«Van trigar 32 minuts a confirmar que l'explosió havia sigut a IQOXE»

Els alcaldes de Tarragona, la Canonja, Constantí, Vila-seca i el Morell van comparèixer ahir a una nova sessió de la Comissió d’Estudi de la Seguretat de la Petroquímica del Parlament de Catalunya, creada arran de l’explosió a IQOXE el passat 14 de gener, en la qual van coincidir en destacar les greus mancances de comunicació entre el Centre d’Emergències de Catalunya (CECAT) i els ajuntaments dels pobles i ciutats dels voltants el dia de l’accident. Van posar de manifest que van ser els que van haver d’informar a la població de què passava, i van lamentar que no ho van poder fer amb prou claredat i coneixement. També van criticar la gestió que es va fer des de la Direcció General de Protecció Civil.

A més, els batlles van demanar poder participar més en l’elaboració del nou Plaseqta, que es troba en fase de revisió. Tots van estar d’acord en el fet que la gestió es faci des del territori i de manera centralitzada, i van criticar, amb més o menys intensitat, que no se’ls ha tingut prou en compte a l’hora de redactar el nou document.

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, va lamentar que «no pot ser que passin 32 minuts fins a confirmar una cosa tan bàsica com el nom de l’empresa», i va afegir que és necessari un «canvi de paradigma», el qual passa per una gran inversió econòmica en tecnologia, per enviar un SMS al mòbil de tota la població quan hi ha un accident d’aquesta mena i que sonin les sirenes de confinament com a mesura de prevenció.

«El que va passar el 14 de gener no pot tornar a passar mai més, l’explosió d’un reactor d’IQOXE, en una planta dedicada a l’elaboració d’Òxid d’Etilè, ha tingut un impacte psicològic enorme sobre la població de Tarragona. Un impacte que ha posat en qüestió la confiança dels veïns amb la indústria», va afegir. Per aquest motiu, Ricomà va expressar la necessitat de recuperar la confiança en la indústria, «a la que li reconeixem molts efectes positius, entre d’altres i prou significatiu, l’aportació del 30% del PIB del Camp de Tarragona. Ni podem, ni volem prescindir de la nostra indústria».

Ricomà també va insistir a reclamar que es recuperi la gestió de les emergències químiques des del territori i va demanar «al Departament d’Interior validar amb el de territori i els seus agents el nou Plaseqta». D’altra banda, l’alcalde va demanar l’impuls d’un estudi independent de la qualitat de l’aire. «Els ajuntaments hem de tenir els nostres estudis, estudis de la qualitat de l’aire independents, amb la metodologia que nosaltres proposem», va plantejar.

Finalment, l’alcalde de Tarragona va apuntar que les inversions previstes per la Generalitat per millorar aquests aspectes són insuficients. El Govern preveu destinar 7 milions d’euros en els quatre anys vinents. «Ara diem que per canviar el paradigma invertirem un milió i escaig cada any i som 27 municipis. L’edifici del 112 va costar 33 milions», va recordar.

Per la seva banda, l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, va destacar «la manca d’informació» clara i ràpida sobre el que estava succeint, a més de «rebre informacions contradictòries per part del CECAT» i la falta també d’«eines per avisar a tothom». Per això, Muñoz va proposar millores en la línia d’«SMS massius, la formació de la població sobre com actuar en situacions com aquesta i en la comunicació directa entre el CECAT i els ajuntaments». «Vam estar una mica més de 30 minuts per saber que passava a través de la Generalitat i a més sense concreció», reiterava Muñoz. Pel que fa a la gestió de les emergències des del territori, l’alcalde de la Canonja considera que més que gestionar-les des d’aquí o des de Barcelona, «cal que les persones que estiguin al capdavant d’aquesta gestió coneguin el territori». Finalment, Muñoz va lamentar també «el trencament de la confiança de la població en la indústria i tenim l’obligació de restituir-la».

En la mateixa línia, però inclús més crític, l’alcalde de la Canonja, Óscar Sánchez, va defensar que «cal un clar replantejament del pla d’emergències Plaseqcat, el qual no va funcionar», i també va lamentar una «descoordinació total entre els canals de comunicació i els agents que gestionaven la situació des del sistema d’emergència». Sánchez va defensar que «la responsabilitat de fer sonar les sirenes era de la Generalitat de Catalunya –missatge que van compartir la resta de batlles– i és per això que demanem protagonisme directe en la gestió de les emergències».

L’alcalde de Constantí va destacar també que «falta didàctica amb els veïns i veïnes sobre com respondre a accidents com el d’IQOXE». A més, sobre un hipotètic nou accident al complex petroquímic, l’alcalde constantinenc va afirmar que «si avui o demà hi ha un accident, no sabem a qui trucar», després que els batlles confirmessin que no s’ha comptat gaire amb ells per elaborar l’informe final de la Taula d’Avaluació i Seguiment de l’explosió a IQOXE.