El món casteller confia en poder celebrar la temporada i que es mantingui el Concurs de Castells

El fet que s'hagin suspès festes majors previstes al juliol i que ja es posi en dubte algunes de l'agost, a més, deixa a l'aire el gruix del calendari casteller. També està en el punt de mira el Concurs de Castells de Tarragona, el primer cap de setmana d'octubre. Tot i que de moment l'Ajuntament de Tarragona, que n'és l'organitzador, evita pronunciar-se, la Coordinadora garanteix que donarà suport a qualsevol decisió que prengui sobre l'esdeveniment. «Som optimistes en el sentit que creiem que es podrà celebrar. Un altre tema és que caldria escoltar les colles, veure si estaran preparades i si podran tenir un nivell del qual n'estiguin orgulloses. Si la temporada comença amb assajos al juny o juliol, són molts pocs mesos per garantir una gran actuació i aquest és un extra que també caldria valorar», reflexiona Font.

Moltes colles no havien començat ni a assajar quan es va cancel·lar tota l'activitat castellera. Segons el vicepresident de la Coordinadora, en un entorn amateur no es pot exigir un grau de manteniment de la forma física als castellers, per la qual cosa és d'esperar que si l'aturada s'allarga «costarà més agafar un bon ritme». També preocupa l'adaptació de la canalla, sobretot de la nova. I no només això, avisa. «Els castells més grans, que necessiten moltíssima gent, que cal anar-los provant i veure que tot encaixi com ha d'encaixar, costaran molt de veure aquest any, si es pot fer temporada», vaticina Font.

La supervivència econòmica també està compromesa en el cas de les colles més grans. Segons una enquesta feta a les colles, la gran majoria confien que podran trampejar la situació perquè sense activitat no tenen ingressos ni despeses. En una situació es troben les colles més grans. «Les que tenen hipoteques, lloguers i una gran estructura necessiten com sigui els ingressos que preveien», assenyala el vicepresident de la Coordinadora. Per això, l'entitat manté converses amb la Generalitat i confia que les diferents administracions acabin materialitzant les subvencions acordades. «És una de les grans preocupacions de moltes de les colles», apunta Font.

Joves de Valls: «El principal problema és la canalla»

Per a la Joves de Valls, la canalla és el principal problema. «La canalla creix i no en fas de nova, ens faltaran falta petits per fer d'aixecadors i enxanetes», assenyala el cap de colla de la Joves Xiquets de Valls, Jaume Martí. Això comportarà moltes variacions a partir del pis de sisens, però a priori no suposarà canvis a nivell de troncs. La Joves creu que l'estat de forma no es perd. Són molts els castellers que mantenen la forma física fent exercicis a casa. «De fet, el nivell de la colla el marca molt la canalla», insisteix Martí. «Com més tardem més ens costarà, però que recuperarem el nivell no en tinc cap dubte», afegeix el cap de colla.

Pel fet de moure molta canalla i també gent gran, els diables vermells consideren que la temporada castellera no pot tornar a arrencar fins que la situació sigui del tot segura i no es corri cap risc. «No hi haurà temporada fins que no hi hagi una vacuna», opina Martí. Als de la camisa vermella no els inquieta tant haver perdut actuacions concretes o, fins i tot, el Concurs de Castells d'enguany, sinó desconèixer quan es podran tornar a fer castells. Sense ingressos ni tampoc despeses, la crisi del coronavirus no ha esquitxat econòmicament la Joves, que té local en propietat. Això sí, ha paralitzat l'adquisició d'un local adjunt per fer obres.

Els Verds confien que hi haurà concurs

Els Castellers de Vilafranca treballen amb la previsió que enguany hi haurà temporada malgrat la crisi sanitària. «Potser començarem al juliol i acabarem per Santa Llúcia al desembre, però temporada n'hi haurà», assegura a l'ACN el president de la colla, Carles Mata. En aquest calendari incert, confien que se celebrarà el concurs de Tarragona a l'octubre. Amb tot, Mata apunta que caldrà rebaixar l'ambició d'altres anys: «Potser es guanyarà el concurs amb el 3 i el 4 de 9», apunta, tot insistint que «caldrà focalitzar la feina en tres construccions, no més».

