La justícia alemanya arxiva la tragèdia de la Loveparade on van morir dues tarragonines

Segons un comunicat fet públic aquest dilluns pel tribunal, en el judici s'ha constatat que els acusats van treballar per fer possible la seguretat de l'esdeveniment i que només amb les seves accions no ho haurien pogut evitar, atès que l'allau humana es va desencadenar per una barreja de circumstàncies.

El mes passat la fiscalia ja va admetre que els acusats eren «en gran mesura els responsables» dels fets perquè el recinte no era idoni, es va fer una gestió errònia del flux de visitants i mancava «un concepte»per a un esdeveniment tan massiu com aquell. Però, alhora, el ministeri fiscal demanava tenir en compte l'informe tècnic que concloïa que la tragèdia era «difícil»de preveure i que es va deure a un cúmul de negligències.

Els jutges creuen que la desgràcia es podria haver evitat aquell dia o els anteriors, ja fos amb una millor coordinació en els accessos, prohibint que entressin més persones al recinte o, fins i tot, prohibint l'accés de més vehicles a la ciutat. Tot i això, el tribunal demana tenir en compte que els acusats han tingut un procediment penal obert durant deu anys i que han hagut d'afrontar un judici de 183 sessions.

La fiscalia va apuntar també que seguir amb el judici no seria proporcional a aquestes alçades, tenint en compte la condemna que podrien rebre els acusats. De fet, els tres processats van rebutjar l'any passat la proposta de conformitat del fiscal –tot just una multa de 10.000 euros.

El cas ja va ser arxivat

El 2016 el tribunal de districte de Duisburg va decidir tancar el cas adduint que no existien proves suficients per obrir un procés penal. Els familiars de les víctimes van engegar una campanya a les xarxes per reobrir-lo i van recollir més de 367.000 signatures a tota Europa. L'Audiència Territorial de l'estat alemany de Renania del Nord-Westfalia, amb seu a Düsseldorf, va acabar donant la raó a la fiscalia i als familiars de les víctimes, que havien recorregut la primera resolució judicial i va ordenar l'obertura de judici oral.

El judici va començar el 8 de desembre del 2017 a Düsseldorf (Alemanya) i es preveia que acabés el desembre del 2018. Els processats van ser quatre treballadors de l'organització de la Loveparade i sis funcionaris municipals als quals s'acusava d’homicidi imprudent i danys corporals. L'alcalde de Duisburg en el moment de la tragèdia, el propietari de l'empresa organitzadora del concert i el cap de policia responsable de la seguretat no figuren entre els processats.

Els familiars de les víctimes sempre han defensat que es va produir una imprudència temerària en l'organització i gestió de la Loveparade perquè es va superar de molt la capacitat de l'espai on se celebrava l'esdeveniment. Entre 100.000 i 200.000 persones per hora entraven per un túnel de 20 metres d'ample, que era l'única via d'entrada i sortida del recinte. Finalment, una allau humana va causar 21 víctimes mortals, entre elles la tarragonina Clara Zapater, de 22 anys, i la cambrilenca Marta Acosta, de 21.

Decepció i frustració: «Des del principi el cas els ha fet nosa»

El pare d'una de les víctimes, Paco Zapater, ha explicat a l'ACN que estan «enfadats, decebuts i frustrats». Zapater, que és advocat, s'ha queixat que fa temps que advertien del risc de prescripció el 27 de juliol d'enguany. «En gairebé dos anys i mig s'han fet 183 sessions de judici, és a dir, una mitjana d'una sessió i mitja a la setmana. En lloc de donar-se pressa ho han alentit fins que han trobat l'excusa del coronavirus per tancar el cas», ha lamentat. Segons Zapater, al darrere d'aquesta decisió només hi veu dues explicacions. «O una inoperància del sistema judicial alemany o una falta de voluntat del sistema judicial alemany, a qui des del principi el cas els ha fet nosa», ha afegit.

La confirmació de l'arxivament, tot i que era esperada, ha dolgut a les famílies, que l'han rebut com «la crònica d'una mort anunciada». «Ha estat un esforç molt considerable durant deu anys i no ha tingut fruit. Però nosaltres continuem i anirem a Estrasburg perquè ens considerem insatisfets», ha explicat. Segons Zapater, un judici que acaba sense sentència no és un judici. «No hem tingut un judici equitatiu tal com preveu la convenció dels Drets Humans», ha tancat.