«El confinament pot afavorir l'augment del joc d'atzar en línia»

«El confinament pot afavorir l’augment del joc d’atzar en línia», afirma el doctor Joaquim Maria Solé, psiquiatra i psicòleg expert en addiccions. Explica, de fet, que durant aquestes setmanes de confinament per la crisi sanitària causada per la pandèmia del coronavirus, ha rebut diverses trucades de pares i mares que, «preocupats, asseguren que han observat càrrecs als seus comptes corrents que han fet els seus fills». En aquest sentit, i després de l’alerta de diverses associacions d’exjugadors de l’augment de trucades relacionades amb la ludopatia, el Consell de Ministres del passat dimarts va aprovar una mesura urgent que limita la publicitat del joc d’atzar i les apostes per Internet a la franja horària de la una a les cinc de la matinada.

Solé explica que fa 15 anys el perfil d’adicte era un home d’entre 34 i 40 anys. Ara en canvi, i a causa de l’augment de plataformes de joc d’atzar en línia, el perfil és també un home però d’entre 18 i 25 anys d’edat. Si bé és cert que el principal mercat per aquest perfil és el de les apostes esportives, aquestes han patit una forta davallada a causa de la cancel·lació de pràcticament totes les competicions esportives. A més, explica Solé, la situació també és favorable per les persones ludòpates de certa edat i que no estan familiaritzades en el joc a través d’Internet, ja que els bars, els casinos i els bingos han tancat per l’Estat d’Alarma i el joc presencial en aquests establiments, com són les màquines escurabutxaques, la ruleta i el bingo, ha caigut del tot.

El que més ha augmentat, sobretot entre els més joves, és el pòquer en línia. Solé destaca que «aquesta publicitat la protagonitza una persona que és campiona de pòquer, la qual amb molt poca edat ja guanya milions d’euros i es converteix en un model a seguir, ja que la venen com una riquesa accessible i amb la llei del mínim esforç».

El psicòleg tarragoní assegura que «tinc un pacient, de perfil jove, que s’ha dedicat a jugar al pòquer per Internet amb quantitats astronòmiques, que ha fet d’això la seva professió, la seva forma de vida». Solé afegeix que, «a més, això condiciona el ritme de vida, principalment als horaris, ja que la franja horària de les partides sol ser nocturna».

Solé parla del model dels jocs per a infants. «No tots tenen una part negativa, però la majoria segueixen un model competitiu, en el qual pots comprar vides per seguir jugant, pots comprar armes, potència, és a dir, que si vols tenir un avantatge, has de pagar». «És el mateix model», afegeix, «has de pagar o apostar per aconseguir més. I això ho traspasses al joc d’atzar en línia, és una manera de centrar la vida de la persona al voltant del joc».

«La situació del confinament fa més difícil la gestió de les emocions», sosté el psicòleg, «el que provoca una certa dificultat en l’autocontrol dels mateixos impulsos, en la gestió del temps, i el malestar a nivell cognitiu pot provocar que la persona acabi jugant per relaxar-se, per distreure’s».

Solé defensa que la situació serà positiva entre aquelles persones, d’edat més avançada, que no estan familiaritzades o no tenen l’hàbit de jugar per Internet. «Per aquelles persones que van al bar i tiren monedes a les escurabutxaques, la freqüència baixarà fins a ser zero». Pel que fa a aquest perfil, Solé diu que hi ha dues possibilitats quan retorni la normalitat. «Per un costat, les persones que ho tenen com un hàbit però que no arriba a la ludopatia, potser ja no tornen a apostar, perquè han trencat amb la rutina. En canvi, les persones amb ludopatia i dependència al joc, pot ser que la tensió acumulada aquests dies faci que tornin amb la compulsió de jugar un altre cop», assegura, remarcant que són especulacions. Destaca també que «aquest Estat d’Alarma està tenint un impacte econòmic molt important en moltes famílies».

No obstant això, el problema principal aquests dies recau en els perfils de consumidors més joves, els quals estan més familiaritzats amb Internet. «El problema és l’accessibilitat, el temps sense límit, sense feina ni escola, és molt de temps lliure per alguns», assegura, finalment, el doctor Solé.