«El sector de la salut i l'industrial podem compartir coneixements»

—La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial li ha concedit el premi al millor Treball de Fi de Grau sobre innovació. En què consisteix la seva aplicació?

—L’aplicació busca solucionar l’optimització de temps en un hospital. Per exemple, al bloc quirúrgic o d’urgències, on hi ha molta concurrència de gent o de serveis, s’aconseguiria que el personal sanitari pogués localitzar pacients i maquinària ràpidament a través del mòbil.

—A la pràctica, com funcionaria aquest sistema?

—Els pacients i la maquinària haurien de portar un localitzador, que seria el número que el professional sanitari introduiria a l’aplicació. Això li permetria saber la posició del pacient o la maquinària o la ruta que han seguit dins de l’hospital. També li permetria esborrar-lo per utilitzar-lo de nou en una persona o una màquina nova.

—Quins avantatges suposaria, fer servir aquesta aplicació?

—Inicialment la idea va sorgir per optimitzar el temps, però després es va fer un petit estudi i es va veure que també milloraria la qualitat i la seguretat dels pacients a dins del parc sanitari. Per exemple, si ens fixem en persones que no es poden valdre per si soles, o que necessiten l’atenció d’algú, es podrien localitzar fàcilment. D’altra banda, les persones sempre estaran millor si se les atén al moment i surten més aviat de l’hospital.

—Seria viable desenvolupar aquesta aplicació?

—Bé, ara inicialment, no deixa de ser un prototip, hi ha coses que no estan encara pensades perquè es pugui implantar al 100%, i per tant abans de la implantació caldria fer alguns estudis i millores. Pel que fa als costos, donat que el parc sanitari té un departament d’informàtica i telecomunicacions, no els resultaria tan costós com fer-ho amb una empresa externa.

—Vostè va fer les pràctiques a l’Hospital Universitari Joan XXIII. Per què va escollir aquest centre?

—D’entrada, hi vaig fer les pràctiques curriculars, on vaig realitzar un projecte informàtic. El que passava quan els ciutadans arribaven al parc sanitari és que molt sovint anaven al punt d’informació perquè no sabien arribar a l’edifici, planta i porta de la consulta. Mitjançant una aplicació s’aconseguia, a través d’un sistema d’imatges, orientar el ciutadà fins on havia d’anar. A més, se li proporcionava informació com ara la situació del CAP més proper. Primer vaig pensar a presentar aquesta aplicació com a treball de fi de grau, però no va ser possible, perquè havia de ser de caràcter electrònic més que informàtic. Així és que vaig demanar a l’hospital si tenien alguna qüestió que consideressin que calia optimitzar, i vam arribar a aquesta idea. Tot plegat va sorgir quan ens vam ajuntar els departaments de Qualitat, Atenció al ciutadà i Informàtica, que és on jo treballava llavors.

—D’on li ve aquest interès pel sector hospitalari?

—Sempre que he anat a l’hospital he pensat que hi cal més digitalització. Quan vaig mirar la borsa de treball de la URV hi havia aquesta oferta per fer les pràctiques a l’hospital Joan XXIII i em va sobtar una mica que no s’hi apuntés ningú, suposo que la majoria d’enginyers volen treballar en empreses. Així que vaig pensar que podria ser una bona idea compartir els meus coneixements d’electrònica per col·laborar en projectes o millores que poguessin necessitar, o fins i tot treballar al departament d’informàtica però amb un caràcter més d’enginyer electrònic. Al final he estat molt content de treballar en el sector de la salut, és completament diferent de l’industrial, però compartim coneixements, i s’hi poden fer coses per millorar-lo.