«És un orgull aportar el teu granet de sorra en aquesta crisi sanitària»

«Estem parlant de la crisi sanitària més important dels últims anys i poder aportar-hi el teu granet de sorra, des de la mateixa inexperiència, és un honor i un orgull», reconeix Pablo López, exalumne de medicina de la URV i que, actualment, està a l’espera d’una plaça per especialitzar-se. López va apuntar-se sense dubtar-ho a la borsa de voluntariat que van impulsar els mateixos estudiants i el professorat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i que ara gestiona el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Des de fa unes setmanes està a l’hospital medicalitzat de Reus, on realitza una tasca assistencial amb pacients contagiats de coronavirus que es troben en estat lleu.

López explica que, a l’anomenat Hospital Salut, atenen dos tipus de pacients. «Per un costat tenim els que han estat hospitalitzats i ja han superat la fase greu de la malaltia i es troben en un estat lleu o asimptomàtic i els que no han estat hospitalitzats però ha presentat símptomes i han estat derivats aquí des del Centre d’Atenció Primària (CAP)», diu el jove, que apunta que en ambdós casos «es tracta de persones que el seu domicili no està preparat per complir les recomanacions d’aïllament, ja sigui perquè conviu amb persones que formen part d’un col·lectiu de risc o bé perquè és un pis petit en el qual conviu amb molta gent». López, així com altres companys de la universitat, dóna aquest suport als professionals sanitaris en un moment en què tenen molta càrrega assistencial. «Aquí a l’hotel hospitalitzat fem un seguiment telefònic diari als pacients, per veure com evolucionen, i entrem a l’habitació només per explorar-los i valorar el seu estat si sorgeix algun problema mèdic, de manera que ens exposem el mínim al contagi, i si és necessari es deriva a l’hospital», relata López, que diu que el nombre de casos de coronavirus estan baixant i es preveu que es pugui prescindir de l’hotel aviat.

Ramon Descarrega és encara estudiant de medicina a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, concretament de sisè, l’últim curs. Amb un altre company de classe treballa, des de fa un mes, a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Reus. «La nostra feina consisteix a analitzar els casos d’ingressats per coronavirus i en omplir un document, revisant la història clínica del pacient, que s’envia al Departament de Salut perquè tingui constància d’aquests ingressos», explica Descarrega, que també treballa en una base de dades que ell i els seus companys han creat per l’hospital. «D’aquesta manera podem fer un seguiment dels casos i l’hospital tindrà una base de dades completa de la pandèmia a partir del qual es podran fer estudis posteriors, així com els gràfics de l’evolució de la malaltia al centre», afegeix el jove estudiant. Descarrega explica que, en el seu cas, no fa una tasca d’assistència mèdica a pacients, com sí que fan altres estudiants de medicina o d’infermeria. «El nostre objectiu principal és alliberar càrrega de treball als sanitaris perquè aquests puguin fer la feina assistencial sense haver de preocupar-se de la feina que ja fem nosaltres», sosté.

Finalment, Descarrega reconeix que «estem molt contents de poder ajudar, ens sentim molt realitzats en aquest aspecte de poder contribuir mínimament en aquests moments tan complicats pel sector sanitari», i afegeix que «fem horaris com si fóssim residents, és a dir, que si ens hem de quedar més estona, ho fem sense problema, la nostra és una feina vocacional».

Un altre dels estudiants de la URV que aporten la seva ajuda als centres hospitalaris durant aquests dies és Idir Boulanouar, alumne de quart d’infermeria. «Primer vaig estar a l’UCI de l’Hospital Santa Tecla, on feia tasques de suport als infermers que atenien als pacients en estat greu», relata Boulanouar, que afegia que «a vegades s’hi havien d’estar fins a una hora, però nosaltres no entràvem, tant per seguretat com per no gastar equips de protecció individual (EPI)». Ara, des de fa uns dies, el jove treballa a la Residència Llevant, que es va convertir en una extensió de l’hospital per poder atendre a més pacients. «Les tasques que realitzem aquí són diferents, són de suport als infermers per reduir la gran càrrega assistencial que pateixen aquests dies», explica el jove estudiant. «Com que no tenim el títol, però, no podem preparar ni administrar medicació», afegeix. Finalment, Boulanouar reconeix que al principi s’ho va pensar dos cops, ja que l’exposició a la malaltia era molt alta, però explica que en arribar va veure que els infermers el rebien amb ganes perquè necessitaven ajuda i això el va motivar. «Quan veus que la teva feina està servint per a alguna cosa te’n vas a casa molt content», celebra.