David Solé
Cap de cuina del restaurant Barquet de Tarragona
«A 'Cuintes' hi ha misteri, drama i, sobretot, riures, m'agrada fer riure a la gent»
El cap de cuina del restaurant Barquet de Tarragona ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per editar el seu primer llibre de ficció
«A 'Cuintes' hi ha misteri, drama i, sobretot, riures, m'agrada fer riure a la gent»
—Vostè és autor de més de deu llibres de cuina. Ara, però, ha decidit fer el salt a la ficció. Com ha estat, aquest pas?
—Ha estat molt fàcil i m’hi ha portat precisament el fet d’haver escrit tants llibres de cuina. Tot i que en tinc dos que ja estan escrits i que veuran la llum a finals d’aquest any o principis de l’any que ve, arriba un moment a la vida que sents que ja ho has dit tot en el teu camp. Soc cuiner i estic especialitzat en la cuina de Tarragona, arrossos, sucs i suquets, però arriba un moment que penses que se t’està acabant el material, però no les ganes d’explicar coses. I d’aquestes ganes d’explicar coses, sempre vinculades a la cuina i els aliments, han sortit les ganes d’escriure, però fent aquest salt cap a la narrativa de ficció.
—El seu primer llibre de ficció,Cuintesés un recull de contes. Per què ha escollit justament aquest gènere a l’hora d’escriure?
—Perquè penso que els relats donen més marge per explicar coses, et permeten saltar d’un tema a un altre sense donar gaires explicacions. M’hi sento còmode i em permet narrar coses diferents, sempre dins del context de la cuina i els aliments. Però de fet també estic escrivint una novel·la, que gairebé ja la tinc acabada. De totes maneres, els relats sempre m’han agradat molt, els trobo més punyents i expressius i en el meu cas em permeten treure el que porto a dins de forma més radical.
—Què hi trobarem aCuintes?
—Hi ha de tot. Penso que el recull de relats està escrit de manera que agradarà al 90% del públic que llegeix. S’hi pot trobar misteri, drama (tot i que no és el que més abunda), una mica de sexe… El més present és el riure, tinc la necessitat de fer riure a la gent, perquè jo mateix soc molt rialler.
—També hi trobarem, d’alguna manera, el món de David Solé, o fins i tot al mateix autor, encara que sigui de forma no intencionada?
—Imagino que sí. La gent que em coneix i llegeixi el llibre segurament hi veurà reflectida la meva manera de ser, fins i tot la meva manera de parlar, els meus sotracs. No és intencionat, però és una cosa que no es pot controlar.
—Vostè és un cuiner amb una llarga trajectòria i un ampli reconeixement. Ara, però, s’exposa de nou a la crítica, en un àmbit molt diferent al seu.
—Sí, però no ho visc com una responsabilitat: ho he fet perquè m’ha agradat fer-ho. Suposo que tot vindrà després, quan el lector em llegeixi i em jutgi, potser llavors sentiré més la pressió. Però confio que agradi. Abans d’arribar fins aquí l’han llegit algunes persones que m’han dit que l’havia de publicar, que valia la pena, i això és el que m’ha esperonat. Sé que el que diguin dues persones no és el mateix que el que et poden dir tres-cents lectors, però aquesta també és una mica la gràcia.
—Com s’estructura la campanya de micromecenatge que ha posat en marxa?
—És una iniciativa amb l’editorial Cossetània. Dins del grup editorial tenen una plataforma anomenada Quorum Llibres que funciona de la següent manera: ells valoren el teu treball i estableixen un nombre de llibres que cal vendre en un termini de quaranta dies. Els patrocinadors fan una precompra, és a dir, compren en llibre i, si passats els quaranta dies s’assoleix la quantitat demanada, li cobren i li fan arribar l’exemplar.
—No va malament, ja n’ha venut gairebé la meitat.
—Sí, tot i que això pot ser una mica perillós perquè no deixa ser arrencada de cavall i aturada de ruc. Serà una feina del dia a dia, tot i que reconec que em sap greu agafar el telèfon i dirmira’t això, o demanar-ho a la gent que em vaig trobant cada dia.