Estat d'alarma
Música als balcons i llargs passejos amb el gos per suportar el confinament
Tarragona viu el segon dia sense gent al carrer i els seus veïns busquen la manera de fer que aquests pròxims 15 dies passin el més ràpid possible
S’acosten dies complicats de confinament. Cal ser responsable i entendre que és la millor manera per evitar que el coronavirus es propagui i les seves conseqüències siguin molt pitjors. Cal mentalitzar-se que només seran 15 dies, sempre i quan tothom posi de la seva part. Hi ha moltes maneres de suportar el fet d’haver-se de tancar a casa, a la qual cosa s’està tan poc acostumat. I els veïns de Torres Jordi, entre d’altres de la ciutat de Tarragona, i seguint l’exemple de veïnats d’Itàlia i d’altres llocs que ja porten dies confinats, van aprofitar per entretenir-se als balcons.
La música es va apoderar de la placeta interior que uneix els quatre blocs i pràcticament a tots els balcons de l’edifici hi havia gent. Prop d’un centenar de veïns va decidir escapar-se de les quatre parets de casa seva per sortir a ballar, a parlar amb el del pis del costat, o simplement a fer el vermut. El responsable de l’animació va ser Jordi Salvadó. Va treure l’altaveu i va posar cançons per tots els gustos. Reagetton, rumba, rock, ska, màquina, etc. «És la nostra manera sana i esbojarrada de divertir-nos», va defensar Salvadó.
Mentre sonava Tusa, Anna Blanch ballava amb la seva filla al balcó del primer pis, i reconeixia que «ara ens entretenim així». Blanch és infermera a l’Hospital Joan XXIII i assegurava que la nit abans, amb els aplaudiments multitudinaris a totes les cases per agrair al personal sanitari la tasca que està duent a terme, es va emocionar.
Per la seva banda, Sonia González i Núria Jimenez, aprofitaven per fer el vermut a la terrassa, que diuen que ara tindran temps per arreglar. La primera és mestra de menjador escolar i la segona estudia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i explicava que farà les classes en línia. Celebraven que la música feia ambient.
Les germanes Alba i Marina Ortiz, que estudien batxillerat i també tenen deures per fer durant aquests dies sense classes, observaven des del balcó la festa que havien muntat a Torres Jordi. «Va bé per animar una mica la situació, a nosaltres ens distreuen», van dir.
Qui també va sortir a la terrassa a participar de l’espectacle va ser Andreu Casadó. «Està bé però tampoc cal que duri tot el dia», va demanar, tot afegint que «hi ha gent que treballa de nit i per respecte que comencin a posar música a partir de les 12 del migdia.
L’escena d’ahir es va repetir en diferents punts de la ciutat. A l’Arrabassada, com van fer el dissabte, els veïns van sortir a tocar i a ballar el mític pasdoble de Tarragona, l’Amparito Roca.
Sortir per sortir
Els carrers de Tarragona estaven pràcticament buits, per segon dia consecutiu. Els únics vianants eren els que anaven a comprar, els que passejaven el gos, i els que encara no saben de què va la cosa. Hi havia gent que sortia al carrer sense que es tractés d’una necessitat bàsica. Alguns van anar a jugar a futbol al camp de la Floresta i, d’altres, a passejar per les platges de la ciutat. Per recordar a aquestes persones que no estaven complint el decret de confinament, patrulles dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local de Tarragona van circular per la ciutat demanant que tornessin a casa i sortissin només per allò que està permès.
El gos, el millor amic
Sempre s’ha dit que el gos és el millor amic de l’home. I en una situació com la que es viu actualment, l’animal torna a «salvar-te la vida». Aquells que en tenen han de sortir a passejar-lo, perquè facin les seves necessitats principalment. «El traiem perquè si no es caga a casa», va dir Iris Kalcker, que aprofitava per passejar amb el seu fill petit i la seva parella pel parc de la tabacalera. Aquesta és, al final, una necessitat bàsica per als gossos i una oportunitat pels seus amos per poder sortir.
«Feta la llei, feta la trampa», deia Ricard Bolumar, que afegia que el treu 4 o 5 vegades per dia però que, si s’ha de reduir el nombre de sortides, ho farà. «Mentre puguem sortirem», celebrava.
Per la seva banda, Mercedes Hugas, que treu els seus gossets 3 cops al dia, deia que també es distreu amb la tele, entre d’altres.
Imatge insòlita a Bonavista
L’esplanada del barri de Bonavista on cada diumenge s’omple de marxants i de clients del mercadet estava completament buida. De fet, els paradistes van denunciar ahir el «greuge comparatiu» respecte a altres mercats i establiments comercials, ja que no han pogut treballar per l’emergència sanitària del coronavirus. L’Ajuntament de Tarragona i Espimsa van decidir divendres a la nit la suspensió dels mercats de Bonavista i de Torreforta pel fet que els paradistes no podien garantir la limitació de l’aforament i les mesures d’higiene. El canvi de criteri ha suposat que molts dels venedors perdran els productes, com ara la fruita. Per això, van demanar ajudes econòmiques i no haver de pagar les taxes del pròxim trimestre. Tot i això, el passat divendres uns 200 paradistes dedicats a la venda de productes d’alimentació tenien el vistiplau d’Espimsa, l’empresa municipal que els gestiona, per fer el mercadet de Bonavista.
El president dels Marxants de Tarragona, Juan Benítez, va denunciar el canvi de criteri de l’empresa a última hora, ja que molts dels venedors havien comprat els productes. «Molta de la gent s’havia gastat els pocs diners que li quedava en fruita que ara s’està podrint als camions», va lamentar.
Segons el seu parer, l’anul·lació del mercadet va suposar un «greuge comparatiu» i va assegurar que amb només un terç de les parades s’hagués pogut garantir les distàncies de seguretat i regular l’aforament.
«En 44 anys és la primera vegada que veig buit el mercat. Hi hagut dies de fred, pluja però sempre hi hagut parades, estic molt trist», va afirmar Alfonso López, paradista de pesca salada.
Més vendes de passatemps
Per altra banda, Jordi Forcadell, que regenta un Roslena del carrer Pere Martell, va assegurar que han augmentat les vendes de passatemps, revistes, llibres i premsa, «ja que la gent s’ha d’entretenir d’una manera o altra». Forcadell obre cada dia i, amb guants per seguretat, va reconèixer que ha descobert que «dono un servei de primera necessitat per als meus clients».