Estat d'Alarma
Els residents d'últim any reclamen el títol per «ser més útils» al sistema
El Ministeri allarga la formació a 100 especialistes de Tarragona que l’acabaven en pocs dies i els pot moure a altres comunitats
Entre 70 i 100 metges residents d’últim any dels hospitals de la demarcació de Tarragona es veuen afectats per l’ordre del Ministeri de Salut que, coincidint amb l’estat d’alarma, prorroga la seva estada als centres sanitaris per tres mesos ampliables. Si l’ordre no s’hagués produït, tots ells haurien rebut la titulació d’especialistes a principis de maig i s’haurien convertit, per tant, en metges adjunts. Però a través de l’acord del Ministeri, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el 14 de març i que ha arribat tan sols un mes i mig abans que es titulessin, el govern estatal els congela en la situació actual i es reserva el dret a desplaçar-los a altres comunitats autònomes on es consideri necessària la seva intervenció per contenir el coronavirus.
Amb «més del 95% de la formació ja realitzada, després de sis anys de carrera, un d’oposició i quatre o cinc anys d’especialitat», els residents s’hi oposen, reclamen que se’ls concedeixin els títols i recorden que «tenir-nos com a metges adjunts, amb llibertat de moviments i decisió, beneficiaria la resposta del sistema sanitari molt més que mantenir-nos com estem ara, sempre sota supervisió», explica al Diari Més una resident d’últim any de l’Hospital Joan XXIII.
El col·lectiu lamenta que «una pròrroga de la formació tal com s’ha fet ara hauria de ser per seguir ensenyant-nos però aquest no és l’objectiu de l’ordre» i subratlla que, tot i que el govern no els dóna la consideració de metges, adjunts, sí que els troba preparats per afrontar l’abordatge de la pandèmia «amb tot el que això comporta». «És més lògic, al punt on estem, que ens donin el títol», afegeix aquesta resident que hauria obtingut el seu el dia 5 de maig i hauria posat fi al període de formació el 26 del mateix mes.
Algunes especialitats concretes
L’orde ministerial que allarga les residències està adreçada a una sèrie d’especialitats concretes: Geriatria, Medicina del Treball, Medicina Familiar i Comunitària, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Medicina Preventiva i Salut Pública, Pneumologia, Pediatria i les seves Àrees Específiques, Radiodiagnòstic, Microbiologia i Parasitologia, Infermeria del Treball, Infermeria Familiar i Comunitària, Infermeria Geriàtrica i Infermeria Pediàtrica. Són algunes «molt àmplies i que suposem que es necessiten per cobrir les deficiències del sistema sanitari».
Per tant, hi haurà alguns residents d’últim any que sí que es titularan mentre la resta no ho facin. També hi hauria infermers en aquest mateix escenari. La qüestió econòmica també és rellevant, ja que un resident cobra habitualment «uns 1.000 euros bruts, si no fa guàrdies» i les diferències amb el sou dels adjunts són sensibles. A més, «els residents estem lligats a un hospital concret».
Tot i haver previst en primer terme un període de tres mesos, aquest «es pot anar prorrogant de tres» de manera que els especialistes seguirien fent la seva residència «fins que l’estat d’alarma acabi o fins que el govern cregui que ha de ser així». De fet, la disposició detalla que «les mesures incloses en la present ordre resultaran d’aplicació per un termini inicial de tres mesos a partir de la seva entrada en vigor, podent ser prorrogades pel titular del Ministeri de Sanitat per successius períodes de tres mesos o inferiors en funció de les necessitats organitzatives i assistencials derivades de l’evolució de la crisi sanitària.
«D’entrada, la cosa ja s’allarga fins el 15 de juny quan nosaltres hauríem obtingut el títol el 26 de maig», explica aquesta resident, que valora que «per això, hauria estat molt més senzill fer una avaluació exprés i que el sistema sanitari pogués disposar de més metges residents amb aquestes capacitats plenes».
Les «necessitats assistencials»
En relació a la possibilitat de traslladar personal a altres centres sanitaris on es consideri que és convenient la seva col·laboració, el Ministeri especifica a l’ordre que Salut «gestionarà les sol·licituds de les comunitats autònomes o dels centres de l’Administració General de l’Estat que, no comptant amb residents en formació, precisin dels serveis d’aquests professionals. A aquest efecte, el Ministeri de Sanitat contactarà amb aquelles comunitats autònomes a les quals, en atenció a la seva situació particular, els pugui ser sol·licitat el trasllat de residents a una altra comunitat autònoma amb majors necessitats assistencials». A la demarcació de Tarragona hi ha entre 70 i 100 residents que han quedat atrapats en aquest context i, al global de l’Estat «serien al voltant de 7.000».