Les famílies de Campclar reubicades recuperen la seva 'nova normalitat'

Les 17 famílies de Campclar que es van quedar sense subministrament elèctric ja han retornat als seus domicilis. Un incendi i la posterior avaria al quadre de comptadors, el passat 2 d’abril, els va deixar sense llum a tot l’edifici, i no va ser fins al cap de dues setmanes que no es va trobar un lloc on ser reallotjats.

«Hi ha gent que ho ha passat molt malament», lamenta Sheila Trabalón, una de les veïnes afectades. Ella viu amb els seus dos fills, Jose, de 10 anys, i Tani, de 12. Trabalón explica que ells van poder instal·lar-se a casa d’un familiar durant els 15 dies que van estar sense llum i sense un lloc on poder viure dignament.

«Moltes famílies vam tenir la sort de poder anar a casa de familiars, alguns encara que sigui a dutxar-se i a menjar, però altres no van poder, i van haver d’estar 15 dies menjant entrepans de tonyina i pernil dolç, perquè m’entenguis», relata Trabalón. Explica també que moltes famílies han hagut de fer-se el menjar i escalfar-se cassoles d’aigua en càmpings gas per poder rentar-se perquè, a més, des de principis de desembre viuen també sense subministrament de gas per una manipulació negligent d’una caldera.

Una de les opcions que l’Agència Catalana de l’Habitatge va oferir a les famílies per allotjar-se va ser Salou, però el seu alcalde, Pere Granados, va sortir al pas negant-se a acollir a cap de les famílies. «Ens vam sentir molt malament», assenyala Trabalón, que es pregunta si la decisió de Granados estava relacionada amb què fossin de Campclar. «El que no entenem és que, si no ens volia acollir pel coronavirus, perquè no ens feia una prova? Podria haver buscat una solució, almenys, ja que va semblar una decisió racista», relata la veïna del barri tarragoní.

El fet d’estar en ple confinament «era un problema afegit», assegura Trabalón, tant per trobar allotjament com per la reparació de l’avaria, que no va començar fins al 14 d’abril i va durar prop de 3 setmanes. El dia 17 d’abril, finalment, les famílies van ser reallotjades en bungalous del Càmping Trillas de Tamarit. «Estem molt agraïts a Roger Trillas, propietari del càmping, per oferir-nos un espai on poder viure», sosté Trabalón.

Explica que, tot i estar al càmping, van seguir confinats, i tenien un petit terreny al costat de la caseta on podien estendre la roba i fer barbacoes. Pel que fa als nens, Trabalón apunta que per a ells «ha estat una experiència nova» i que «ho han sabut portar, dins del que cap».

Alexander Cornejo també és veí de l’edifici que es va quedar sense subministrament elèctric. Afortunadament ja torna a ser al seu domicili, on viu amb la seva àvia Dolores Cornejo, de 61 anys. Explica que davant la situació d’haver de viure sense llum, van decidir viatjar fins a Múrcia, on van passar una setmana i mitja a casa de la mare del jove de 19 anys.

Cornejo assegura que, «en part, viatjar a Múrcia va estar bé perquè també vaig poder veure a la meva germana, però estàvem espantats pel coronavirus, a més del que suposa haver de marxar de casa teva perquè no tens electricitat». «Hem passat la quarantena en tres llocs diferents», afegeix el jove, ja que un cop van conèixer que podien anar al càmping van haver de passar encara una nit a Campclar.

Cornejo relata com va viure el dia de l’incendi als comptadors. «Vam començar a sentir petites explosions, com si fossin petards de Sant Joan, i en obrir la porta no podíem ni veure una planta que tenim al replà del fum negre que hi havia», recorda. «Eren les 20 hores, vaig dir a l’àvia que es vestís i vam baixar al carrer, i llavors vaig trucar a la policia i als bombers», explica Cornejo, que assegura que «ens vam espantar moltíssim».

El jove reconeix també que, en conèixer la negativa de Salou per reallotjar-los mentre no és solucionés el tema del subministrament elèctric, «ens vam sentir com si no fóssim persones, com si fóssim animals». Al contrari, quan van saber que podien anar al Càmping Trillas. «Ens vam posar molt contents», reconeix Cornejo. El jove assegura que «no tenim cap queixa i m’agradaria agrair el tracte que ens van oferir l’Elias i el Manolo, dos treballadors de manteniment. Van estar-hi allotjats prop de tres setmanes.

El veí del barri de Ponent de Tarragona assenyala finalment que «a casa estem bé», tot i que diu que encara se sent olor a cremat quan surten a l’escala i hi ha les restes de l’incendi incrustades a les parets, que estan completament negres.