L'arquebisbe de Tarragona lamenta que alguns avis han mort «literalment abandonats»

Planellas carrega contra residències que només busquen «negoci» i demana reflexionar sobre la situació dels ancians

L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, en una imatge d'arxiu. — L'arquebisbe de Tarragona lamenta que alguns avis han mort «literalment abandonats»ACN

Publicat per

Creat: 19.06.2020 | 14:52

Actualitzat: 19.06.2020 | 14:52

L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, demana «una revisió profunda» sobre la situació de la gent gran i crida a recuperar «el cicle de solidaritat entre els nostres avis, pares i fills, i no deixar-los simplement mal aparcats en un voral dels nostres geriàtrics». En la carta dominical d'aquesta setmana, Planellas constata que la Covid-19 ha tret a la llum el «patiment» de molts avis en residències que, critica, «han nascut com un simple negoci» en alguns casos. L'arquebisbe també apunta que la pandèmia ha fet que alguns d'ells morissin «literalment abandonats». «Altres han mort sols en un llit d'hospital, sense l'escalf de cap familiar, acaronats tan sols per una màquina i, en el millor dels casos, per algun sanitari», ha afegit.

Planellas ha insistit que no té «ànim de generalitzar» ni de «menystenir l'altruisme d'institucions i de determinades fundacions -algunes d’elles religioses-», però ha afirmat que cal constatar que «força residències han nascut com un simple negoci». «Fins i tot els mitjans han publicat que n'hi ha que pertanyen a fons anomenats voltor, que cotitzen a la borsa i estalvien tot el que poden en les cures», ha assenyalat.

L'arquebisbe ha assegurat també que, en alguns casos, la realitat desmunta les argumentacions que defensen que les residències eren «uns espais ideals on la gent gran hi anava perquè preferia tenir la vida solucionada, el menjar a punt i el llit arreglat». «A l'hora de la veritat, la nostra societat opulenta i del benestar, lligada al mateix temps a una baixada de la natalitat, a una cultura urbana i a l'emancipació de les generacions joves, ha anat trencant el cicle natural de la solidaritat generacional. Aquest trencament ha comportat en ocasions confinar en geriàtrics la nostra gent gran, després d'haver-los espremut», ha alertat.

«Hi ha persones dependents que, generalment, després de grans renúncies i sofriments, l'única alternativa viable és ingressar-los en una residència. Però, per altra banda, també hi ha molts avis, amb bona mobilitat de cos i de cap, que hi són portats perquè es considera la millor solució, la millor que la família s'inventa simplement per aconseguir un grau més gran d'una mal anomenada 'llibertat'», recull la carta dominical.