«Després del confinament l'exposició al sol ha de ser progressiva i amb precaució»

—Hem estat molts dies sense sortir de casa i, ara que ho fem, ens trobem amb unes temperatures gairebé d’estiu. La possibilitat de cremar-nos amb el sol és més alta que altres anys, degut a que l’exposició serà menys gradual?

—Depèn de cada cas, considerant el grau d’exposició solar que ha tingut cada persona durant el confinament. Hi ha qui té la sort de tenir un jardí, un terrat o una terrassa, i ja s’ha anat exposant al sol, i més des que es va dir que la vitamina D ens protegia del coronavirus. Aquestes persones que tenen la pell una mica bronzejada tenen menys risc de patir una cremada solar. En canvi, aquells que no s’hi han exposat encara, han de ser més cauts, perquè tenen la pell més blanca i, per tant, un major risc de cremar-se. De totes maneres, cal recordar que no convé estar massa bronzejats, perquè la radiació solar acumulada dels anys augmenta el risc de patir lesions premalignes i malignes a la pell. També és important destacar que el sol més fort és el del solstici d’estiu, a finals de juny i, per tant, els mesos més forts són juny i juliol, no juliol i agost, com s’acostuma a pensar. Per tant, el missatge que hem de donar és que cal anar amb molta precaució en les hores fortes de sol i usar fotoprotector 50+ i que protegeixi font d’UVA.

—Què en pensa, com a dermatòloga, del consell d’exposar-nos al sol per fabricar la vitamina D?

—És cert que es diu que la vitamina D ens va molt bé i que cal prendre el sol, però no s’explica com s’ha de fer. L’Acadèmia Espanyola de Dermatologia recomana una exposició moderada i ajustada al color de la pell i a la capacitat de bronzejar-se. Aquests dos factors determinen el fototipus de cada persona. D’entrada, n’hi ha prou d’exposar cames i braços, no cal tot el cos. Després, en persones de fototipus més clars, de pell blanca, n’hi hauria prou amb 4 minuts. Les persones molt morenes poden exposar-se durant 13 minuts. Això està calculat en la franja horària de 10 del matí a 3 de la tarda i dos o tres cops per setmana, no cal cada dia. Després, és important recordar que un 20% de la vitamina D l’obtenim d’aliments com el salmó, la tonyina, el peix blau o els lactis amb llet sencera o semi.

—Aquests dies també hem començat a anar a la platja. Com hauria de ser aquesta exposició solar?

—Cal tenir present tot el que hem comentat fins ara. L’exposició hauria de ser progressiva, amb molta precaució i evitant les hores fortes de sol. Sempre cal aplicar-se el fotoprotector a casa, en capa gruixuda (la capa fina no val) i reaplicar-lo cada dues hores. També vull recordar que a dins de l’aigua, encara que ens sentim més frescos, ens cremem més, perquè l’aigua fa de mirall i a més de la radiació directa, rebem el reflexe del sol a l’aigua. Per tant, és on més ens podem cremar.

—Una altra novetat d’aquesta primavera és que hem de portar mascareta pel carrer. El seu ús perllongat pot provocar problemes a la pell?

—La mascareta té un efecte oclusiu, tapa la pell. I també provoca un efecte irritant pel contacte sobre la pell. De vegades tenim consultes per dermatitis de contacte irritatives, pensant que són al·lèrgies, però en realitat són per efecte del roçament i la fricció. D’altra banda, pacients amb acné poden tenir rebrots si porten la mascareta moltes hores al dia, igual que les persones que tenen la pell sensible, intolerant o amb rosàcia. En aquests i altres casos convé intensificar els tractaments perquè els pacients poden acabar empitjorant de les seves patologies de base.

—Com podem tenir cura de la pell del rostre després de moltes hores amb la mascareta?

—Bàsicament hem d’usar productes d’higiene que siguin suaus i hidratar-nos a diari amb cremes que siguin ben tolerades i agradables. En cas d’irritacions, al mercat hi ha una bona gamma de cremes amb efectes calmants, no cal usar la cortisona, perquè podria provocar efectes adversos, com l’aparició d’acné. I també és important aplicar-se fotoprotector cada matí a tota la cara, inclús a la zona que queda tapada per la mascareta.

—I en el cas de les mans, que ara ens rentem molt més sovint i amb productes que semblen més agressius?

—Estem veient molts casos de dermatitis de contacte irritativa a les mans. Això és característic sobretot del personal sanitari, perquè ha de fer una higiene molt estricta. Però també ho estem veient en la població general, perquè les recomanacions són la neteja freqüent i l’ús de gels hidroalcohòlics. Sovint els pacients creuen que tenen una al·lèrgia, quan en realitat és una reacció de la pell als gels i al rentat repetitiu. Nosaltres recomanem l’ús de cremes hidratants per a les mans. De dia podem buscar les de textura lleugera, que no empastifen, i a la nit aplicar-nos una crema més densa i espessa perquè ens hidrati durant la nit. Així quan ens llevem tindrem la pell en millors condicions.