Economia
Abertis demana allargar la concessió de l'AP-7 per compensar el descens del trànsit
Això suposaria que el tram entre Tarragona i La Junquera continués sent de pagament després de l'1 de setembre de 2021
La gratuïtat de l'AP-7 elimina un 40% del trànsit de l'A-7 i l'N-340 entre Tarragona i València
El confinament decretat per l'Estat per combatre la covid-19 ha motivat que l'afluència de trànsit sigui molt més baixa de l'habitual durant aquestes setmanes i això ha portat a Abertis a demanar al govern espanyol que els seus contractes de peatges s'allarguin durant el mateix temps que duri l'estat d'alarma, segons informa el diari Ara. I és que la concessionària de les autopistes diu que, a conseqüència del confinament, els ingressos dels peatges han baixat dràsticament.
Aquesta ampliació de la concessió comportaria que els peatges de l'AP-7 Tarragona-la Jonquera, l'AP-2 Barcelona-Saragossa i la C-32 Barcelona-Palafolls no s'acabin l'1 de setembre de l'any vinent, que era quan havia d'expirar el contracte, sinó més endavant.
Entre els decrets que va promulgar el govern espanyol, n'hi ha dos que fan referència a les empreses privades que presten un servei públic en règim de concessió, com és el cas d'Abertis. Aquests decrets estableixen que les empreses que hagin tancat obligatòriament tindran dret a una compensació durant el temps que no hagin pogut prestar el servei, que es farà ampliant la durada inicial del contracte. Aquest, però, no és el cas d'Abertis, ja que segueix operant tot i la disminució del trànsit i, per tant, no pot acollir-se a aquest decret. A més, en un d'aquests decrets del govern, s'especifica que les empreses que «garanteixin la mobilitat» no poden acollir-se a aquesta opció. Ara mateix, segons informa l'Ara, l'executiu no preveu que se'ls prorrogui el contracte.
La darrera crisi
Durant la darrera crisi econòmica, la del 2008, Abertis ja va portar l'Estat als tribunals considerant que, segons el contracte de concessió, el descens de trànsit de l'AP-7 d'aquells anys li donava dret a una compensació. En concret va exigir 3.000 milions d'euros d'indemnització. L'asumpte va acabar al Suprem que no va resoldre res, al·legant que s'esperaria al venciment del contracte de l'AP-7, el 2021, per dir qui tenia raó.