L'ou balla a la Catedral en un Corpus diferent i sense processó al carrer a Tarragona

Centenars de persones van participar aquest diumenge d’una de les tradicions més arrelades a la ciutat de Tarragona amb motiu de la celebració del Corpus, com és veure l’ou com balla al claustre de la Catedral. Les mesures adoptades a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19 també van afectar els actes programats a Reus, que va confinar les tradicionals catifes de flors, va oferir l’ou com balla en format virtual i va celebrar la processó per l’interior de la Prioral. Per mantenir viva la presència del Seguici, que no va poder accedir al temple, la ciutat va estrenar una suite encarregada a Albert Galcerà i que incloïa la música de diferents elements.

A Tarragona, la pandèmia no va reduir el nombre d’assistents al claustre per participar de l’ou com balla, però sí que va afectar altres activitats. Enguany no es van vendre les típiques coques amb cireres, mentre que no es va dur a terme la processó pels carrers dels voltants de la Catedral, que va quedar reduïda a un breu recorregut per l’interior del temple a continuació de l’eucaristia presidida per l’arquebisbe Joan Planellas. Un elevat nombre de fidels va participar d’aquest acte, tot i que abans d’accedir-hi a la nau central –les laterals estaven tancades– havien de fregar-se les mans fent servir el gel hidroalcohòlic.

Carmen Font és una tarragonina que tots els anys accedeix al claustre de la Catedral per complir amb la tradició de veure l’ou com balla. «Aquest any és una mica trist i la zona de l’ou està poc adornada, amb poques cireres», va dir. Font va recordar que «tota la vida que he vingut, ja ho feia amb el pare i, després, amb les filles, i comprava la coca amb cireres, però aquest any no en venen: tot s’ha reduït». A pocs metres de distància es trobava Antonio Pérez, qui va dir que «no acabava de saber si es faria l’ou com balla, però he vingut i estic content». Pérez es va mostrar realista i va dir que «si no es pot, no es pot» i va explicar que «volia a anar a la processó, però no serà possible».

Per la seva banda, Agustí Farré va indicar que «no teníem clar si aquest any es faria, però hem vingut perquè sempre ho fem amb la canalla perquè l’ou com balla es perpetuï». «La sensació que tinc és estranya, curiosa, però suposo que s’ha fet perquè el claustre és un espai obert», va dir. Mentrestant, Joana Coll va dir «vinc cada any i està preciós, tot verd». «És una llàstima que no es faci la processó», va comentar ahir.

La tradició de L’ou com balla va agafar una forta embranzida l’any 1933, quan el canonge Josep Vallès i Barceló va començar a ornamentar el jardí i fer ballar l’ou a la font del claustre de la Catedral. En la tradició cristiana, l’ou és símbol de l’inici de la vida i de la resurrecció de Crist. La documentació més antiga de l’ou com balla data exactament de l’any 1440.

Un record per a les víctimes

L’arquebisbe Joan Planellas va pregar per les víctimes mortals de la pandèmia de la COVID-19 i els seus familiars, i també per aquelles persones que han perdut la feina o s’han vist afectades a diferents nivells. La nau central de la Catedral presentava gairebé un aspecte habitual, mentre que algunes persones van seguir l’eucaristia darrera d’una cinta de separació.

En la seva intervenció, l’arquebisbe de Tarragona va recordar que el Corpus està vinculat a la Setmana de la Caritat, i va demanar els fidels que contribueixen en allò que puguin amb els projectes que porta a terme Càritas Diocesana.

Participar des de la música

A Reus, la major part de la programació de Corpus va quedar-se aquest cop a casa. Sí que es va mantenir la processó, que es va dur a terme per l’interior de la Prioral. En aquesta ocasió, va anar acompanyada d’una suite elaborada especialment per a l’ocasió pel mestre Albert Galcerà i que incorporava músiques de diferents elements del seguici per fer-los, d’alguna manera, també partícips d’aquest acte tradicional.