«M'emportaria la cultura dels pubs amb música en directe»

Maria Domingo Pellicé és una noia de 23 anys de Riudoms que actualment viu a Dublin, a la República d’Irlanda, des del passat 1 de juliol de 2019, on treballa d’assistent de pastisseria a la The Bretzel Bakery. A més, Domingo, es troba a la recta final de la carrera de Dret, la qual estudia a distància a la Universitat de Barcelona.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—La meva parella i jo vam decidir canviar Reus i Riudoms, respectivament, per Dublín i així millorar l’anglès i viure la primera experiència lluny de casa.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar-hi?

—Era una sensació estranya, em sentia desubicada a causa d’un clima i una cultura diferent. Gent nova, canvis de rutines, l’idioma era un impediment en alguns tràmits administratius... Un cop passat el període d’adaptació, vaig sentir que Dublín era la meva nova llar.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com se l’havia imaginat?

—No va ser sorprenent el canvi. Com a europea tinc molts drets i pocs impediments.

—Quines són les principals diferències entre Irlanda i casa seva?

—Aquí els àpats són més aviat. Per exemple, es dina entre les 11 i les 13 hores. Els irlandesos mengen alguna cosa ràpida i sense compartir molta conversa amb la família o amics. Els locals nocturns obren més aviat i tanquen a les 3 de la matinada a tot estirar.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Qualsevol parc de la ciutat és fantàstic. Et permeten moments de tranquil·litat. Tots són grans i tenen molta vegetació, alguns fins i tot llacunes. Recomano Phoenix Park on hi viuen cérvols; St Stephen’s Green; o Tymon Park, el que acostumo a anar a caminar perquè està a prop de casa. També és interessant la cultura de la música en directe en qualsevol pub del cor de la ciutat. El riu Liffey separa la ciutat entre nord i sud. Passejar vora el riu és gratificant.

—Com s’està vivint la crisi del coronavirus al seu país de residència?

—Segueixo treballant al forn, tot i que amb un horari reduït i amb moltes mesures de prevenció: àrea de cafeteria tancada, vidre de separació entre els treballadors i els clients... Tots els restaurants i pubs estan tancats, i alguns establiments només ofereixen menjar per emportar. No hi ha un estat d’alarma com a Espanya, la gent pot sortir al carrer i el transport urbà segueix funcionant amb normalitat. Es recomana sempre la distància social de 2 metres.

Irlanda va ser preventiva davant l’amenaça del coronavirus. Per exemple, va cancel·lar els actes de la diada de Sant Patrick al carrer, on cada any s’hi apleguen molts milers de persones per ballar i beure cervesa.

A causa del coronavirus molta gent s’ha quedat sense feina, però l’estat ajuda econòmicament els aturats amb més de 200 euros setmanals.

—Ens podria explicar una mica d’història o tradició de la ciutat on viu ara?

—És una ciutat amb influència dels vikings i els normands. Es diu que Sant Patrick va introduir el cristianisme a l’illa. És el patró del país. Fa poc més de cent anys que es va independitzar de Gran Bretanya, després de diversos aixecaments com el de Pasqua el 1916, liderat per l’IRA. Un organisme terrorista que ja no existeix.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Molts irlandesos donen suport al procés independentista català perquè ells van viure una situació similar amb el Regne Unit. Fins i tot alguns aprenen la llengua catalana i participen en alguns actes reivindicatius i culturals.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

—Sobretot la família i els amics. Però també el clima i la gastronomia. Tot i això, per sentir-me com a casa, la família m’envia productes de la terra com ara oli d’oliva, vermut, fuet, formatges, etc.

—Que s’emportaria d’Irlanda a Catalunya?

—La cultura dels pubs amb música en directe. A Catalunya hi ha poca diversitat musical en els clubs nocturns.

— Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—La crisi del coronavirus està provocant una situació de molta incertesa. Tot i això, no tinc intenció de tornar aviat a Riudoms. A més, encara tinc pendent descobrir moltes coses més aquí a Irlanda.