Tarragona ret homenatge als herois del setge del 1811 amb una ofrena floral

El monument que la ciutat de Tarragona dedica als Herois del 1811, obra de l’escultor morenc Julio Antonio, ha estat aquest diumenge escenari de l’homenatge que es va retre als defensors que van lluitar durant el setge de la Guerra del Francès. L’ofrena floral de les entitats va estar marcada per les mesures de seguretat adoptades a causa de la pandèmia de la COVID-19 i es van suprimir activitats com la concentració de timbals i la desfilada de persones portants d’espelmes fins a les escales de la Catedral, on va tenir lloc la batalla final.

El president de l’Associació del Setge de Tarragona 1811, Jaume Costa, va comentar a aquesta redacció que «aquest any hem hagut de fer un acte discret, però l’any vinent, en què es complirà el 210 aniversari del setge, serà més lluït». En la seva intervenció, Costa va dir que, «un any més fem el nostre sentit homenatge».

Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va parlar del «terrible setge del 1811» i del monument que la ciutat dedica als herois, «que parla de dolor, grandesa, pietat i voluntat de ser». Ricomà va referir-se a la ciutat actual, multiracial i amb diversitat d’orígens, i va dir que «la pròxima història de Tarragona s’escriurà amb una meravellosa polifonia».

Mort i destrucció

Tarragona va viure un dels episodis més cruents de la Guerra del Francès. El mariscal Suchet va assetjar la ciutat i aquesta va patir un setge ferotge entre els dies 4 de maig i 28 de juny del 1811. Abans, van caure Girona i Lleida, i Barcelona ho va fer el 1808, la qual cosa va suposar la retirada de l’exèrcit cap a Tarragona, que va passar de tenir 10.000 habitants a prop de 30.000 quan s’inicia el setge.

El suport de la flota anglesa comandada per Edward Codrington, va ser insuficient. Els homes de Suchet anaven guanyant terreny i van conquerir el Fortí de l’Oliva el 29 de maig, El 28 de juny del mateix any, després d’una resistència de 55 dies, l’exèrcit francès va assaltar la Part Alta, provocant una gran matança i apoderant-se el control de la ciutat. Els tres dies següents van ser d’un constant saqueig.

Segons una font de l’època, les baixes franceses, entre morts i ferits, van ser 4.300. Suchet disposava de més de 21.000 homes. Les baixes tarragonines, segons va escriure Suchet, va superar la xifra de 4.000, mentre que els francesos van fer 9.781 presoners, i 1.000 morts després de la batalla. També hi va haver assassinats i prop de 300 persones van perdre la vida per ofegament quan tractaven de fugir per mar. El governador Juan de Contreras, ferit de baioneta a la porta de Sant Magí, va ser fet presoner. Durant l’ocupació, la població de Tarragona va quedar reduïda gairebé a la seva més ínfima expressió i, en la retirada, l’exèrcit francès va destruir el Castell del Patriarca, va dinamitar part de les restes arqueològiques del conjunt Circ-Pretori i no van poder fer el mateix amb la capella de Sant Magí perquè no es va produir l’explosió.

Aquests fets van convertir Tarragona en una ciutat amb greus danys urbanístics i humans que va trigar dues generacions a recuperar-se, fins a l’últim terç del segle XIX.