Jaume Fontanet Torres: «Volem reivindicar la figura de Musa, un metge grec que va guarir Cèsar August»

—Quina és la història que explica aquest conte?

—El conte és la història de Musa, un metge de l’emperador Cèsar August que va estar dos anys a Tàrraco dirigint el seu imperi. En plena campanya càntabra l’emperador, que tenia problemes crònics de tipus respiratori, digestius, de la pell... va emmalaltir, de manera que va quedar-se a la rereguarda i va voler tornar a Tàrraco. Va ser Musa qui el va salvar. Aquest metge és un personatge totalment oblidat que hem volgut recuperar.

—I què se sap de Musa?

—Antonius Musa era fill d’una família de metges grecs amb coneixements de medicina i botànica que van arribar a Roma venut com a esclau amb el seu germà. En un moment indeterminat van obtenir la condició de lliberts. Els fets comprovats validarien la teoria que Antoni Musa va arribar a Roma com a esclau de la família de Marc Antoni. A Roma, quan els esclaus eren alliberats posaven el nom de l’amo davant del seu nom grec. Així, Musa es va convertir en Antoni Musa per Marc Antoni P. Van aconseguir la llibertat com esclaus gràcies a les atencions i cures que van oferir als seus amos.

—Va arribar a ser un metge amb molt de prestigi...

—Quan Agust arriba a Tàrraco tot canvia i gràcies a les atencions de Musa, va anar millorant fins a recuperar la seva salut. La nova orientació dietètica el va ajudar a recuperar-ser. Va romandre a Tàrraco dos anys. La seva tornada a Roma va ser tot un esdeveniment. Al cap de poc temps, l’any 23 aC, August tornar a caure malalt i Musa seguint els mateixos paràmetres que en l’anterior ocasió el torna a guarir. August va estar tan agraït a Musa que l’omple de diners, li va concedir la ciutadania romana, el va alliberar d’impostos, li va atorgar l’anell d’or i va aconseguir la més elevada consideració social.

—Estava molt desenvolupada la medicina en aquella època?

—La medicina romana de l’època estava molt especialitzada en cirurgia de campanya i traumatologia, els metges eren el que acompanyaven a les legions i havien d’actuar d’urgència. No eren destres en la medicina del dia a dia. Els metges d’origen grec treballaven més a les ciutats i coneixien la medicina del dia a dia...

—Com descobreix la figura?

—L’any 1971 el President de Col·legi de Metges de Tarragona, el Doctor Domènech, em va encarregar d’organitzar un concurs de cinema amateur per metges col·legiats. Jo vaig acceptar i buscava un nom pel premi, que tingués que alguna cosa a veure de la medicina i llavors vaig trobar un llibre que parlava de la història de la medicina catalana, allà vaig trobar una foto i un text que parlava d’aquest metge grec. Li vaig donar el nom de Musa a aquell premi però el personatge va quedar aparcat perquè jo estava centrat en la feina. Quan em vaig jubilar, vaig decidir recuperar el personatge.

—I després de cinquanta anys, el recupera...

—Porto la part cultural del Col·legi i conjuntament amb el Col·legi de Barcelona vam decidir organitzar un concurs cultural per tots els metges. Llavors en recuperar el concurs de cinema, recupero el nom del personatge. Ara ja sí, és el moment. Hem pensat que Tarragona hauria de tenir una estàtua d’aquest personatge perquè tancaria el cicle de l’estada de l’August aquí. Ens vam posar en contacte amb el director del museu Vaticà i li escrivim una carta dient que havíem trobat una imatge de Musa al seu museu. Ens van contestar que sí que tenien la seva estàtua.

—Per què Tarragona hauria de donar un lloc a aquesta figura?

—No tenim molts personatges i esdeveniments que ens situïn a la història. Un és l’emperador Cèsar August però aquest no haguera estat el que va ser si no hagués estat guarit per Musa, una figura desconeguda. Ara hem fet una estàtua en guix amb el metge i escultor Francesc Angles. Ara el que volem és que aquesta figura s’incorpori a les referències de Tarragona i estem reivindicant que l’Ajuntament divulgui el personatge.

—L’Armand és l’il·lustrador d’aquesta història, com el va conèixer?

—El vaig conèixer en una reunió i em van agradar molt les il·lustracions que feia i li vaig proposar fer un conte però especial, és un llibre que primer s’explica la història per adults, la mateixa història es repeteix per tal que nens i adults puguin conèixer aquesta història.