Un tarragoní espera avió per viatjar al Paraguai i establir-se amb la família

Una diferència d’onze hores va fer que el tarragoní Modesto Pallejà, la seva esposa Yeni Castillo i els seus fills Irene, de 13 anys, i Àlex, de 10, no poguessin viatjar al Paraguai, d’on és originària la dona. La família ha decidit instal·lar-se a la ciutat de Luque, antiga capital del país i localitzada a un grapat de quilòmetres de distància d’Asunción. Feia mesos que aquesta família de Torreforta havia planificat el desplaçament i la posterior residència al Paraguai.

Tot es va torçar el 17 de març, poques hores abans que la família volés cap al país sud-americà i establir la seva nova residència. El vol es va frustrar de manera inesperada.

Pallejà, persona molt coneguda a Torreforta i vinculada al moviment veïnal, va explicar a aquesta redacció que a les 20 hores d’aquell dia la companyia va confirmar el vol a les 11 del matí del 18 de març. En aquest interval, el president del Paraguai, Mario Abdo Benítez va anunciar que a les 24 hores del dia 17 tancava les fronteres del país a conseqüència de la pandèmia per coronavirus.

«De sobte, jo tenia prohibida l’entrada al país mentre que la meva dona sí que podia viatjar, tot i que es va quedar a Tarragona, amb els dos fills i les nou maletes que teníem preparades», va explicar Pallejà, qui durant anys va presidir l’Associació de Veïns de la Plaça Primer de Maig i fins fa uns dies ha reivindicat la millora de la biblioteca pública de Torreforta, es trobava en una situació inèdita. Tot preparat per anar a residir a un altre país amb la seva família i trobar-se amb la inesperada prohibició d’entrar en el mateix.

Al carrer, sense saber què fer

La notícia li va arribar quan ja es trobava a l’aeroport del Prat. «De sobte, em vaig trobar al carrer, sense saber què fer, ja que el meu pis de Torreforta l’havia llogat i, lògicament, no hi podia tornar». A més, «desconeixia quan el president del Paraguai tornaria a obrir les fronteres a les persones estrangeres, fet que ara sabem que succeirà el pròxim diumenge, dia 12 d’abril, però encara no sé si podrem fer el viatge o haurem d’esperar uns dies més».

Pallejà va apuntar que la desagradable experiència que està vivint també ha tingut un costat positiu. «Gràcies a un amic que ha marxat a viure a la segona residència a causa del coronavirus i m’ha deixat casa seva no estic al carrer». Pallejà va bromejar en dir que «després de viure 56 anys en un barri, ara que marxo a viure a un altre país estic residint al centre de Tarragona».

Sense solució

Amb un equipatge de gran envergadura i els bitllets d’avió a la mà, però sense poder volar, Pallejà va haver de buscar una sortida raonable a una situació impensable en què es va trobar sense voler. «A l’aeroport, agents dels Mossos d’Esquadra als quals vaig explicar el cas em van facilitar un telèfon de Serveis Socials, on no només no van solucionar res sinó que van dir que em busqués la vida».

«No els demanava diners, només un lloc on poder estar amb la família fins al dia que pogués viatjar al Paraguai», va recalcar. El pas següent va ser posar-se en contacte amb el consolat del Paraguai a Barcelona. «Em van apuntar en una llista d’espera, però no van saber-me dir quan hi hauria un avió disponible per fer el desplaçament a la ciutat de Luque». Aquest avió podria sortir el pròxim diumenge, però «fins ara sabem quan n’hi haurà de disponibles», va dir Pallejà, qui va afegir que «hi ha molts treballadors paraguaians que s’han quedat sense feina i que també han demanat tornar al seu país d’origen». «Han demanat ser repatriats i, per tant, desconec quan podré viatjar amb la meva família», va remarcar aquest tarragoní que compta les hores que falten perquè s’acabi una aventura no buscada.

Pallejà també es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Tarragona. «La resposta va ser que no em podia ajudar», va comentar. Pallejà va apuntar que «en els anys que he estat vinculat al moviment veïnal he ajudat molta gent, fins i tot he participat com a mitjancer amb l’Ajuntament, però en aquest cas m’han donat l’esquena.