Els hotels i restaurants afronten amb incertesa les fases de reobertura

El pla de desescalada anunciat pel govern estatal deixa més interrogants que no pas respostes al sector hoteler i el de la restauració, un motor important al territori i que, ja des de dilluns vinent però més intensament a partir de l’11 maig, afronta la reobertura de negocis «sense tenir clars els protocols ni si haurem de comprar material i productes de seguretat i desinfecció, on i de quin tipus». Preocupa si la població «perdrà la por de seguida o si, tot i que nosaltres puguem funcionar i ho fem amb màximes garanties, els clients no vindran», i si les limitacions d’aforaments i serveis que les diferents fases estableixen «permetran que els negocis siguin rendibles o bé els arrossegaran a tancar abans de l’hivern». Els empresaris «firmaríem per finalitzar l’any a zero i oblidar-lo sense més repercussions» i posen la vista al març del 2021: «Si hi arribem, la situació serà una altra i gairebé ja podrem dir que ens hem salvat», explica Javier Escribano, president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona Ciutat (AEHTC).

El seu punt de vista destaca per optimista a les portes d’un estiu que es planteja econòmicament més que complicat. «L’hostaleria ha de veure la desescalada com una opció per perdre menys diners», apunta, i anima els propietaris dels establiments a «tenir paciència i veure el got mig ple» perquè «fa poc dies, ens pensàvem que no tornaríem fins al desembre». Bars i restaurants podran reactivar-se el 4 de maig per elaborar i lliurar menjar per endur. A partir de l’11 de maig estarà permès el consum a les terrasses, només amb el 30% de les taules. «El que ens proposen és opcional», precisa Escribano, que diu que «obrirem si volem, no és obligat».

Ampliar la terrassa a Tarragona

Tot i que «a les persones que portin elles mateixes el seu bar, els pot sortir millor que estar tancats», el fet és que «al negoci promig de Tarragona, un autònom que té de 4 a 10 treballadors, no». Per això, la previsió és que «la majoria d’establiments es reenganxin a l’última fase». En aquest tram de què el president de l’AEHTC parla, es podran ocupar les barres garantint la distància, els locals podran omplir la meitat de la capacitat i les terrasses, també un 50%. Escribano celebra que el procés de desescalada «afecta uns mesos de l’any on treballàvem bé però que no és l’estiu» i valora que «s’ha d’evitar un rebrot és la prioritat i que no volem haver de tancar de nou en ple agost o juliol».

De l’opció de guanyar metres de terrassa, apunta que «hem traslladat la petició a l’alcalde de Tarragona, que s’ha mostrat a favor». «Dues taules més poden ser una nòmina», concreta. El col·lectiu, amb tot, no veu amb bons ulls la instal·lació de mampares o altres sistemes fixos perquè «no sabem quant de temps seran útils» i «esperem que hi hagi especificacions de distància entre les taules». «Que ens diguin ara el que haurem de fer en un mes, potser no té sentit», apunta Escribano, que avisa que «si ens demanen qualsevol cosa, han d’assegurar que hi hagi abastiment» i es pregunta «qui controlarà els aforaments». L’AEHTC demana «que els ERTO es puguin prorrogar fins al març del 2021 o ser intermitents en funció de les necessitats». Cal «que es pugui posar el sector en coma induït o, si no, quan realment anem a obrir, no hi haurà sector», conclou.

No a un turisme de confinament

Des de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), el portaveu Xavier Guardià expressa que «la primera cosa que demanem són protocols específics per a cada tipus d’empresa i que estiguin homologats a nivell europeu». «Volem saber què hem de fer i com fer-ho i, si no estem en consonància amb altres països, és possible que les persones que vinguin aquí no tinguin confiança». El pla de desescalada contempla una reobertura sense zones comunes a partir de l’11 de maig, cosa que «és difícil i ens sorprèn, no és rendible per nosaltres ni tampoc còmode per als clients». Guardià demana que «no se’ns demani fer un turisme de confinament» i es pregunta «com pot funcionar un hotel de la costa, turístic, on caben 700 persones però que ara no serveix àpats, que no obre les piscines ni les terrasses?» o «com ho faríem als càmpings, amb les zones comunes?».

Al sector «tampoc no sabem què hem de fer amb les habitacions, com s’han de desinfectar, quins productes hem de tenir ni com o quan hem de formar el personal. Quan obrim, ha de ser de veritat i ara no sabem res». El portaveu de la FEHT apunta un problema amb els ERTO perquè «haurien d’anar en paral·lel a les necessitats o, si no, les empreses petaran». Per això, «necessitem que es rebaixin impostos». El col·lectiu reclama que «estiguem molt atents a les obertures de fronteres per tal de no quedar-nos enrere» i diu que «si no hi ha mobilitat, no té sentit que obrim, necessitem que vingui gent» en aquest estiu «on tots voldríem fer les paus».