Olga Xirinacs: «Deixaré els 83 anys amb 83 llibres, tot i estar confinada a casa

«El meu propòsit és arribar als 84 anys, que compliré l’11 de maig». Aquesta és una de les moltes metes que s’ha posat l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs, tot i els inconvenients que suposa el confinament a casa per culpa de la pandèmia de coronavirus. Aquests dies està acabant un llibre de poemes que li provoca un motiu d’especial satisfacció personal. «Deixaré els 83 anys amb 83 llibres», va dir Xirinacs. «Tot i que no es pot publicar ara per la COVID-19, està aparaulat», va apuntar, per assegurar que «és per a mi un motiu d’alegria» en un marc en què «les coses estan molt fumudes». Xirinacs va remarcar que «m’agrada molt estar a casa, però cosa molt diferent és per obligació».

Sense abandonar el seu característic humor, l’escriptora més premiada de Tarragona va comentar a aquesta redacció que, malgrat la pandèmia, i precisament a conseqüència del confinament, «vaig a toc de corneta». «Estic a casa sola, com en mi és habitual, i vaig a les hores, prenc els cafès, veig el serial i escric molt». A més, «mantinc molta correspondència per Internet amb gent que val la pena escriure’s».

Com a persona creativa que segueix el dia a dia de la pandèmia, Xirinacs va indicar que «queda lleig que ho digui, però estic bé en un món de consternació general». «Llegeixo tota la premsa que puc i estic al cas», va dir l’escriptora, qui està prenent nota a partir de la informació que li arriba d’un fet natural i sanitari impensable fa només uns mesos. «Penso que seria interessantíssim que els que escrivim i la gent en general posi en un paper les sensacions de tot el que està vivint». Xirinacs no va amagar que «també treballo per suplir l’enyorança del meu home, que va morir fa tres anys».

Més d’un teclat

Olga Xirinacs escriu poesia a mà, i per a la resta utilitza màquina. «A certa edat, els ossos fan mal i costa escriure a mà», va dir, per afegir que «tint un piano i vaig tocant». De fet, «toco tot el que hi ha per tocar: vaig de teclat en teclat».

«Som paràsits del nostre món i el món als paràsits els expulsa i, de tant en tant, vénen coses com aquesta que tots estem patint». Aquesta és una de les definicions que Xirinacs va fer d’una pandèmia que provoca imatges que «semblen l’apocalipsi, com les del Palau de Gel de Madrid, que són horroroses». L’escriptora pensa en les famílies de les persones que han perdut la vida per culta del coronavirus i de les quals no s’han pogut acomiadar. «És molt desagradable no poder fer-ho».

Xirinacs no va deixar de costat una crítica al govern de l’Estat que presideix Pedro Sánchez per la gestió de la pandèmia. «A Catalunya sempre hem estat pioners i quan es fan bones propostes, com la de Quim Torra d’ampliar el confinament, el van insultar, i ara fan el que ell va dir», i va recordar que «algú va dir [hem destrossat la sanitat a Catalunya] i no va passar res».

Olga Xirinacs va presentar el seu darrer llibre El rec, el dia 7 del passat mes de febrer a Rubí, on va passar vint-i-sis estius. D’aquella localitat era «un besavi meu que era guerriller». El pròxim serà el de poemes, que apareixerà quan s’hagi superat la pandèmia.