Diari Més

Estat d'alarma

«La baixada de la contaminació ha fet que es vegin cels més foscos»

AstroPrades detecta un període de «nits nítides i molt destapades» vinculat al confinament

Una imatge de la Via Làctia sobre el Pla de la Guàrdia, a Prades.

«La baixada de la contaminació ha fet que es vegin cels més foscos»Cedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La «reducció de les partícules en suspensió que va donar-se especialment durant el confinament total, arran de la baixada del trànsit rodat i l’aturada d’algunes indústries», ha provocat que «hi hagi menys dispersió en la contaminació lumínica» i, per tant, que «s’hagin registrat també nits més nítides». Ho explica Aleix Roig, cofundador d’AstroPrades, que precisa que aquests dies «s’han pogut veure les estrelles molt millor, sobretot des de zones metropolitanes, precisament perquè hi ha hagut menys contaminació» durant la quarantena de la Covid-19. El fenomen ve donat perquè «com que no hi ha tantes partícules, la llum artificial impacta menys» i «facilita que els cels estiguin menys enterbolits i més foscos».

AstroPrades va instal·lar fa tot just un any una estació de mesura de la foscor del cel al Tossal de la Baltassana, i «es fa una mica complicat, pel fet de tenir dades només d’un any, ajustar un estudi molt precís i minuciós de la contaminació lumínica» però «sí que és veritat que en entorns com les Muntanyes de Prades s’ha notat molt que la foscor ha estat màxima». Tot i que «és veritat que quan hi ha temporals de vent, que fan que el cel estigui absolutament nítid, sí que es produeix un efecte similar, amb nits molt destapades», Roig concreta que «nosaltres no tenim referència de cap altre episodi tan llarg com ara».

En aquestes dates «justament estem fent mesures, amb la Generalitat, al Pla de la Guàrdia, i esperem que tot això també ens permeti mesurar alguns valors de foscor que seran una mica diferents». Aquesta «és la tercera temporada que es col·loquen aparells a l’entorn de Muntanyes de Prades» i «a aquell indret teníem mesures de la tardor i ens faltava tenir finals d’hivern i primers de primavera, que és quan hi ha nits més clares i fosques». Els dispositius de la Generalitat s’haurien d’haver retirat cap a principis d’abril «però la Covid-19 ha fet que es mantinguin i tindrem segurament dades més extenses en el temps». «Esperem que els resultats siguin molt bons perquè hi ha hagut nits que han estat molt i molt fosques i que sí que han quedat registrades amb l’estació que tenim al Tossal de la Baltassana», conclou Roig, que concreta, amb tot, que «no hi ha hagut una davallada de la contaminació lumínica» més enllà de «les segones residències que no s’han ocupat», ja que «les llums d’autopistes o de les ciutats no s’han apagat».

Senglars, cabres i guineus

Coincidint amb l’estat d’alarma, l’ambientòleg Joan Pons explica que «la fauna salvatge, quan sent la presència humana intenta fugir i, si l’humà ja no hi és, els animals intenten conquerir nou espai sobretot a la cerca de menjar». Així, «segur que a moltíssims espais naturals al nostre entorn, a les Muntanyes de Prades, la fauna campa lliurement a llocs on fins ara hi havia persones». «Han guanyat espai molt ràpid però el perdran a la mateixa velocitat», precisa. En concret, es tracta de «senglars, algunes espècies de cabres o algunes guineus» que «no tenen depredadors perquè ens els hem carregat» i que «estaran reconquerint llocs». També la fauna més petita com ara «alguns ratolins de bosc i eriçons, que igualment es beneficien del confinament humà tot i que els que més ho fan són els grans animals».

De la mateixa forma, hi haurà efectes sobre la vegetació, que «ha tancat camins i senderons que fins fa poc eren utilitzats freqüentment per les persones».

Un nou punt d’acollida

Vinculat a AstroPrades i al valor dels cels foscos, l’Ajuntament de Prades està pendent de la creació del Centre Astronòmic de les Muntanyes de Prades. L’alcaldessa Lídia Bargas explica que «hem demanat una modificació puntual a Territori i estem esperant l’autorització» per tal de seguir avançant en la materialització del projecte. «En paral·lel», apunta Bargas, «estem treballant per activar aviat el centre d’acollida de visitants, abans que el parc, per rebre les persones i per generar un espai fix» i «volem que hi hagi el primer mirador a la zona de l’Ermita de Sant Roc». AstroPrades recuperarà aviat les observacions, amb totes les mesures de seguretat.

tracking