«El running s'ha de recuperar de forma progressiva per evitar patir lesions»

El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar el passat diumenge que a partir del 2 de maig es permetrà «l’activitat física individual» sempre que l’evolució de la pandèmia sigui positiva. Aquesta és una mesura molt esperada per milers d’esportistes que van haver d’interrompre els seus entrenaments habituals durant els més de quaranta dies que portem confinats.

Des del Club C.E. Alliberadrenalina, que compta amb 300 socis, el seu president Joan Carles Gil, valora molt positivament la mesura tant pels esportistes ja habituats a fer running com per aquelles persones que han sentit, ara, la necessitat d’iniciar-se o tenen un nivell més bàsic.

Tanmateix, Gil adverteix que és important tenir en compte una sèrie d’aspectes: «l’entrenament s’ha de recuperar de manera progressiva com si vinguéssim d’una lesió, després de 40 dies tancats no podem esperar començar amb el mateix nivell de quan vam deixar-ho», explica. El representant d’aquest club que fa sis anys que ajuda a persones a iniciar-se en l’esport, a la ciutat de Tarragona, considera que les lesions podrien ser la conseqüència directa de no adaptar l’entrenament al nostre estat físic. Una de les inquietuds del president de l’entitat és que «pugui sortir molta gent el primer dia i provoqui algunes petites aglomeracions», i per això, fa una crida al sentit comú per sortir de manera esglaonada, «que surtin aviat i no es concentrin tots a hores com el migdia».

Una de les condicions més restrictives que podrien establir-se a l’hora de sortir a córrer, seria la de no allunyar-se més enllà 1 quilòmetre de casa. Aquesta obligació és el criteri que s’ha imposat a França en les seves sortides però no a Alemanya o Portugal on no es limita la distància del recorregut. Per a Gil, aquesta mesura no és tan important donat que amb un quilòmetre es poden realitzar circuits d’entrenament de 4 o 5 quilòmetres, segons les necessitats de cada esportista.

Respecte a la possibilitat de portar mascareta, des del club es veu més complicat donat que «amb la humitat, les més bàsiques perden efectivitat i no serien útils en la seva funció», diu.

Professionals versus amateurs

Mònica Burgaleta, és runner a nivell amateur i ha rebut la possible mesura com «un respir, quan vaig sentir la notícia, em vaig emocionar, poder reprendre les caminates i l’entrenament és molt positiu per a tots», assegura. Fins ara, la rutina d’entrenament l’ha fet a casa amb vídeos i connexions amb els companys del club «ens connectem i una professora ens dirigeix entrenaments, així també hem mantingut el contacte», explica.

Tanmateix, els esportistes professionals del running no tenen prou amb aquesta mesura per mantenir el seu nivell. David Vallverdú, fa cinc anys que fa entrenaments de més de tres hores diàries en terreny de muntanya, i ho fa uns tres dies a la setmana per tal de poder competir a un alt nivell. Això li ha permès completar la PTL al 2018, una de les curses més dures de l’Ultra trail amb 300 km de recorregut, així com fer podi en altres curses professionals. Els dies tancat a casa, ha entrenat amb una cinta de córrer però li ha estat impossible mantenir el nivell físic que tenia. «Les curses que teníem previstes com a objectius de 2020 han quedat anul·lades i la nostra motivació també està en stand-by», explica. Vallverdú opina que «sí que és bo a nivell psicològic poder sortir i servirà per a l’esport amateur però a nivell professional no serà suficient per a molts esportistes», conclou.

Efectes en l’estat d’ànim

Raquel Duque, psicòloga de la Salut, l’Activitat Física i l’Esport no té cap dubte que la mesura tindrà efectes en el nostre estat d’ànim, «reduirà el nivell d’ansietat, sens dubte», afirma i creu que «recuperar la pràctica d’activitat física arrencarà de nou la nostra màquina, generant un alliberament d’endorfines, augmentant la sensació de benestar i disminuint la intensitat del malestar emocional», assegura.

Davant la hipotètica situació que moltes persones practiquin running només com a excusa per poder sortir, Duque destaca que «el risc està en el fet que surtin sense que els acompanyi el sentit comú», i creu que «tant si ets un runner expert com si has decidit iniciar-te, és necessari fer la presa de contacte de manera progressiva i sent responsable, no deixar-se portar per l’impuls irracional, i fer una programació física i psicològica sense córrer riscos». També recomana ser realista i tenir paciència, «és possible que el procés d’adaptació s’allargui més del que la persona tenia previst o que li costi més del que imaginava», diu i anima a «insistir i mantenir l’objectiu».

Per aquelles persones, que aquesta mesura sigui l’inici d’una nova afició per l’esport, apunta que «tindran moments de baixada i de dubtes», i afegeix que és important «assumir que això és part del camí i no es pot perdre de vista l’objectiu», conclou.