La Facultat de Lletres, contrària al reajustament que proposa la URV

Els diferents departaments de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han signat una carta en la que es mostren contraris a les propostes de reajustament de màsters, crèdits i presencialitat que planteja l’equip de govern de la universitat i les quals negociaran amb el rectorat en el pròxim Consell de Govern del divendres 5 de juny. Si bé són conscients que la situació econòmica derivada de la pandèmia obligarà a les universitats públiques catalanes a replantejar la seva oferta, dubten que sigui viable fer aquest reajustament de cara el curs vinent, que és la idea del rectorat, i creuen que aquests canvis s’haurien d’implantar el curs 2021-2022. L’afectació més gran del que proposa la URV recauria en l’eliminació de màsters amb poques preinscripcions.

En unes declaracions a principis del mes de maig, la rectora, María José Figueras, també apostava per reduir el nombre de professors associats i d’assignatures optatives que s’ofereixen en alguns estudis de grau. Les mesures es prenen en el context de la crisi de la COVID-19 que, segons estimava Figueras, suposarà un impacte econòmic de 6,5 milions d’euros a la URV.

«En el cas de l’oferta de la nostra facultat hi ha màsters que són nuclears», defensa Iolanda Tortajada, degana de la Facultat de Lletres. En aquest sentit, explica que la idea de l’equip de govern de la URV «és la de no oferir aquells màsters que no arribin a un mínim de preinscripcions», i remarca que «encara no hi ha res aprovat i al consell proposarem que es tinguin en compte altres factors». Tortajada creu que «és obvi que s’hauran de fer reajustaments», però defensa que aquests es facin «amb marge i planificació per part de tots els departaments de la universitat, ja que, si es fa sota un únic criteri i de manera immediata, l’oferta de la URV es pot veure afectada molt negativament».

A més d’aquestes conseqüències en l’oferta, els directors dels departaments de Lletres també adverteixen en la carta l’afectació que pot tenir aquesta reducció de màsters en la plantilla. «En l’actual context de pandèmia, tot sembla indicar que les polítiques econòmiques i socials dels nostres governs s’estan adreçant cap a la protecció de la vida i de l’ocupació de les persones», escriuen. Sobre aquesta afectació en el personal docent, la degana de la Facultat de Lletres lamenta que, «si el reajustament fos petit, no hi hauria un gran impacte en els treballadors però, si es desactivessin molts màsters, hi hauria professors que es quedarien sense feina».

Tortajada reconeix que, tot i que hi ha altres facultats de la URV que han escrit documents i faran propostes en la mateixa línia que la de Lletres, aquesta és la que es podria veure més afectada en la reducció de màsters. «En total se n’ofereixen 13 a la nostra facultat i per experiència puc dir que hi hauria una part important afectada de màsters», diu la degana, que no s’atreveix a donar una xifra perquè caldrà esperar al setembre a veure les preinscripcions, si finalment la universitat no cessa en la seva idea de fer-ho immediatament i sota un únic criteri.

A més, donada la situació excepcional que s’està vivint arran del coronavirus, Tortajada defensa que «ens preocupa la posada en marxa del curs vinent, ja que tindrem molts reptes a nivell d’espai i mesures de seguretat per evitar contagis». En aquest sentit, la degana de Lletres creu que «les nostres energies haurien d’anar enfocades en assegurar una posada en marxa el curs vinent, ja que l’esforç haurà de ser molt gran». Per altra banda, una altra de les mesures que proposa l’equip de govern és la redistribució de tasques del professorat, que segons Tortajada «tindria conseqüències negatives directes vers els professors». «Ofegar les plantilles no sembla la solució més intel·ligent si el que es pretén és que el personal docent i d’investigació (PDI) de la URV sigui eficaç i produeixi una feina de qualitat», es defensa en la carta de la facultat.

Finalment, lamenten que «la gestió de la presencialitat proposada emmascara una reducció de continguts i un augment del volum de la càrrega del professorat a temps complet –que haurà de fer igualment un seguiment individualitzat dels alumnes, però en menys temps, i haurà d’impartir igualment el temari marcat–, a més de desvirtuar les metodologies d’educació virtual i semipresencial. Aquests tres aspectes són prou importants per cercar solucions alternatives que ens condueixin a assolir els reajustaments que la comunitat URV decideixi impulsar».

El posicionament de la Facultat de Lletres respecte a la proposta de la URV està signat per Iolanda Tortajada, degana de la Facultat de Lletres; Antoni Nomdedeu, vicedegà de la Facultat de Lletres; Mabel Gracia, directora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social; Macià Riutort, director del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys; Laia Quílez, directora del Departament d’Estudis de Comunicació; Carme Oriol, directora del Departament de Filologia Catalana; Natàlia Català, directora del Departament de Filologies Romàniques; i Joaquín Ruiz, del Departament d’Història i Història de l’Art.