no estava previst pels avions atacants, que en realitat volien bombardejar la ciutat de Barcelona. Però s’hi van trobar núvols, i els va ser impossible llençar les bombes. Per això els avions van resseguir la costa i es van atansar al segon objectiu previst, la ciutat de Tarragona», relata.

Íñiguez i Gesalí, que fa dues dècades que treballen plegats en la recerca sobre la Guerra Civil, han consultat tant els arxius locals i militars espanyols com els de l’aviació italiana, on hi ha informació exhaustiva sobre els bombardejos a la nostra costa: «Els mateixos arxivers italians ens expliquen que tenen més material corresponent a la Guerra Civil espanyola que a la Segona Guerra Mundial. Això és una mostra de la voluntat dels italians de tenir un relat de tot el que feien, els atacs comesos, el funcionament de les bombes, l’eficàcia dels avions… Era un registre de preparació del següent conflicte».

Íñiguez assenyala que atacar el Port de Tarragona era fonamental i, a avançat l’any 38, ja estava absolutament col·lapsat. «Així i tot, l’aviació alemanya ataca Tarragona el 4 de gener del 39 i els dies previs a la caiguda de la ciutat. Per què? Perquè els interessa experimentar amb les bombes i materials, i de fet fan el mateix amb Barcelona. Per tant, ens adonem que encara queden matisos i coses per explicar sobre cadascun dels atacs aeris a una ciutat que va ser un camp de batalla en què un bàndol va tenir pocs mitjans per defensar-se i l’altre molts per atacar», conclou.