Una mercaderia de Tarraco podia arribar abans a Roma que a Barcino

Els productes comercials que sortien de Tarraco arribaven abans a Roma, per mar, que a Barcino, per carretera. En tres dies desembarcaven a Òstia, mentre que el trasllat a l’actual capital de Catalunya trigaven, per terra, prop de quatre jornades, a una mitjana de 25 quilòmetres al dia. Tot i que els desplaçaments eren més ràpids per mar, una de les fortaleses de l’Imperi Romà va ser l’extensa xarxa de vies terrestres que comunicaven tot el territori. Pau de Soto, investigador barceloní de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) que durant set anys va residir a Tarragona, dirigeix un projecte de digitalització per crear el primer model open data del sistema de transports de l’Imperi Romà d’Occident.

La construcció d’infraestructures tenia com a missió complir diferents objectius, tant econòmics, com polítics i territorials. Fer arribar la propaganda de Roma a tot l’Imperi, facilitar l’organització administrativa o traslladar mercaderies des de punts molt diversos eren alguns dels propòsits que es pretenien aconseguir. La investigació que De Soto va iniciar el novembre del 2019 i que tindrà una durada de tres anys pretén determinar l’impacte de les xarxes de comunicació en tots els àmbits de la societat romana. El projecte Viator-e està dissenyat per a l’anàlisi de les repercussions econòmiques, polítiques i socials que es derivaven de la construcció d’infraestructures de transport, la seva evolució i funcionament.

De Soto va explicar a Diari Més que el projecte de digitalització de les vies de l’Imperi a Occident és finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i incidirà en els territoris «de Britània, Hispània i Germania, les actuals Suïssa i Itàlia, i el nord d’Àfrica». El resultat de la investigació «es posarà a disposició de la gent que vulgui fer una consulta o una recerca», va apuntar. L’arqueòleg és l’autor d’un estudi sobre la xarxa viària a la península Ibèrica. «Molts investigadors em demanaven informació», va dir. Aquest va ser un dels punts de partida del disseny de Viator-e.

El projecte consistirà a «estudiar quant costava el transport terrestre, marítim i fluvial», va comentar, per afegir que «la idea és calcular fins a quin punt era viable el trasllat de productes i fer una aproximació del cost econòmic». «Per exemple –va dir–, si sortia més a compte portar un vi de Tarraco a Complutum –Alcalà d’Henares– per una via o a Roma per mar». L’estudi també tindrà en consideració aspectes com «els transports que feia el govern per tenir satisfetes les legions».

Per altra banda, «recopilarem el que ja es coneix i ho incorporarem al projecte de manera digitalitzada i detallada: es tracta d’un projecte dinàmic i col·laboratiu». També «es reconstruiran amb dades complementàries traçats originals que s’han perdut, com la localització de mausoleus a les sortides de les ciutats, un fet habitual, ja que els romans volien ser recordats després de la mort», va comentar.

Amb relació a la Via Augusta, la carretera principal de Tarraco, De Soto va apuntar que «des d’aquesta ciutat sortien dues grans vies de la península, una direcció a València (Valentia) i la Bètica i una altra cap a Lleida (Ilerda) i Saragossa (Caesaraugusta)». «És curiós que no hi havia cap ciutat gran a prop de Tarraco, fet que indica que aquesta ho absorbia tot», va comentar.