Patrimoni
Descobreixen un magatzem portuari romà durant les excavacions del teatre de Tarraco
La construcció de l'equipament cultural va obligar a enderrocar l'espai i a traslladar les naus cap al riu Francolí
De les dues naus del magatzem, l'occidental té uns 7,5 metres d'amplada, mentre que la llargada es fa difícil de saber perquè actualment queda per sota d'un carrer. Una cosa similar passa amb la nau oriental, de la qual només se n'ha pogut excavar una part. Amb tot, els investigadors han afirmat que es tractava d'un magatzem que probablement guardava productes arribats des de la península Itàlica per mar, com oli, vi o ceràmica. La seva existència s'ha fixat al segle I a.C. i s'estima que va estar en funcionament com a molt un segle.
Pels tècnics, aquesta zona portuària «és la que va veure l'emperador August quan va ser a Tarraco», entre els anys 26 i 25 a.C.. «August no veu el teatre, però el concep», han assenyalat. La seva voluntat de potenciar Tarraco com a ciutat de referència d'Hispania va implicar «la major intervenció urbanística de la història de Tarragona». Per fer el teatre va caldre reorganitzar la zona portuària, que es va ampliar i desplaçar en direcció al riu Francolí. També es va haver d'urbanitzar la zona propera i es va enderrocar un aqüeducte, per facilitar l'accés a l'equipament des d'altres punts de la ciutat, com el Fòrum de la Colònia, centre neuràlgic de la vida de Tarraco. La construcció del teatre va suposar doncs, l'inici de la unió entre el mar i l'actual Part Alta, on hi havia el Fòrum Provincial, l'espai destinat als edificis administratius de la província Tarraconense i que també va acabar acollint el temple en honor a August.
Nou projecte d'adequació per a visites
Les excavacions s'allargaran encara entre una i dues setmanes més. La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Mònica Borrell, ha indicat que de cara al futur «no hi ha previstes noves excavacions». El que sí que es vol impulsar des de la Generalitat, titular del monument, és plantejar un projecte durant aquest 2020 que permeti «adequar l'espai per a les visites», segons ha indicat Josep Manuel Rueda, director de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
«Volem organitzar temes de circulació de visitants, posar senyalització i endreçar-ho una mica; no plantegem una gran intervenció», ha definit. La intenció és aconseguir una subvenció a partir de l'1,5% del ministeri de Cultura i executar-lo a partir de l'any vinent. Mentrestant es continuaran fent visites concertades els diumenges al matí. La gran obra ha d'acabar sent la construcció d'un parc arqueològic de tot l'àmbit. Un projecte a llarg termini que encara està a les beceroles.