Durant el confinament, els Castellers de Vilafranca treballen la forma física amb una hora diària de classes teledirigides, mentre la canalla ho fa amb jocs i gimcanes dissenyades expressament. Mata assegura que «fer castells és com anar en bicicleta, no s'oblida pas», de manera que preveu una bona condició física del grup un cop puguin tornar a alçar construccions.

Pel que fa a l'impacte econòmic que pugui tenir el confinament i les restriccions derivades del coronavirus, Mata lamenta que s'ha cancel·lat diverses diades castelleres i això ha repercutit en la caixa de l'entitat. Tampoc han pogut ingressar un cèntim a través dels tradicionals tallers i demostracions. «De moment tenim més despeses que ingressos», reconeix Mata, que es mostra tranquil per la solvència de la colla «sempre i quan la situació no s'allargui gaire mesos».

A la Vella de Valls, preocupació pel «quan» i no pel nivell

El cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Albert Martínez, té molt clar que és el més important quan es puguin tornar a fer castells: «Poder-hi ser tots». Assegura que no li preocupa el nivell que agafi la colla, sinó que el rellevant és poder-se trobar al local i fer construccions. «M'és molt indiferent el que portem per Santa Úrsula, per exemple. Si hem de fer un 4 de 7 , farem un 4 de 7», explica. I creu que el públic ho agrairà: «Si podem anar a Sant Fèlix i hem de fer castells de 7, estic convençut que la plaça aplaudirà molt perquè serà el màxim que tindrem en aquell moment, i serà reconegut».

Un dels punts on caldrà incidir és la canalla. Martínez apunta que enguany no han fet cap assaig i que, a aquestes alçades, els més petits ja hauríem d'haver fet «entre 50 i 55 castells de 7». Un rodatge que condicionarà la colla però que, insisteix, considera molt secundari. El posicionament, lògicament, és el mateix pel que fa al Concurs de Castells. El cap tècnic de la Vella defensa que se celebri: «El Concurs ha servit moltes vegades per trobar-nos i motivar-nos en un any que no ha estat bo. Jo el mantindria, i si podem fer castells serà una gran festa», explica.

El que sí li preocupa és l'aspecte econòmic, ja que sense diades, les colles no tenen ingressos, mentre que hi ha despeses fixes que es mantenen, com les assegurances o el manteniment del local. «Si no rebem una ajuda de la Generalitat o dels ajuntaments, tot el món casteller tindrem problemes», pronostica. Tot i això, es mostra convençut que les administracions donaran un cop de mà a tota la cultura popular.

Jove de Tarragona: «Cal veure quan podem tornar i amb l'energia»

El cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Gorka Bertran, coincideix en molts aspectes amb Martínez. Per ell, és evident que la temporada serà molt diferent. En el cas de la seva formació a aquestes alçades ja haurien fet «quatre o cinc diades», «i la sensació és que en seguiran caient». «Ho hem d'assumir i acceptar, però sense perdre la il·lusió i les ganes que més endavant podrem fer alguna cosa», comenta.

Sobre el nivell tècnic de la colla, lamenta que enguany s'havien plantejat fer tres assajos per setmana, i al final no n'hauran fet cap durant mesos. «Som una colla que va molt pas a pas per fer els grans castells. El que marcarà el curs és veure en quin moment hi podem tornar i amb quina energia torna la colla», assenyala. També tindrà incidència en el que pugui fer la canalla. Tot i això, és optimista i assegura que «són els que més ràpid aprenen». A més, es mostra convençut que quan puguin tornar a obrir el local intentaran recuperar el temps perdut assajant més del previst inicialment. «És un repte més, comenta».

En la vessant econòmica, malgrat les dificultats de totes les entitats, es mostra alleugerit perquè al final no van poder començar el projecte de nou local. «Per sort o per desgràcia, amb el nou consistori el tenim parat i no hem pogut iniciar les obres. Això que fins fa uns mesos era una desgràcia, ara pot ser una sort, perquè si haguéssim signat una hipoteca ara estaríem patint molt la situació», exposa. Bertran també demana que les colles castelleres, com a motor social de la ciutat, no pateixin retallades en les subvencions.

