L'abandonament de la vegetació fa de la zona de Boscos de Tarragona un «polvorí»

Arbres abatuts, branques seques a terra i soques desarrelades –probablement des del darrer temporal– obstrueixen part dels camins de la massa boscosa que envolta la urbanització de Boscos de Tarragona i s’han convertit, a parer dels veïns, «en un veritable perill en cas que es produeixi un incendi».

La problemàtica no afecta només als camins, sinó que s’estén al voltant de la urbanització, a sota dels pins. «La qüestió no és només que hi ha moltes branques i vegetació seca barrant el pas als camins, el que podria comprometre la seguretat de la zona en cas de requerir el servei de bombers per un incendi o qualsevol altra emergència, sinó que, si t’endinses entre els arbres, fora dels camins, el panorama és encara pitjor», denuncia el veí de Boscos Pep Moncusí. «Hi ha arbres que devien caure durant el darrer temporal de vent i pluges, la tempesta Glòria, el gener passat, però d’altres, dedueixo que fa molt més temps que hi són perquè estan molt secs. El dia que caigui una espurna els bombers tindran problemes per poder accedir a la zona», afegeix el veí.

La deixadesa a la zona és una evidència, segons el mateix resident de Boscos. Els camins estan força transitats i els ciclistes que hi circulen han d’anar esquivant les branques i matolls secs que es troben en els itineraris en tot el triangle de bosc que hi ha entre la carretera del Catllar, el desviament cap a l’A-7 i el Nou Estadi.

«L’any passat vaig entrar-hi amb un tot terreny, però aquest any ja no s’hi pot circular», lamenta Moncusí, qui destaca que no és un problema de brutícia acumulada, sinó de zona verda mal atesa. «Van fer neteja de vegetació a una part de Boscos, però no es va fer l’altra banda. Quan puges cap al centre penitenciari de Mas Enric –cap al pont del carrer de l’Oreneta– hi ha tot d’habitatges que limiten amb el bosc que ara representa un perill», explica Montcusí. A la manca de cura d’aquest bosc de pins, s’afegeix ara la presència de porcs senglars, animals amb els quals resulta fàcil creuar-se si es transiten els camins que els recorren. «Passejant el gos em vaig trobar tres de cara. Sort que els animals es van espantar i que el gos està ben ensinistrat i no va fer res», conclou el veí de Boscos.