Torreforta és el punt del Camp de Tarragona amb més compostos orgànics volàtils

En l’estudi es posa la lupa sobre 62 compostos volàtils orgànics amb molta presència a la regió, si bé només se n’han detectat una cinquantena. A part, també s’avaluen el benzè i butadiè, considerats tòxics. La metodologia, aplicada per la URV i Eurecat, es basa en analitzar immissions -no emissions- a partir de captadors passius, amb mostrejos de 14 dies al mes.

Resultats i conclusions

En relació al sumatori de COV, Barcelona, com és previsible, és la que presenta major concentració, amb una punta de 68,84 micrograms per metre cúbic d’aire. No gaire lluny se situa el barri tarragoní de Torreforta, amb un valor mitjà de 61,72 μg m-3. Els impulsors de l’estudi defensen que, a part de proximitat amb la indústria, hi ha molta mobilitat a la zona.

Argumenten «factors agregats» davant les diferències entre poblacions en la concentració o dispersió de valors. A més, recorden que el llindar se situa en 100 μg m-3 i que, del conjunt de compostos que s’analitzen de forma integrada, n’hi ha que no tenen toxicitat. Es consideren tòxics el benzè i el butadiè. És per això que es fa un estudi a part d’aquests dos hidrocarburs.

Benzè i butadiè: components nocius

Pel que fa a les concentracions mitjanes de benzè -l’únic volàtil regulat-, els valors mitjans més elevats, i únics superiors a la unitat, s’han trobat a Constantí -el límit d’imissions a Espanya i la UE és en 5 μg m-3. Finalment, en butadiè, les concentracions mitjanes més elevades es troben també a Constantí, i també al Morell i la Pobla de Mafumet, poblacions a tocar del polígon nord.

Del polígon sud destaquen les concentracions trobades a la Canonja. En tots aquests punts la mitjana supera l’1 μg m-3. El límit està en 5, si bé l’Ontario Ministry of the Environment del Canadà recomana rebaixar-lo fins a 2,5. Al centre del Morell, municipi que concentra en el seu terme bona part de la indústria petroquímica, s’ha registrat un valor d’1,72 μg m-3.

«Els nivells són baixos, podem tenir tranquil·litat»

«Els resultats obtinguts ens demostren que els nivells dels compostos orgànics volàtils són baixos, podem tenir tranquil·litat pel que fa a la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona», ha declarat la directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Mercè Rius. Segons Rius, més enllà de fer-se públiques les dades, la societat el que exigeix és major transparència.

La directora general també ha destacat que, durant la covid-19, s’ha notat una millora general de la qualitat de l’aire, a falta de disposar de dades de les casetes d’imissió. Creu que aquest impàs evidenciarà que en la contaminació hi influeixen molts altres factors, com obres o trànsit rodat. «La indústria ha estat funcionant i la mobilitat s’ha reduït de forma dràstica», ha dit.

Repsol i la transparència

L’Observatori 2019 ha rebut l’adhesió de l’AEQT, és a dir, el sector petroquímic del territori avala en bloc aquest estudi liderat per Repsol. «Aquesta adhesió reforça la universalització de l’estudi», ha afirmat el director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Josep Francesc Font. «Estem aportant coneixement on abans hi havia opinió», ha afegit Font.

L’estudi també pretén ser exemple de «transparència» i «debat». En aquest sentit, també com a novetat, s’hi incorporen opinions d’experts amb voluntat d’esdevenir un informe obert a debat. Així, s’hi pot trobar un article elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Nous reptes de l’Observatori

L’estudi es planteja nous reptes, com ara incorporar nous components -n’hi ha un miler, si bé al Camp se n’han detectat 62-, així com comprovar els registres en altres regions industrials químiques del món. L’Observatori no és l’únic estudi que es porta a terme al territori. La Generalitat també realitza anàlisis i d’altres com els de la plataforma CelNet i la UPC.