Estat d'Alarma
Les tintoreries, un servei essencial que no factura res durant l'Estat d'Alarma
Les vendes han caigut en un 100% en alguns establiments que han decidit abaixar la persiana
Les tintoreries són un dels negocis que l’Estat d’Alarma decretat pel govern espanyol el passat 14 de març emparava com a servei essencial. Tot i això, la facturació d’alguns d’aquests establiments a Tarragona han caigut entre un 90 i un 100%, fet que ha obligat alguns propietaris a abaixar la persiana per, almenys, no haver de pagar les despeses fixes com la llum.
«Aquesta última setmana, després de trucar un per un a tots els meus clients, només he aconseguit rentar tres peces de roba: uns pantalons, un jersei i un edredó», lamenta Sílvia Biosca, propietària de la Tintoreria Tarraco de la Part Alta de Tarragona, que afegeix que «en total estem parlant de 32 euros en una setmana, i amb això no faig res». «Les pèrdues han estat pràcticament del 100% i, com que sóc servei essencial, també estic exempta de les ajudes de l’estat», apunta Biosca, que va presentar un ERTO per una treballadora que té i no li van acceptar precisament perquè no està obligada a tancar el seu negoci.
La propietària de la tintoreria de la baixada de la Misericòrdia assenyala que «com que no hi ha comunions ni casaments, la tintoreria no és servei prioritari per la gent».
Anton Maria Ferrer, que regenta la Tintoreria Ferrer Bugaders de la Vall de l’Arrabassada, parla també d’aquesta època de celebracions. «La d’ara és una de les parts més importants de la temporada, no només per les comunions i els casaments, sinó també perquè és el moment del canvi d’armari», assegura Ferrer, que lamenta que les vendes han caigut en un 90% al seu negoci.
El propietari de la tintoreria defensa que ha reduït els horaris d’obertura de l’establiment «perquè arriba un moment que estic aquí només per mirar el sostre». Celebra que, per sort, no ha parat en cap moment al 100%, que sempre ha tingut alguna cosa de feina, i assegura que «la persistència de no haver tancat del tot en cap moment ha fet que la gent s’assabentés que encara estic obert i em portin alguna peça». A més, assegura que, a nivell personal, el fet d’anar cada dia a treballar també l’ajuda, ja que fa que el confinament sigui menys pesat. «Quan vinc a treballar aprofito per fer la compra o altres encàrrecs i així no he de tornar a sortir de casa», explica Ferrer. No obstant això, assegura que «cansen molt totes les incomoditats d’haver de sortir al carrer: que et parin per preguntar-te on vas, prendre mesures de seguretat com posar-te guants i mascareta, rentar-te les mans en cada moment, etc.».
Pel que fa al 10% de feina que ha tingut fins ara, Ferrer l’atribueix a «veïns o empreses del barri que per alguna raó puntual han necessitat algun servei». Tot i les adversitats de la crisi sanitària que dificulten que Ferrer es pugui guanyar la vida amb normalitat, ell és optimista. «Sóc conscient del patiment de tants, però la gent ha de tenir coratge i veure les coses amb optimisme, que la vida continuarà», sosté Ferrer, que reconeix també que «potser ens n’adonarem que hi ha coses molt importants i necessàries, com les feines de la neteja, que són molt humils, i que ara veiem que són imprescindibles. Espero que aquesta situació pugui servir per fer consideracions importants i que l’ésser humà progressi a nivell personal, que el progrés material és relatiu».
Finalment, Francisca Domínguez va decidir tancar les portes de la Tintoreria Centro Sec de Tarragona a principis d’abril, ja que «la segons quinzena de març vaig tenir obert i no vaig fer cap servei», lamenta, «només gastava llum i perdia el temps». Domínguez explica que ha posat un cartell amb el seu número de telèfon a la porta i que si algú necessita alguna cosa que li truqui.
La propietària de la tintoreria del carrer Mallorca assegura, de la mateixa manera que Biosca i Ferrer, que la d’ara és una època molt important pel negoci, i lamenta que «aquesta aturada afectarà molt a la facturació de tot l’any».