«Quan se saluda a una dona, és poc comú fer-li dos petons»

«És un país amb molta història i té moltes ciutats espectaculars». Així defineix Pau Moreno Polònia, el seu país d’acollida. Aquest reusenc de 22 anys va arribar a Poznan el passat setembre per fer un Erasmus i acabar de cursar els seus estudis d’Enginyeria mecànica. Assegura que l’experiència ha estat «increïble» i que tornarà al país per a fer-hi turisme.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger, concretament a Poznan?

—Viure en un país diferent, conèixer gent de tot arreu i acabar els meus últims crèdits de la carrera fora de la meva universitat. A més, també volia practicar l’anglès i fins i tot aprendre alguns conceptes bàsics de polonès. A banda, volia aprofitar l’Erasmus per viatjar per Europa.

—Quina va ser la seva primera impressió a arribar a Polònia?

—Em va semblar un país molt més desenvolupat del que em pensava. Amb molt d’oci i vida nocturna. El fred era un aspecte que em preocupava bastant abans d’arribar-hi, però un cop arribat allà vaig poder veure que no me n’havia de preocupar gens. He passat pràcticament tot l’hivern aquí, i no he passat massa més fred del que passo a Catalunya. Un fet que em va sorprendre és que es tracta d’un país amb molta història, però per a nosaltres és molt poc coneguda. A més, té moltes ciutats espectaculars.

—Quines són les principals diferències entre Polònia i Catalunya?

—No hi ha massa diferències respecte als hàbits diaris. El més rellevant és que ho fan tot més aviat que nosaltres: anar a treballar, dinar, berenar/sopar, etc. La moneda i les hores de sol també són factors a destacar. Pel que fa al caràcter, la gent és molt més freda i seriosa, en general. Són molt polits i educats i quan se saluda a una dona és poc comú fer-li dos petons.

—I pel que fa a la gastronomia?

—Als restaurants, és molt comú que hi hagi complements com llimona, menta, entre d’altres, quan es demana aigua normal. El dolç és un aliment amb molt de pes a la seva dieta (croissants, dònuts, etc.). L’alcohol és molt comú, i malauradament és freqüent trobar gent excessivament èbria pel carrer.

—Quins són els indrets més característics de Poznan?

—La plaça principal de la Poznan, ja que es considera el cor de la ciutat. És on s’acumula tota la restauració, oci i vida nocturna. Si fa bon temps, és molt típic i recomanable anar al parc Cytadela, que es troba una mica més enllà del centre.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—En el sector de la restauració, en general, són bastant lents. El transport públic, en canvi, és ideal i ràpid, sobretot el tram. Tot i així, en la meva opinió, crec que la seva forma de treballar és força semblant a la d’aquí.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Vaig perdre el mòbil pel carrer. Al cap d’una estona, vaig tornar al lloc on l’havia perdut i em vaig trobar el mòbil intacte al mig del carrer. Si m’hagués passat a Catalunya, probablement hauria hagut de comprar-me un mòbil nou.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La família, els amics, el menjar, el sol i les comoditats d’estar a casa.

—Quin costum de Polònia s’emportaria cap a Catalunya?

—En la meva opinió, el país d’on provinc és ideal i, de fet, em sento afortunat d’haver-hi nascut. Tot i així, si hagués de destacar alguna cosa de Polònia, seria la bona gestió del transport públic.

—Allargaria la seva estada a Poznan o a Polònia un cop finalitzi l’Erasmus o tornaria al país en acabar els estudis per a quedar-s’hi?

—Tornaria —de fet, hi tornaré probablement— tant a Polònia com a Poznan però únicament per viatjar i per oci. No és un país on viuria molts anys, principalment per les poques hores de sol que tenen i també pel tarannà de la gent local. Tot i així, aquests mesos estan sent increïbles i he viscut mil coses per recordar.