«Em sento orgullós de la meva feina en veure que és imprescindible»

Antonio Chacón, de 49 anys, és conductor d’autobús a l’Empresa Municipal de Transport (EMT) de Tarragona. La seva és una d’aquelles moltes feines que, amb la pandèmia, ha quedat demostrat que són necessàries i a les quals potser mai se li han donat la importància que realment tenen.

Ell ha continuat treballant durant la crisi sanitària del coronavirus, fins i tot durant el confinament total amb el servei a demanda que va oferir l’EMT, ja que hi havia personal d’infermeria, cuidadores i personal de la neteja que, d’alguna manera, necessitaven algú que els portés a lluitar contra el virus a primera línia. És per això que Chacón ha tingut, i té, un paper clau en aquesta batalla.

Explica que en tot moment s’ha sentit exposat, però a la vegada segur, ja que l’empresa de transport ha pres mesures per garantir la seguretat dels seus treballadors. «Des del principi es va col·locar una cadena darrera del seient del conductor i la gent entrava per la porta del darrere per minimitzar el risc de contagi», assegura Chacón.

A més, reconeix que, al principi, molta gent no pujava amb mascareta perquè «costava de trobar-ne, però ara ja tothom entra protegit». «Assumeixes el risc de contagiar-te però alhora ets conscient que altres treballadors, com els d’un supermercat o els d’un hospital, estan encara més exposats», assenyala Chacón. Pel que fa a la capacitat de passatgers, el conductor recorda que està permesa fins a un 50%, però «en cap moment hi hem arribat, l’EMT prefereix posar reforços en lloc de què hagi de pujar molta gent a l’autobús».

El conductor reconeix que «em sento orgullós de la meva feina en veure que és imprescindible, ja que portavem a la feina als treballadors essencials i aquests t’ho agraïen». De fet, Chacón no oblidarà mai un dels serveis que ha hagut de fer en aquesta situació. Es tracta del trasllat dels avis i àvies de la residència de Llevant a l’Hotel Núria. «Em va sorprendre el tracte dels infermers i els zeladors vers els ancians, amb molta estima», relata el conductor de l’EMT, que recorda, emocionant-se, que «les infermeres ploraven amb els avis, amb tristesa perquè s’havien de desplaçar». «Em va encantar veure l’afecte en la seva relació», afegeix Chacón.

El conductor guarda també un bon record del dia que van anar a les portes de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona a aplaudir als professionals sanitaris i als treballadors del centre. «Van ser com una mena d’aplaudiments mutus, ja que ells també ens van aplaudir per la nostra feina», explica Chacón.

Finalment, relata que «quan arribo de treballar, abans de poder fer un petó a la meva dona i als meus fills, m’he de treure tota la roba, dutxar-me i netejar bé la roba». És per això i el risc que corre la seva família, que veu amb molta «ràbia i impotència» algunes accions de persones que no compleixen les normes dictades per l’Estat d’Alarma ni les recomanacions dels experts per evitar els contagis. «La meva dona treballa en el servei de neteja de l’Hospital Joan XXIII, i sempre ens expliquem el que veiem i aquesta gent que va pel carrer com si no passés res s’ho pensarien dos cops si es passessin un dia a l’hospital», creu Chacón.