«A Tarragona tenim talent en l'àmbit de la fotografia però… què en fem?»

L’acció ‘Photo Km 0’ és un projecte que Rubén Perdomo va posar en marxa l’agost de 2019. Des de llavors, cada mes exposar una fotografia d’un fotògraf tarragoní a l’exterior del seu estudi, situat al carrer del Vidre, a la Part Alta de Tarragona. L’objectiu és mostrar, al llarg d’un any, el treball de dotze professionals de Tarragona.

—Des que va posar en marxa aquesta iniciativa, l’agost de 2019, ha captat l’atenció de molts mitjans de comunicació. L’ha sorprès, tenir tanta repercussió?

—Sí, imagino que xoca que un particular, sense cap ajuda, faci una cosa així, perquè a més del cost que té, hi he invertit moltes hores. Primer vaig pensar que estaria molt bé posar una fotografia al carrer. Després, vaig pensar que, si només hi posava la imatge, em quedava una mica a mitges, i vaig tenir la idea de fer un audiovisual que l’acompanyés, en què el fotògraf pogués donar a conèixer la seva obra. El primer va ser més senzill, però a mida que avançava ho vaig anar complicant més, i ara em porta uns quants dies fer els vídeos, entre el rodatge i el muntatge.

—I tot això ho fa assumint vostè tots els costos. Què el porta a fer aquest pas?

—D’una banda, donar a conèixer el talent dels fotògrafs locals. Però també fer una petita crítica. No només als que tenen els recursos, sinó també als propis fotògrafs: no ens podem quedar parats, algú ha de fer alguna cosa, i potser si algú comença, les administracions s’hi apunten.

—La seva iniciativa vol posar de manifest la mancança d’espais expositius per a la fotografia a la ciutat?

—Sí. En aquest punt, vull esmentar la Chantal Grande, per tot el que ha fet per la fotografia a Tarragona. Però no n’hi ha prou. Espais n’hi ha molts, no cal muntar res d’especial, es podrien aprofitar espais patrimonials o que no s’utilitzen.

—Ja fa més de mig any que el ‘Photo Km 0’ està funcionant. Com ha estat la rebuda?

—Noto cert interès de la gent que passa, sobretot turistes. De vegades, també em demanen entrar a l’estudi, perquè hi tinc una petita exposició amb tot el que hem anat fent. Estant aquí, treballant, hi ha dies que sento que la gent passa i comenta la foto, i això m’agrada molt.

—Estem en una societat dominada per la imatge, però la fotografia professional, artística, no estem tan acostumats a mirar-la.

—Jo penso que en general la gent sí que té cultura fotogràfica. Però és una qüestió de temps, de parar. Cada vegada anem més ràpid i no ens parem a pensar. A una fotografia d’Instagram, que la passes amb el dit, no hi dedicaràs més de cinc segons. En canvi, si et trobes una foto de grans dimensions al carrer, i no tens massa pressa, i l’acompanya un text i un vídeo, potser et pares a reflexionar.

—Com ha estat la tria dels dotze fotògrafs que conformen el projecte?

—La selecció ha estat molt difícil i potser algú s’ha sentit malament, espero que ho entenguin. No hi he pogut posar a tothom. He mirat que hi hagués representació de totes les edats, també equilibri entre homes i dones, tot i que al final hi ha més homes. Sempre vaig dir que en faria dotze, potser algú altre ho voldrà continuar.

—Vostè no ho farà?

—No ho crec, és complicat. El que sí que faré, quan acabi, és un documental amb aquests fotògrafs i alguns més.

—Aquesta iniciativa podria ser el germen d’alguna futura associació o col·lectiu?

—Tant de bo. Fa pocs dies va tancar l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Això és una mala notícia, no anem bé. M’encantaria que sorgís alguna cosa, i de fet estic intentant aconseguir algun suport econòmic per portar aquest col·lectiu a Barcelona. Ser de quilòmetre zero està molt bé, però també val la pena recórrer-ne algun més perquè ens coneguin allà.

—De fet, el Col·lectiu Photo Km 0 ja ha fet una acció, titulada ‘I ara què?’.

—Sí, després del temporal Glòria, vam anar al Delta de l’Ebre i vam fer fotografies i un manifest. Jo crec que accions com aquesta dignifiquen els fotògrafs i demostren que la fotografia no és només guanyar diners o fer créixer l’ego. Potser més endavant fem alguna cosa més.

—Tarragona és una ciutat de talent fotogràfic?

—Aquí sempre hi ha hagut una gran afició a la fotografia, però ara crec que s’està professionalitzant. I, a més, en diversos sectors. En el periodístic, amb David Oliete, en la fotografia més comercial, amb l’Alba Rodríguez, amb el Pep Escoda, retratista consolidat, Gerard Boyer, fent coses a fora amb un nivell important… Tenim talent, però què en fem? M’agrada posar d’exemple el Festival de Fotografia d’Arlès, a França, un referent. Es fa en una ciutat molt més petita que Tarragona, perquè algú, fa cinquanta anys, ho va començar. Per què no ho podem fer aquí nosaltres?