Capgrossos de Mataró veu precipitat prendre cap decisió

Victor Payerol, cap de colla dels Capgrossos de Mataró ha explicat que han hagut de suspendre totes les actuacions a casa que tenien previstes fins el 26 d'abril. «Ens ha afectat tot el calendari, hem perdut actuacions destacades com la de la Festa Major de Terrassa, el 5 de juliol», ha comentat. Així mateix ha dit que també penja d'un fil la de Les Santes. «Sóc bastant pessimista pel que fa al primer tram de la temporada, quedarà molt tocat a nivell d'actuacions», ha assenyalat.

Pel que fa al Concurs de Castells, ha apuntat que com a colla no han establert un posicionament clar sobre si s'ha de celebrar o no. Amb tot, ha apuntat que a títol personal considera que «prendre una decisió ara seria precipitat». Payerol considera que pel món casteller i per la cultura catalana «seria una gran notícia que es pogués dur a terme aquesta festa dels castells». Des del seu punt de vista s'hauria de prendre una decisió en el darrer moment i mantenir-la «sempre i quan no hi hagi perill evident i es compleixin les mesures sanitàries necessàries».

El cap de colla dels Capgrossos reconeix que el coronavirus tindrà un impacte important en la colla i en la qualitat dels castells que podran assolir-se aquesta temporada. «Si en una temporada normal sabíem que podriem arribar a Santes amb garanties de poder afrontar els castells de nou, ara haurem de ser conscients que si reprenem l'activitat després de Santes trigarem mesos a posar-nos a to, necessitarem fer una readaptació i no arribarem a màxims», remarca.

Payerol ha explicat que la colla ha seguit cobrant les quotes, però adverteix que han perdut els ingressos que percebien de les actuacions que han hagut d'anar suspenent. «Estem intentant pactar una moratòria del lloguer del local amb l'empresa pública que n'és propietària, però per ara no ho hem aconseguit», lamenta. Tot plegat dibuixa un escenari poc optimista pels mataronins: «Aquest 2020 el balanç serà negatiu i tindrem una pèrdua d'ingressos que tot i no ser molt elevada ens afectarà», ha reconegut.

Pels Minyons, l'objectiu és «tornar a fer castells»

Jesús Rodríguez, president dels Minyons de Terrassa, assegura que l'objectiu d'aquest 2020 ha de ser «tornar a fer castells». Lamenta que la situació actual els hagi fet perdre el primer tram de la temporada i sobretot una de les actuacions més importants per la colla, la de la Festa Major. «Ha estat un cop molt dur, però som conscients que la prioritat ara és aturar la pandèmia», ha reconegut.

El president dels camises malva adverteix que quan es pugui reprendre l'activitat «s'haurà de començar a treballar des de zero» perquè abans que es decretés l'estat d'alarma només s'havien pogut fer tres assajos. «Arribarem fins on puguem perquè l'èxit d'aquest any no resideix en el nom del castell sino en poder tornar a tirar castells a plaça», ha indicat.

Pel que fa a la canalla, ha dit que els infants són «una part molt important» de la colla i ha apuntat que han intentat mantenir el contacte amb els més petits per estar units. «Vàrem convidar-los a participar en un vídeo per animar al personal sanitari de Terrassa i es van engrescar molt», ha assenyalat.

En referència a la situació econòmica, ha dit que poc abans del confinament van posar-se en contacte amb la Coordinadora de Colles Castelleres per saber com havien de procedir les colles en cas que se suspengués una part de la temporada i si hi hauria possibilitats de pal·liar les pèrdues. «Se que s'estan fent coses i confiem en tenir el suport de les institucions», comenta.

Tot i això, reconeix que la situació és delicada perquè tenen una hipoteca del local que s'ha d'anar pagant cada mes. «És una despesa fixe important i estem treballant amb diferents escenaris per poder-hi fer front», ha apuntat.

A banda, ha assenyalat que estan treballant en un protocol intern per començar a assajar de forma segura i ha dit que faran arribar aquest text a la Coordinadora per si es pot fer extensiu a la resta del món casteller.