Dos agents dels Mossos d'Esquadra de Tarragona, els herois de Ciutat Vella

Dissabte de l’estiu del 2015. Set de la tarda. Ciutat Vella, Barcelona. Dos agents dels Mossos d’Esquadra de Tarragona, Jordi i Josep, destinats a la ciutat comtal, patrullen pels carrers del barri, en el que sembla un dia normal.

En aquell mateix moment, el propietari d’un bar i un treballador que havia acomiadat feia pràcticament poc es troben en un altre bar, al costat del seu, a la ronda de Sant Pau. L’home, de 42 anys, li reclama a l’extreballador que li torni les claus del negoci quan aquest trenca un got, es gira i li clava al coll. Concretament a l’artèria caròtida. Avisen a Jordi i Josep dels fets i els envien cap allà. «Quan vam arribar allà ens vam trobar molta gent», explica Josep. «Un centenar de persones», apunta Jordi, que assenyala que es tracta d’una zona on hi ha molta massificació. «Ens informen de baralla amb ferits, com n’hi ha cent a Ciutat Vella cada dia i, a l’arribar allà, sorpresa, un toll de sang molt gran», recorda Jordi.

La víctima es trobava a terra i perdia molta sang en aquell moment. Els agents expliquen que el que es fa, habitualment, és començar a buscar i mirar d’enxampar a l’agressor, però en aquell moment, en veure la situació i el perill en què es trobava la víctima, van decidir taponar-li la ferida. «En aquell moment valores si és més important sortir corrent o quedar-te», explica Josep, i Jordi afegeix que «a vegades les ambulàncies triguen, i era evident que o ens quedàvem o aquell home moria».

Josep va agafar la primera peça de roba que va trobar dins el bar que fos prou consistent per poder frenar la sang que sortia del coll de la víctima i, entre els dos agents, es van anar alternant apretant amb força la ferida de l’home de 42 anys, amb compte per no escanyar-lo, que en aquells moments es debatia entre la vida i la mort. «Depenent de la quantitat de sang que estigui perdent la víctima, normalment, quan passa un minut ja et quedes inconscient, amb una ferida d’aquesta mena, i al cap d’uns 5 minuts ja has perdut tanta sang que ja no és retornable», explica Jordi, que assegura que van estar uns 6 o 7 minuts tapant el tall, mentre recorden que se’ls va fer «etern».

Un cop van fer la seva feina i va arribar l’ambulància, els dos agents del cos dels Mossos d’Esquadra van tornar a la comissaria de Ciutat Vella i van continuar amb la seva jornada laboral. Això és el més curiós de tot: no van saber si, finalment, el ferit havia mort o no. «Així és com ets un policia efectiu. Quan estic per tu, donaré el 180%, però quan acabo la meva feina i arribo a casa meva, el que et passi ja no és problema meu, ni ho ha de ser, no t’has d’emportar coses policials a casa perquè acabaries amb la motxilla carregadíssima», defensa Jordi.

Octubre de 2019. El judici.

A principis del passat mes d’octubre, 4 anys després, quan Jordi i Josep ja feia uns 2 anys que estaven destinats novament a Tarragona, els notifiquen que el dia 10 han d’anar a declarar a un judici per uns fets a Ciutat Vella l’estiu del 2015. És en aquest judici quan els dos agents coneixen que, amb la seva actuació, van salvar la vida de l’home de 42 anys.

«Quan realment ens vam adonar que li havíem salvat la vida va ser quan ens el vam trobar als jutjats», explica Josep, que apunta que uns dies abans ja van saber que el judici era pels fets del bar de la ronda Sant Pau. «És un orgull, per un policia, salvar la vida d’una persona. Per això estem», reconeix Jordi. «I el fet que t’ho agraeixin també, ja que la tasca policial, molts cops, no està recompensada en aquest sentit», afegeix Josep. Els dos Mossos es van conèixer quan pujaven cada dia a Barcelona i expliquen que des de llavors es van fer molt amics, i quan van dur a terme aquella actuació ja feia un any i mig que es coneixien. «Quan amb un amic li salves la vida a algú, fa més gràcia encara, perquè després amb el temps ho recordes i és una cosa que uneix molt», diu Jordi. L’agressor no va anar a presó perquè es va acordar una indemnització i la sentència, que va sortir al gener, l’acusava de temptativa d’homicidi.

Al dia d’avui, Jordi i Josep esperen un reconeixement per part del cos que, sense dubte, es mereixen.