Dues tarragonines, atrapades a Uganda i sense ajuda del govern espanyol

Anna González i Ruth Sánchez van emprendre un viatge el passat 5 de març des de Barcelona per participar d’un programa de voluntariat. L’endemà dia 6 van aterrar a Uganda, després de posar-se en contacte amb l’agència Cooperating volunteers. La data de tornada d’aquestes dues tarragonines era precisament avui, 3 d’abril, però el vol que tenien ja comprat va acabar cancel·lat a causa de les restriccions i de la crisi del coronavirus que es pateix ja arreu del món. Segons expliquen elles mateixes, l’ambaixada espanyola al país no els respon els missatges ni les trucades, una situació que es repeteix en altres ciutadans de l’Estat espanyol que estan intentant tornar a casa seva en mig de la pandèmia.

El govern espanyol va decidir organitzar vols de repatriació des d’Uganda els passats 23 i 25 de març, a través de l’empresa KLM, però no es preveuen noves connexions i l’únic viatge comercial conegut és avui mitjançant Qatar Airways. Però, malgrat el seu lema sigui We will get you home («et durem a casa», en català) la companyia àrab fa passar per caixa: 2.500 euros per a cadascuna, una quantitat que haurien de pagar íntegrament les dues tarragonines si volen emprendre el viatge de tornada. El vol cancel·lat en valia 300. Segons explicaven a aquesta redacció, ahir estaven batallant per tal que l’entitat financera ampliés el límit de la targeta per tal de fer efectiu el pagament. Per si no fos poc, el web de Qatar Airways no funciona amb normalitat. «Has d’anar recarregant i de tant en tant t’apareix el vol», es lamenten.

Les primeres notícies

«La primera setmana va anar perfecte, però la segona vam començar a rebre notícies que els aeroports tancaven, que a Espanya hi començava a haver una quarantena, que ningú podia sortir, i llavors nosaltres ens vam començar a plantejar què fer», diu Anna González. En aquell moment, després de parlar amb el cònsul que en aquell moment es trobava a l’Estat espanyol, van optar per continuar el seu viatge amb normalitat. «Hi va haver gent que va marxar, que va comprar vols per 1.000 euros, hi va haver gent que ho va aconseguir gratis però la majoria va haver de pagar alguna cosa», assegura. «Sincerament, no hi havia cap problema, tot estava bé, no hi havia cap contagi», però «a mesura que anaven avançant les setmanes cada cop es va posar més difícil la cosa». Aquesta darrera setmana ha estat quan han intentat «amb tots els mètodes» tornar a Tarragona. En cas d’aconseguir el bitllet, agafar l’avió també pot ser tota una odissea. «És complicat, perquè com que aquí està prohibit el transport públic i el privat necessitem permisos per anar a l’aeroport, i és difícil aconseguir permisos perquè els horaris no es respecten, la veritat», conclouen. A més, el govern va acordar el 22 de març el tancament de fronteres.

Per si no n’hi hagués prou, de la mateixa manera que en altres nacions del món, a Uganda han aparegut també brots de xenofòbia relacionats amb la COVID-19. «Als estrangers, quan ens veuen, ens diuen ‘coronavirus’», asseguren aquestes dues tarragonines. «No volen apropar-se, ens insulten, aquí la gent estan molt mal informats», afegeixen. En total, a Uganda ahir hi havia reportats 44 casos de contagis, però encara no s’hi havia produït cap mort relacionada amb la malaltia. «Els hospitals estan molt bé, segueixen igual, però només tenen 100 UCI en tot el país», asseguren.

De la mateixa que elles, altres ciutadans estrangers es troben en aquesta situació. «Nosaltres sabem de 18 que volen marxar, però n’hi ha més», informen.