«No et tornes gai per anar a l''Orgull', estem contents que vingui qui vulgui»

El 28 de juny es recorda l’efemèride dels aldarulls a Stonewall (Nova York) l’any 1969, quan la comunitat LGBTI reclamava drets civils als Estats Units d’Amèrica. La protesta, coneguda avui com a Orgull, va ser protagonitzada, entre d’altres, per Sylvia Rivera i Marsha P. Johnson, dues dones trans. Parlem amb Miquel Blay, un home trans tarragoní, dos dies abans de la cita.

—Una de les principals reivindicacions del col·lectiu trans és amb els tràmits com el DNI.

—El procés de canviar el gènere del DNI és llarg i complicat. Realment calen tants papers? Per començar, no sé per què hi ha d’haver un gènere al DNI. Primer de tot has d’haver estat dos anys en hormones. Hi ha molta gent que no s’hormona, però jo personalment sí. Després, has d’anar a Trànsit –una associació mèdica que ara també són a Reus que s’ocupa de la gent trans– a què facin un informe i dir que vols canviar el gènere del DNI, és clar, sempre triant home o dona, el que significa que la gent no binària es fot. Després, has d’anar al Registre Civil, a l’Ajuntament i a la Policia.

—I dins de tot això hi ha el debat sobre el fet de si és necessari o no transformar el cos per canviar el gènere.

—No és necessari. Si ets capaç de separar el teu gènere del teu cos... A mi em va costar molt i m’està costant, perquè no tinc diners per operar-me el pit. Hi ha molta gent que simplement no vol.

—Des que va sortir de l’armari, creu que ha canviat la percepció del col·lectiu trans per part de la societat?

—Sí que veig que hi ha prou acceptació, prou desconeixement també. No t’acaben de prendre seriosament, ells treuen les seves pròpies conclusions.

—Què podria fer l’administració per ajudar?

—No sé si és de l’administració sinó dels locals en si, que els lavabos no tinguin gèneres. Que hi pugui anar qui vulgui.

—Aquesta és una reivindicació que heu fet des de Gènere Lliure. Per què?

—Per exemple, jo cada cop que entro a un lavabo em diuen: «T’has equivocat». I, llavors, he de respondre: «No, no m’he equivocat, t’has equivocat tu». Jo més o menys ho porto bé, sí que em dona una mica d’ansietat, però comparat amb altra gent ho porto mitjanament bé. Imagina’t com ha de ser triar si anar al seu lavabo i sentir-se més empoderat o si anar a l’altre per passar una mica més desapercebut. És una forma de negar-nos aquest dret nostre d’expressar qui som. Sembla una ximpleria, però pot perjudicar la salut mental.

—Com ha viscut el confinament la comunitat trans?

—Molta gent està fora de l’armari pels amics, però no per a la família, perquè hi té certs problemes i a la gent més gran li costa més d’entendre. Que no els respectin els pronoms, que s’intenti evitar el tema, que s’intenti dissimular com si no passés res...

—A causa del confinament, no es va poder commemorar el 17 de maig, dia mundial contra l’LGBTIfòbia, però aquest 28 de juny sí que teniu alguna cosa prevista, oi?

—El principal és la manifestació. Serà una manifestació amb totes les mesures. Ens trobarem a l’Estàtua dels Despullats i des d’allà anirem fins al Balcó del Mediterrani, el diumenge a les 7 de la tarda. Es recomana portar mascaretes, pancartes...

—S’està parlant molt de lobby trans perquè s’estan fent més visibles les reivindicacions.

—Amb Internet tot es visibilitza més, hi ha més informació. Hi ha molta gent que diu que està de moda i això és una cosa que em toca molt la moral, perquè no és una moda. Gent trans sempre n’hi ha hagut, fins i tot la mateixa que ara. El que ha passat fins ara és que la gent se n’amagava i et consideraven boig.

—Per què creieu que és important assistir a la manifestació?

—Perquè creiem que és molt important donar veu al nostre col·lectiu. Crec que a molta gent li fa vergonya anar a l’Orgull, però estem reivindicant uns drets, no et tornes gai per anar a l’Orgull. Nosaltres animem a tothom a anar-hi, les primeres files hi anirem la gent LGBTIQ, però estem súper contents que vingui qui vulgui per reivindicar els nostres drets i reivindicar-nos tal com som.