'Cuida't' ofereix atenció emocional a un centenar de professionals

La crisi sanitària causada pel coronavirus té uns efectes emocionals i psicològics gairebé en tots els nivells de la societat. I el personal d’hospitals i altres centres de la sanitat, tot i ser els herois que lluiten diàriament contra el virus, són humans, i això fa que la situació també els sobrepassi emocionalment.

Antoni Castel i Osane Gómez, psicòleg i psiquiatra, respectivament, de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona coordinen des de fa tres setmanes el programa «Cuida’t», que pretén donar una atenció als professionals del centre hospitalari, del sociosanitari Francolí i dels centres d’atenció primària que depenen de l’Institut Català de la Salut (ICS). «Com a especialistes vam començar a veure que a causa de la COVID-19 molts sanitaris ens consultaven per temes relacionats amb l’angoixa», explica Castel, que diu que llavors «vam contactar amb la direcció de l’hospital i amb l’ICS per coordinar-nos i muntar una unitat d’atenció psicològica i psiquiàtrica dirigida als professionals, des de zeladors fins a metges, passant per infermers, personal de neteja, personal de seguretat, etc.».

«Des del principi vam plantejar que la iniciativa havia de tenir dos objectius», assegura Gómez. «Per un costat, una part reactiva, és a dir, centrada a atendre als professionals que experimentaven malestar i necessitaven ajuda a escala individual. Per altra banda, una part proactiva, és a dir, no esperar que els professionals demanin assistència i organitzar directament una activitat de gestió emocional en l’àmbit grupal», explica la psiquiatra de l’Hospital Joan XXIII. «L’atenció individual es fa a través de consultes presencials, a un espai que hem habilitat a la sisena planta de l’hospital, o a través d’una trucada telefònica», diu Gómez.

«Pel que fa a la part proactiva –segueix Castel–, fem grups d’atenció a professionals amb una gran pressió assistencial, amb grups de 4 o 5 persones durant 15 minuts en mig del servei i, per altra banda, també fem grups de gestió de les emocions pensats a llarg termini, que requereixen més temps». Segons els coordinadors del programa «Cuida’t», hi ha diversos temes que preocupen als professionals dels centres sanitaris. «En primer lloc, hi ha la por i la responsabilitat en cas de contagiar-se i que puguin contagiar als seus familiars», explica Castel. «En segon lloc, els afecta molt l’impacte emocional d’haver d’atendre malalts en estat greu que puguin morir sense tenir la família a prop», afegeix el psicòleg. Finalment, Gómez, assegura que «una altra part està vinculada a la pressió de la intensitat i l’estrès de feina, ja que es treballa a un 200% i al cap del temps això acaba desgastant moltíssim».

Altres consultes que arriben als professionals de la salut mental per part dels treballadors de l’hospital, del sociosanitari i dels centres d’atenció primària és que molts d’aquests treballadors s’han hagut de readaptar a feines o funcions que no són les que fan habitualment. «Hi ha anestesistes, per exemple, que s’han incorporat aquests dies a la unitat de crítics, i quant més responsable i autoexigent has de ser en feines que no estàs acostumat a fer augmenta l’ansietat i la por a no fer les coses del tot bé i que el pacient acabi sortint perjudicat», assenyala Gómez, que afegeix que «el nivell d’autoexigència és molt alt, sobretot per les infermeres, que han d’estar atentes als pacients en tot moment perquè els casos de coronavirus poden agreujar-se molt ràpidament».

El psicòleg i la psiquiatra, amb l’equip d’una desena de professionals, han atès prop d’un centenar de treballadors en aquests més de 20 dies d’ençà que es va posar en marxa la iniciativa. Gómez destaca que tots els professionals estan fent un esforç important perquè tothom està fent feines a les quals no estaven acostumats abans de la crisi sanitària. En aquest sentit, assegura que s’han flexibilitzat i readaptat molts serveis, inclosos els seus. Finalment, Castel explica que des del programa «Cuida’t» han implementat, els últims dies, un servei d’atenció a familiars i malalts, «ja que la COVID-19 genera situacions molt complexes». «El servei a familiars es tracta d’una atenció individualitzada amb la col·laboració dels serveis socials», assegura Castel. Els treballadors socials, segons relata Gómez, van començar a trucar a les famílies dels pacients per valorar les seves necessitats i fer una primera atenció. «Hi havia famílies que ho portaven millor i d’altres que necessitaven suport emocional», assegura la psiquiatra, que afegeix que «han trucat a tots o a pràcticament tots els parents dels pacients». Segons Gómez, s’ha establert un protocol i psicòlegs especialistes en cures pal·liatives són els que donen aquest suport a familiars. «Cal posar en valor aquesta iniciativa pel fet que no es va esperar que els familiars truquessin, sinó que ens vam avançar nosaltres».