«És important acollir el desig del nen de sortir a l'exterior i la seva frustració»

—En què consisteix una escola de mares i pares?

—Realitzo una formació amb les mares i els pares, però també amb els professionals de l’educació que es diu Educar més enllà dels miralls. Com Educar per a ser, quan vaig construir aquest projecte, era important que hi hagués un espai en el qual professionals de l’educació i pares es trobessin per a compartir la vivència d’educar sense necessitat d’un context on l’educador té una posició i els pares una altra. És un espai on es troben de manera horitzontal i poden compartir dubtes, inseguretats... Un dels pilars d’aquesta formació és que els adults es reconeguin en la seva forma d’educar. Si no fem una revisió de com ens han educat en la infantesa, ho acabarem fent igual o tot el contrari, que al final és el mateix.

—Què busquen els pares que fan la formació que proposes?

—Els pares busquen respostes, resoldre dubtes, per a mi és molt important aturar una mica aquesta manera de pensar i centrar-nos a acompanyar els processos vitals dels infants. S’ha d’aturar la necessitat que tenim els adults de resoldre el que els hi passa als nens. Jo proposo que ens posem al seu costat i els acompanyem, no vulguem resoldre el que els hi passa. Podem fer un camí on el nen generi recursos, amb el meu suport i companyia, i que ell pugui trobar les seves pròpies eines per afrontar les coses que viu i sent.

—Quines són les principals dificultats a l’hora d’educar?

—Per un costat l’expectativa del tipus de pare o mare que voldrien ser i per altra banda les mancances de la infància, la seva pròpia ferida, que fa que es generi una lluita interna. Quan s’accepta aquesta mancança i les expectatives, podem començar a treballar amb elles. I aquí surt la millor versió del pare o mare. Si concreto, la principal dificultat estar en posar límits als nens de manera ferma però respectuosa i construir relacions que respectin els processos evolutius dels infants.

—És diferent la infantesa ara a la nostra o dels nostres pares?

—El context sociocultural marca moltes diferències, nosaltres no hem tingut les dificultats o facilitats d’altres generacions. Crec que se’ls té més en compte en el món actual, abans havien de començar a treballar molt aviat, ara hem aconseguit que tinguin uns drets però el que crec que no hem aconseguit encara és una educació que els acompanyi per tenir els recursos que veritablement necessitaran per a la vida on es continua estandarditzant molt l’educació. Crec que el nen hauria de ser la base de la nova civilització, si tinguéssim des de petits, la possibilitat d’experimentar la vida plenament, i sentir què volem fer i què és el que ens apassiona, això faria que estiguéssim més encaixats en aquest món, en allò que ens fa gaudir, seria un món molt diferent. No crec que sigui utòpic, sinó que té a veure en poder arribar a ser persones més plenes.

—Com podem acompanyar els infants en aquests moments?

—Crec que és un moment amb una gran dificultat, és una crisi, ens planteja una situació nova i pot passar que no sabem com gestionar-la però també ens dona la possibilitat d’aprendre, créixer i anar més enllà de nosaltres mateixos. Quan apareix una frustració podem acompanyar els nens, reconèixer aquesta frustració i validar-la: «Ara et sents enfadat perquè no podem sortir». Hem de ser clars amb un llenguatge que no els faci sentir por i sense fer-ho més gran del que està passant. És important acollir el desig del nen de sortir, de veure les persones que estimo. Podem dir-li, jo sé que t’agradaria veure als teus amics, validar les seves emocions, sense treure-li importància. També recordar-li, «si tu estàs més nerviós, m’ho pots dir», es tracta d’ajudar a expressar el que senten, aprofitar quan ho fan i si no ho fan clarament, ajudar-los a posar paraules.

—Que podem aprendre els adults dels nens?

—Crec que com els nens viuen més en el present és el regal que ens donen, si nosaltres com adults estem atents a com expressen el que estan vivint, el futur ens estreny menys. Els adults estem molt enfocats en el futur i no ens dificulta estar en el present. Els nens són grans mestres en aquest sentit, busquen donar resposta a les necessitats més bàsiques i això és estar en el present, en l’espontaneïtat, la naturalitat, les emocions que senten.